Joan B. Culla, directe a la nafra del PSC
Com ha acabat el PSC de bracet de la gran patronal i arrenglerada amb el que representa Rajoy, Wert, i Aznar, i amb l'espanyolisme cada cop més dretà de Ciutadans?
En un article al diari ARA, JB.Culla posa en evidència la profunda contradicció ideològica d’un PSC en caiguda lliure i desmunta una de les fal·làcies en que aquest partit ha basat el seu procedir en la història recent; que el nacionalisme català era intrínsecament dretà i estava lligat a les classes conservadores i a l'ordre establert. Culla fa la gran pregunta: “¿On li sembla a la cúpula socialista que hi havia dimecres en el Pacte Nacional Pel Dret a Decidir més dretans, més càrrega conservadora, més defensa dels interessos de les grans fortunes: entre els que validaren el Pacte (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, UGT, CCOO, USOC, Confederació d'Associacions Veïnals...) o entre els que s'hi van oposar (PP, C's, Foment i PSC)?”.
PSC, un esquema reduccionista amb alts i baixosCulla explica que al llarg dels anys 60 del segle passat i més tard, durant els anys 80, va fer forat la tesi dels socialistes catalans que identificava nacionalisme amb la dreta i la burgesia, i que va portar a “associar les reivindicacions nacionals catalanes amb la reacció antimoderna, amb el ruralisme, amb el carlisme, amb la dreta més arnada i caciquista”, i que més endavant, amb Maragall i Montilla presidents, els socialstes “van decantar el Partit dels Socialistes cap a posicions més toves i conciliadores amb l'agenda nacionalista”. Malgrat això aquest discurs va reviscolar després de la derrota electoral del 2010.
Un artefacte ideològic que ha acabat esclatant als nassos del PSC
Diu Culla que en el moment que el dret a decidir s’ha situat en el centre del debat polític, i amb la nova majoria parlamentària CiU-ERC, “la nova direcció del PSC va quedar descol·locada” i que el joc nini –ni independentista ni unionista-, i l’aposta pel federalisme del PSC, que cada dia que passa es veu més “inversemblant” i “il·lusòri”, ha acabat amb una foto històrica: “la dels autoexclosos o absents voluntaris” amb en Pere Navarro, Alícia Sánchez Camacho, Albert Rivera i Joaquim Gay de Montellà de bracet.
Te'n recordes, Pepe?- sota l'eslògan "Si tu no hi vas, ells tornen"
Culla fa referència a l’eslògan ideat per Pepe Zaragoza i es demana com pot ser que “el principal partit de l'esquerra catalana des del 1977” vagi de bracet de la gran patronal que és Foment del Treball i s’arregli amb el que representa Rajoy, i Wert, i Aznar, i amb l'espanyolisme cada cop més dretà de Ciutadans.