Socialistes que no acaten la rendició de Granada

El sector crític dels socialistes catalans es desmarca de l'acord de Granada

13  

( 6 vots )

 Carregant

Més d'una vintena de dirigents, diputats, ex consellers i persones conegudes del Partit Socialista Català publiquen un manifest en el que es critica el document de Granada en el que el PSC es rendeix i demanen que no s'acati l'acord. Segons el conjunt de crítics socialistes es tracta d'un document “insuficient”, amb “mancances importants”. El grup, cada cop més lluny de Navarro, creu que les mancances més importants de l'acord són el fet de no reconèixer Catalunya com a nació o no incloure el dret a decidir en la nova Constitució. Com expliquen els crítics en el seu manifest, és essencial considerar aquestes clàusules si es vol aconseguir “el suport majoritari de Catalunya". 

Antoni Castells, Ernest Maragall, Àngel Ros, Marina Geli i Pia Bosch, a la manifestació de l'ANC.

© @acn

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

autodeterminació, crítics, dret a decidir, manifest, Nava, Política, PSC, PSOE

El grup de ex-consellers, diputats i dirigents del PP més crítics amb el projecte que lidera Navarro han fet públic un manifest en el que es rebutja acatar l'acord del document de Granada, que suposa una rendició de la lluita dels Socialistes Catalans a defensar Catalunya. Malgrat reconèixer que el document implica “avenços positius” pel que fa a la possible reforma de la constitució, expliquen que les mancances del document pactat aquest darrer cap de setmana encara són molt grans perquè hi puguin donar el seu suport complet.

En el manifest publicat avui pel sector crític del Partit Socialista Català, es deixa clar que els buits de l'acord de Granada són massa importants per poder donar suport al document pactat, i argumenten que "és més necessari que mai que el socialisme català defensi amb total autonomia el seu projecte d'articulació territorial de l'Estat". Els crítics demanen que s'acabi la submissió a les limitacions que comporta la proposta de reforma federal de la constitució aprovada pel PSOE, i que es tiri endavant amb un camí totalment autònom. Els firmants del manifest creuen que “és necessari que avanci encara més, i amb celeritat, per aquest camí", i mostren la seva voluntat de que sigui un procés que evolucioni de manera més ràpida ja que temps de reacció per fer que "arribi una proposta acceptable per a una majoria del poble de Catalunya" és cada vegada "més curt".

Entre els signants del document, trobem cares conegudes com les dels ex-consellers Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Joan Manuel de Pozo i Marina Geli; els membres de l'executiu del partit Joan Ignasi Elena i Laia Bonet; i altres com Maria Badia, Jordi Martí o Consol Prados.

Una de les principals reclamacions dels signants del manifest és la inclusió del dret a decidir en la possible Constitució que s'està preparant des del PSOE. Critiquen la incertesa que el document mostra envers el dret a decidir i defensen que és una consideració clau tenir en compte en aquest document pactat, ja que de moment no sembla que aquest permeti realitzar una consulta amb facilitat. Segons els crítics socialistes es tracta “d'una condició necessària per tal que una eventual reforma de la Constitució espanyola en clau federal acabi comptant amb el suport majoritari del poble de Catalunya". Per altra banda, en el manifest també han volgut recordar "que el reconeixement del dret a l'autodeterminació ja havia format part de l'ideari del PSOE en el passat".

Per altra banda els socialistes reclamen també més claredat per tal de fer possible el reconeixent explícit de Catalunya com a nació dins aquesta nova constitució de la mà del PSOE. Creuen que “en una nova Constitució federal és imprescindible que Catalunya sigui reconeguda com a nació" i asseguren que cal que es faci de manera explícita sense deixar cap dubte al respecte, incloent també “un reconeixement explícit del caràcter plurinacional de l'Estat", que de moment no hi apareix.

Finalment, el sector crític del PSC, crítica també "la indefinició sobre la possibilitat que a Catalunya l'Agència Tributària pròpia sigui l'última responsable en la gestió i la recaptació de tots els impostos", i retreuen que els avenços positius que es proposen ja estan assolits i molts d'ells formaven part de l'Estatut de Catalunya aprovat pel Congrés dels Diputats el 2006 .
 

Notícies relacionades

13 comentaris

Imprimir Enviar