
ERC vol demanar la recusació del president del TC
Esquerra Republicana es planteja demanar la recusació del president del Tribunal Constitucional i acusa l'Alt Tribunal de fer-se les lleis a mida.
Esquerra Republicana es planteja demanar la recusació del president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de Cobos, ja que compagina la seva militància al Partit Popular amb la seva feina de magistrat de l'Alt Tribunal. A la vegada, Marta Rovira, ha denunciat en roda de premsa, que l'Alt Tribunal aplica i interpreta les lleis de la manera que més el beneficia segons la situació. Els republicans es plantege aquesta recusació ja que la constitució impedeix que els magistrats del TC siguin a la vegada militants d'un partit Polític. Enric Millo, portaveu del PP a Catalunya, ha respost al respecte que el magistrat Pérez de Cobos no està infringint cap llei, ja que als membres de l'Alt Tribunal no se'ls apliquen aquests articles que els impedeixen ser militants d'un partit polític.
Esquerra Republicana veu com a possibilitat demanar la recusació del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, per la seva militància al PP. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, ho ha plantejat avui i a la vegada que ha acusat l'Alt Tribunal de realitzar interpretacions diferents de la Constitució en funció de les seves necessitats, ja que els articles 127 i 159 de la Carta Magna no permeten formar part del TC a la vegada que es milita en un partit. Enric Millo, portaveu del PP, ha negat que Pérez de los Cobos, el magistrat acusat, no estigui complint la llei, i ho ha argumentat dient que el mateix Constitucional va excloure els seus membres del compliment d'aquests articles. Per altra banda, ha apuntat la possibilitat que altres magistrats militin també en partits polítics.
Incompatibilitat constitucional
L'article 159 de la Constitució remarca que els membres del Tribunal Constitucional tindran les mateixes incompatibilitats que els representants del poder judicial. Així doncs, això implica "tenir vinculacions amb partits polítics i sindicats". Per altra banda, l'article 127 explica que "els jutges, els magistrats i els fiscals, mentre es trobin en actiu, no podran dur a terme altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics i sindicats". Tot i que la Constitució deixar clara la incompatibilitat de que els magistrats i els membres del TC militin en partits polítics, el mateix Tribunal va decidir el 1988 interpretar la Carta Magna de manera que els membres del Constitucional quedessin fora d'aquesta restricció.
Els republicans volen la recusació del president del TC
Marta Rovira, portaveu parlamentària d'ERC, ha explicat que s'estan plantejant la possibilitat de demanar la recusació del president del TC, tal com ha avançat aquest mateix dimarts el Govern que,encara que la seva situació respecti la llei. Rovira ha assegurat, a més, que la interpretació que va fer el TC de la Constitució per a casos com aquest demostra que l'Alt Tribunal "no només pren les seves decisions basant-se en criteris polítics, sinó que interpreta la Constitució espanyola tal com li plau".
El PPC no creu que s'incompleixi la llei
Per la seva part, Enric Millo, portaveu del PP a Catalunya, ha afirmat que l'encàrrec del Govern als serveis jurídics de la Generalitat d'estudiar la recusació de Pérez de los Cobos, és una altra mostra del govern català per fer sorgir més dubtes i contribuir a la "separació" i la "ruptura" de Catalunya amb Espanya. Millo ha remarcar que els magistrats del Tribunal Constitucional "legalment" poden militar en un partit polític, ja que aquest fer "no els inhabilita per exercir una professió de forma neutral".
Millo ha acusat al Govern de propiciar "un estat d'opinió" en contra de l'Alt Tribunal, i ha volgut destacar que aquest cas “podria repetir-se en altres magistrats". Ha continuat afirmant que “l'afiliació en els partits polítics és una qüestió privada", "i ningú està obligat a fer-ho públic".
El portaveu del PP a Catalunya, ha assegurat que es tracta de “casos diferents” quan se li ha preguntat sobre el paral·lelisme amb el cas del magistrat Pérez-Tremps, recusat en el procés de la sentència de l'Estatut per haver fet un informe encarregat per la Generalitat sobre aquesta qüestió. Ha afirmat que en el cas de l'actual president del TC s'estaria jutjant "un tema d'idees personals" que no han estat "expressades" en cap informe o dictamen.