Ambler Moss, representant d'EUA a Barcelona durant el franquisme: 'No veig cap impediment perquè els catalans facin del seu país el que vulguin'
Creu que la sentència del TC sobre l'Estatut pot marcar un punt d'inflexió i obligar el poble català a decidir
Ambler Moss només va viure a Catalunya del 1964 al 1966 però coneix encara ara la situació política del país millor que molts catalans. Va ser vicecònsol dels Estats Units a Barcelona durant els difícils anys de la dictadura. Era l'encarregat de reunir-se amb l'oposició antifranquista, sovint d'amagat del règim. Bromeja que manté contacte amb tres expresidents: Jimmy Carter, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Pendents encara de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, Ambler Moss, professor ara de la Universitat de Miami, assegura, en un perfecte català: 'No veig cap impediment perquè no facin del seu país el que vulguin. Les limitacions són autoimposades'. Moss també creu que, en cas de declarar la independència de Catalunya, tant la UE com els Estats Units hi donarien suport.
'Miro la Catalunya dels anys seixanta i la d'ara i la història és la mateixa. Com deia Gaziel, el debat continua sent: Quina mena de gent som.' Des de fora, però amb un profund coneixement del passat i del present del país, Ambler Moss diu que Catalunya continua en 'un camí de decisió permanent'. 'Quaranta anys més tard el debat és el mateix. Què volem fer, cap a on anem, quina mena de gent som. No és una indecisió, és el contrari; massa decisions polítiques diferents que s'entrecreuen.'Amb un català excel·lent per haver viscut només un parell d'anys al país (fa servir expressions com 'tarannà'), Moss està documentant aquests dies l'expresident nord-americà Jimmy Carter, guanyador del Premi Internacional Catalunya. 'Carter és una persona que quan s'hi posa, s'hi posa a fons. Em va demanar alguns detalls de la realitat catalana abans que vingui a recollir el guardó el mes de juliol'.
De cònsol nord-americà a Barcelona a ambaixador català als Estats Units. Moss es confessa un enamorat del país i de la seva gent, i en fa proselitisme. I amb una visió molt menys pessimista que la que sovint es té des de dins: 'Catalunya és un país universal, internacionalista, amb un tarannà molt concret, amb lligams comercials i culturals a tot el món. Catalunya va fent i va fent molt bé.'
És del parer que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut pot marcar un punt d'inflexió i obligar el poble català a decidir. 'Són interessants les consultes d'independència d'aquests dies perquè impliquen un esperit creixent cap a la voluntat de decidir. Catalunya serà el que els catalans vulguin. No veig cap impediment perquè no facin del seu país el que vulguin. Les limitacions són autoimposades', conclou.
Moss creu que si els catalans es decantessin per la independència d'una manera clara a les urnes no hi hauria marxa enrere. Europa ho hauria d'assumir i els Estats Units hi donarien suport: 'En pocs anys han nascut nous estats a Europa. Eslovènia és un cas molt interessant. És molt més petit que Catalunya, té 2 milions d'habitants. Mai en tota la història no havia estat un país independent com fins ara. I ara és un estat sobirà membre de la UE. Amb un mercat i una moneda, amb la unitat europea, qualsevol petit territori pot arribar a ser independent. Financerament no es impossible. Abans ho era, però ara no.'
De la llarga deliberació del Constitucional espanyol, Moss afegeix que la troba 'increïble', tot i que amb òptica nord-americana -diu- no ho és tant: 'Això en aquest país ja va passar l'any 2000. Qui van acabar decidint les eleccions nacionals? Els jutges!', exclama.