El dispendi militar espanyol, un motiu de pes per dir adéu a Espanya
El Govern espanyol gasta prop de 16.000 MEUR, 50 millones de € diaris, en despesa militar innecessària mentre escanya les autonomies i la ciutadania
L’Economista Àlex Furest en un article a Help Catalonia titulat El complex militar-industrial espanyol: El Regne sotmès al vell militarisme imperial, explica en espanyol i als espanyols com l’estat dilapida milions d’euros en una industria armamentística d’herència franquista per a benefici de quatre indústries privades –un oligopoli en tota regla en mans d’hereus del franquisme-, i desgrana el què significa per a l’economia espanyola i per Catalunya, aquest dispendi. L’economista basa el seu article en un informe del Centre d’estudis per a la Pau J.M. Delàs i recorda com Aznar en arribar al govern va posar en marxa els Programes Especials d’Armament de suport a la indústria armamentística espanyola que va sufragar gairebé en la seva totalitat l’erari públic, i com Zapatero i Carme Chacón, ara en el paper de germana de la caritat dels necessitats abans en el paper de “Capitan mande firmes”, no van fer res per aturar-ho.
“La idea de l'Espanya imperial està ben arrelada entre l'elit que governa Espanya”, sentència FurestL’enorme despesa militar que l’estat destina a la indústria armamentística espanyola, sumats als 33.000 millones de € que té compromesos en despesa militar fins el 2025, no es correspon amb el pobre resultat d’aquesta indústria per a l’economia de l’estat, ja que només suposa un 1,1% de l’ocupació industrial i el 1,24% de la producció industrial i les exportacions de material militar suposen un 0,6% del total de las exportacions espanyoles. “Fins quan malbaratarà Espanya els diners dels contribuents en projectes de caduc regust imperial?”, és demana Furest.
La indústria militar espanyola està pensada amb criteris ètnics i territorials i, com sempre, Catalunya paga però no rep.
Explica Furest que dels 29.000 llocs de treball estimats a la indústria militar pel 2009, nomes 300 llocs de treball corresponen a Catalunya, un 1,05% del total. Si mirem la xifra de negoci Catalunya no en surt millor parada; dels 6.530 milions de € de volum del negoci militar del 2009, la facturació corresponent a Catalunya és només un 0,43%.
Els Països Catalans són els grans perjudicats fiancen amb quantitats de diners ingent una industria sense retorn econòmic, segons Furest la industria militar espanyola està pensada “amb criteris ètnics i territorial”, on Madrid, Andalusia, Galícia i Múrcia son els seus principals pols.
Quatre empreses que ho controlen tot amb resultats econòmics desastrosos i pífies descomunals
La indístria militar espanyola s’estructura en base a un oligopoli de 4 empreses que ho controlen tot: EADS,dedicada a avions i helicópters, Navantia, dedicada a vaixells de guerra, General Dynamics, dedicada a vehicles, blindats i armament terrestre i INDRA, incorporada al oligopoli per a la modernització i tecnificació dels sistemes d’armament dels 3 exercits - terra, mar i aire-. La resta d’empreses de la indústria militar treballa per alguna de les quatre empreses i Indra par a les tres primeres. Forest detalla que les pèrdues del conjunt de les empreses són escandalosos i les pífies sonades.
La cultura del nyap espanyola ens aboca a la independència
Com a exemple Furest assenyala que un avió A-400M ens costa 203 millones de €, 34.000 milions de les antigues pessetes, i amb dos avions es cobreix el pressupost anual de Càritas. I que dir dels submarins S-80 que no suren i ens surten a 553 millones de € cadascun, prop de 100.000 milions de pessetes, quants hospitals, ajudes a la dependència i altres necessitats bàsiques es poden cobrir amb aquest pressupost’ es demana Forest. I conclou que els catalans volem poder decidir el nostre futur lluny d'aquest tipus de gestió dels recursos públics.