Cultura Última actualització Dilluns, 24 de setembre de 2007 05:00 h

Francesc Torres porta el llegat de la Guerra Civil espanyola a Nova York

Posteriorment es veurà a Barcelona

L'artista català, Francesc Torres, presenta a Nova York l'exposició 'Dark is the Room Where We Sleep' (Fosca és l'habitació en què dormim), un projecte sobre el llegat de la Guerra Civil Espanyola a partir de l'excavació d'una fosa comuna d'un poble de Burgos. La mostra, que consta de 49 fotografies, es podrà veure al Centre Internacional de Fotografia (ICP) de la ciutat dels gratacels del 26 de setembre del 2007 al 6 de gener del 2008. Les imatges de Torres recorden l'existència d'unes 30.000 foses comunes més que encara estan per descobrir arreu de l'estat espanyol, 68 anys després del fi de la guerra. Francesc Torres és conegut internacionalment per la seva contribució a l'art conceptual dels anys 70 i en les seves instal·lacions multimèdia sovint combina fotografia, escultura, text, vídeo i altres elements.

Per als familiars de 46 homes de Villamayor de los Montes, un pobles a les afores de Burgos, la Guerra Civil espanyola no va acabar fins que van poder enterrar els seus sota una làpida. Van ser assassinats la nit del 14 de setembre de l'any 1936 i enterrats en una fosa comuna. El 2004 un equip forense va localitzar la fosa i va exhumar els cossos davant la presència dels familiars. Documentant-ho hi havia l'artista català Francesc Torres que va fotografiar des dels cossos de les víctimes amb un tret al cap fins els efectes personals que es van trobar al costat dels cadàvers, com rellotges, anells o sabates. El resultat són 1.500 fotografies en blanc i negre que exploren conceptes com la guerra, la memòria o la violència. A la mostra, però, s'exposen 49 fotografies i un rellotge.

'Catalunya i Espanya tenen una qüestió pendent per resoldre que és la recuperació de la memòria i de la història per part dels ciutadans, perquè ells en són els propietaris i no els polítics', explica Torres, qui tot i que ara ha tornat a Barcelona ha estat un habitual de l'escena artística novaiorquesa durant 30 anys. L'artista català creu que si no s'ha fet encara és per 'la por dels polítics a perdre vots', diu.

Per als familiars de les víctimes, l'excavació de la fosa va ser una 'oportunitat per passar pàgina i tancar aquest llibre que no s'acabava mai', explica Torres. Després de l'exhumació i la identificació dels cadàvers, se'ls va tornar a enterrar junts una altra vegada. 'Si han passat 70 anys junts, que continuïn així', recorda Torres que van dir els familiars.

Torres es va decantar per documentar mitjançant fotografies l'excavació de la fosa. Ho va preferir davant del vídeo, per exemple, perquè considera que 'fotografia i memòria són indissolubles'. La qüestió de 'la memòria històrica és important no només per Espanya sinó també per als EUA i altres països en conflicte que han amagat la seva història sota terra', explica Karen Lubben, qui es comissària d'aquesta exposició, amb motiu de la qual també s'ha editat un catàleg.

Robert Capa i Gerda Taro

El treball de Francesc Torres, que viatjarà posteriorment a Barcelona, coincideix a l'ICP amb tres exposicions més al voltant de la Guerra Civil espanyola i que s'inauguren també dimecres que ve. La primera és 'Això és la guerra! Robert Capa a la feina', que ressegueix la feina del cèlebre fotoperiodista hongarès a través d'alguns dels seus reportatges més destacats.

La mostra examina el procés d'elaboració de la seva imatge més cèlebre, la del soldat republicà en el moment de la seva mort, però també s'exposen cinc fotoreportatges més: La batalla del riu Segre (1938) i Refugiats de Barcelona (1939), també sobre la Guerra Civil espanyola, Xina, Hankou (1938) durant la invasió japonesa de Xina i Dia D (1944) i Liberació de Leipzig (1945), ambdues durant la II Guerra Mundial.

Per primer cop s'exposen juntes les fotografies de Capa, els negatius i les revistes en les que es van publicar. La varietat d'elements exposats permet aprofundir més 'en el treball i el missatge de Capa. No és una simple retrospectiva', explica Chyntia Young, comissària de la mostra, qui destaca les grans diferències amb els reporters d'avui dia 'que es limiten a seguir a un grup de soldats' amb Capa, que 'parlava amb tothom, civils i soldats, per esbrinar què passava i documentar-ho'.

Capa va cobrir la Guerra Civil espanyola al costat de la seva companya, la també fotògrafa Gerda Taro. Tots dos van retratar els horrors de la guerra durant un any. Taro tenia només 27 anys quan va morir el juliol del 1937 cobrint la batalla de Brunete, sent la primera dona fotògrafa morta en combat i segurament la primera en treballar a peu de canó. El seu treball es podrà veure ara a l'ICP en la que és l'exposició més completa feta fins ara. S'exhibeixen unes 200 fotografies així com els negatius originals i portades de revistes. 'Era coneguda quan va morir però després, ja sigui perquè va tenir una carrera curta, perquè va esclatar la II Guerra Mundial o perquè era comunista, va ser oblidada', explica Karen Lubben, que també és comissària de la mostra 'Gerda Taro'.

Capa i Taro van fotografiar, moltes vegades de costat, les mateixes escenes i és interessant veure els diferents punts de vista de cadascun. 'Capa destacava més el factor humà i les seves fotos estaven millor composades. Taro estava més influenciada pel disseny gràfic i el cinema' diu Young. Els dos eren molt joves i encara no tenien un estil definit, experimentaven amb la càmera.

Torres, Capa i Taro compartiran espai amb una quarta exposició. 'Altres armes: Fotografia i Cultura impresa durant la guerra civil espanyola' mostrarà cartells de la Guerra Civil així com portades de revistes, a més d'explicar el seu paper en la propaganda bèl·lica. Aquesta mostra ha estat comissariada per Jordana Mendelson i organitzada pel Museu Nacional Reina Sofia.