Cultura Última actualització Dimecres, 12 de juny de 2013 05:00 h

Benet i Jornet: "El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes no és per a mi, sinó pel teatre català"

L'escriptor rep el 45è Premi d'Honor atorgat per Òmnium Cultural al Palau de la Música

L'escriptor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha rebut aquest dimarts el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural, en un acte al Palau de la Música. Benet i Jornet ha dit al recollir el guardó de mans de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, que aquest premi no és per a ell, sinó "pel teatre català". En aquest context, ha assegurat que "avui el teatre català ha trencat les fronteres dels Països Catalans i és conegut a l'estranger". "Som davant d'un dels grans constructors i renovadors de la cultura catalana contemporània i un dels seus normalitzadors", ha recalcat Casals a l'inici de l'acte. 

El Palau de la Música en ple ha aplaudit dempeus a Benet i Jornet quan Benet i Jornet, visiblement emocionat, ha rebut el guardó. L'escriptor ha recalcat que quan li van dir que rebria el premi es va fer la pregunta: "Per què?" Benet i Jornet ha assegurat que aquest guardó no és per a ell, sinó pel teatre català. En aquest context, ha recordat que el teatre va ser el gènere literari "més deixat de la mà tan pel món universitari com els hipotètics espectadors".

"Avui dia els Països Catalans reivindiquen el teatre amb orgull i fons i tot es respecten els nostres clàssics que també són reivindicats", ha indicat. Benet i Jornet ha assegurat que "avui el teatre català ha trencat les fronteres dels Països Catalans i és conegut a l'estranger, és a dir, a tot Europa i a tot Amèrica i a llocs encara més exòtics".

Per altra banda, el dramaturg ha destacat que en 45 premis de les Lletres Catalanes només l'han rebut tres dones: "Creieu realment que només tres dones hagin rebut aquest premi?", ha preguntat Benet i Jornet, que ha aixecat els aplaudiments de les persones que han omplert el Palau de la Música.

Nascut a Barcelona el juny del 1940, Benet i Jornet es va donar a conèixer amb 'Una vella, coneguda olor', i va publicar conjuntament 'Fantasia per a un auxiliar administratiu' i 'Cançons perdudes' (1970). La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, anglès, búlgar, castellà, francès, grec, italià, portuguès i txec.

"Un dels grans constructors de la cultura catalana contemporània"

En el seu discurs a l'inici de l'acte, Muriel Casals, ha manifestat que Benet i Jornet és "un continuador excel·lent de la gran tradició del teatre català d'autor que, sense renunciar a l'ambició i la qualitat de l'alta creació, ha sabut connectar amb el públic nombrós" i l'ha definit també com el pare de les telesèries catalanes. "Som davant d'un dels grans constructors i renovadors de la cultura catalana contemporània i un dels seus normalitzadors", ha afegit. Casals ha dit que el teatre del premiat "ha esdevingut sovint un cant contra la resignació i el fatalisme, contra les forces que conspiren per reduir l'existència humana a un simulacre perpetu".

La presidenta d'Òmnium ha fet una crida a superar els obstacles per assolir la llibertat nacional plena de Catalunya. De fet, ha ressaltat que tot i els temps difícils, "són moments d'esperança ja que cada cop som més els catalans que hem perdut la por i estem disposats a fer camí, pacíficament i enraonadament cap un horitzó de llibertat nacional plena". Així mateix, ha criticat "mesures absurdes que volen canviar el nom de la llengua catalana a la Franja i les lleis que volen destruir l'escola i la convivència de Catalunya".

A l'acte, on també s'han interpretat fragments d'obres de Benet i Jornet, hi ha assistit el president de la Generalitat, Artur Mas, l'alcalde de Barcelona, Xavier Tries, l'expresident José Montilla, el conseller de la Presidència, Francesc Homs i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L'acte ha acabat amb el cant de la Senyera i amb crits a favor de la independència.

Un premi que s'atorga des del 1969

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'atorga anualment des del 1969 a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la seva importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans. Entre els guardonats dels últims anys hi ha Montserrat Abelló, Joan Solà, Josep Massot i Muntaner, més conegut com a pare Massot, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Josep Maria Espinàs o Teresa Pàmies.