Política Última actualització Dimecres, 3 de juliol de 2013 05:00 h

L’asfixia econòmica i premeditada de Catalunya, el dèficit fiscal (II)

Us presentem el segon “powerpoint” elaborat per Economistes per la independència, la sectorial d’economia de l’ANC. Dades fiables per a tots aquells que neguen el dèficit fiscal

El ministre Montoro va anunciar que elaborarien les balances fiscals, i hores desprès fins i tot s’ha insinuat que la fundació FAES que presideix l’expresident espanyol José Maria Aznar seria l’encarregada de la seva elaboració, sigui quina sigui sabem que el resultat serà la negació d’aquest espoli. Per contrarestar-ho aquest document és revelador i és un element clau per explicar a la ciutadania de Catalunya la veritat de l’espoli inhumà que pateix Catalunya, amb aquestes dades tenim clar que com diuen Economistes per la independència que davant l’espoli que patim, l’única sortida real a les retallades és l’estat propi, el més aviat possible.

El dèficit fiscal del 2010 va ser de 16.543M€. Això equival a 2.200€ per cada català, quantitat que seria suficient per DOBLAR EL PRESSUPOST DE SANITAT I EDUCACIÓ QUE TENIM ACTUALMENT

El mètode de càlcul de les balances fiscals reconegut internacionalment és el del flux monetari

És un mètode totalment objectiu de valorar l’impacte econòmic de la redistribució de fons feta per l’Estat, posem l’exemple del Museu del Prado, la inversió feta al Prado genera ocupació i activitat econòmica (proveïdors, turisme, etc.) a Madrid, per tant, s’imputa la inversió feta per l’administració central a la comunitat de Madrid, aquesta és la logica, però Espanya prefereix imputar a tot l’estat aquesta inversió.

Existeix un espoli fiscal, no ens podem creure el que dirà Madrid, que ho negarà

En cas d’independència, la Generalitat hauria d’assumir la despesa dels “serveis centrals” que volgués mantenir i que actualment es paguen des de l’administració central, però aquesta nova despesa per a la Generalitat generaria més activitat econòmica i ocupació addicional a Catalunya.

Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic situat a l’entorn del 8% del PIB

Xifra que no han reduït ni els successius canvis en el sistema de finançament, ni les alternatives de govern a Madrid o la Generalitat NO HI HA CAP MENA DE VOLUNTAT POLÍTICA DE CANVIAR-HO.  

El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat

Sense aquest dèficit la Generalitat passaria a una situació de superàvit pressupostari, no caldrien retallades, aquesta és la realitat, per evitar retallades cal acabar amb l’espoli fiscal. Extremadura va rebre aportacions d’altres comunitats per valor de gairebé el 18% del seu PIB Catalunya va fer transferències a altres comunitats per valor del 8,5% del seu PIB.

Madrid sempre hi guanya

Les úniques CCAA que han augmentat la seva participació en el PIB total d’Espanya són Andalusia i, sobretot, Madrid. 30 anys de transferències han servit per mantenir algunes Comunitats Autònomes subvencionades, però sobretot per drenar recursos i riquesa cap a Madrid.

Donat que no hi ha cap mena de voluntat política des d’Espanya per posar remei a aquesta situació... ... la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA és ECONÒMICAMENT VIABLE, NECESSÀRIA i URGENT!
 
 
 
 

---

Notícies relacionades