PSC i PP de Mollet del Vallès de la mà en contra del dret a decidir
Eviten que Mollet del Vallès s'adhereixi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Els arguments en contra són que és un "pacte per la independència" i pel “dret a dividir”
(ACN).- La moció per a l'adhesió de Mollet del Vallès al Pacte Nacional pel Dret a Decidir va ser presentada pels grups d'Ara Mollet-ERC i CiU, el PSC i el PP hi van votar en contra, evitant que la moció prosperés. CiU, ICV-EUiA i Ara Mollet ERC hi van votar favorablement. Els socialistes van votar negativament perquè consideraven que aquest "és un pacte per la independència i el nostre model és el federal". El PP, per la seva banda, va entendre aquest acord com un "dret a dividir". Ara Mollet -ERC va expressar la seva tristesa pel vot contrari del PSC. El portaveu del PSC, Josep Maria Garzón, va explicar que el seu grup votava en contra de la moció perquè "el nostre model és el federal". "Aquest és un pacte per la independència i nosaltres estem pel federalisme", va afegir.
Per la seva banda, la portaveu del PP, Susana Calvo, va afirmar que l'acord és pel "dret a dividir" i va lamentar les subvencions que la Generalitat atorga a les entitats que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Durant la intervenció es van sentir crits d'escarni del públic sobre la figura de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas."Estem molt tristos"
Oriol López, d'Ara Mollet -ERC, va assegurar que des del seu grup estan "molt tristos" pel vot en contra del PSC. "És un partit que als seus estatuts contempla l'autodeterminació. Parlem de democràcia", va etzibar López mentre assenyalava l'alcalde Josep Monràs, del PSC.
Feliu Guillaumes, de CiU, va subratllar que el Pacte Nacional planteja el "dret a decidir i no el resultat de la votació". "Volem que sigui la gent que triï i entenem que qualsevol força política hi hauria de donar suport", va afegir.
Marina Escribano, d'ICV-EUiA, va defensar el dret a decidir com un "punt de trobada". "Surti el que surti, serà una decisió lliure", va indicar.
La moció, concretament, volia promoure l'adhesió de les entitats civils, culturals, econòmiques, socials, empresarials del municipi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, "amb la finalitat d'ampliar el suport de la societat civil al procés cap a l'exercici del dret a decidir".
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir està integrat per entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials; el món local; els grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir, i el Govern.
La primera reunió es va celebrar el passat 26 de juny al Parlament de Catalunya. Posteriorment, el 4 de juliol va quedar constituïda una comissió amb la finalitat "d'estudiar i impulsar les iniciatives polítiques i legislatives que ha d'adoptar el Parlament de Catalunya en relació amb el dret a decidir i les vies possibles per poder-lo exercir".