Clam a l'Aragó perquè Eixea retingui els quadres cedits i no els torni a Catalunya
Els veïns de la Vall de Lierp reclamen que les obres d'art es quedin però l'alcalde vol complir l'acord
La Vall de Lierp (ACN).- El litigi per l'art de la Franja de Ponent ha obert aquest cap de setmana un nou episodi. El Museu de Lleida ha cedit durant tres dies dos quadres al seu lloc d'origen, l'església de Sant Esteve d'Eixea (Ribagorça Oriental), a Osca. Aquest diumenge ha estat l'últim dia abans no tornin al Museu de Lleida, opció que la majoria de veïns rebutgen fins al punt que un advocat aragonès ha presentat denúncia a la Guàrdia Civil perquè no permeti el retorn de les obres d'art a Catalunya.
Tornarant o no les obres d'art?El que havia de ser una Festa Major alegre pel retorn temporal dels dos quadres d'Eixea ha acabat sent un maldecap pel seu alcalde, José Maria Ariño, que assegura que complirà l'acord amb Catalunya.
La tranquil·litat de la Vall de Lierp, una zona despoblada del pirineu d'Osca on viuen unes 60 persones, s'ha trencat aquest cap de setmana per la polèmica de l'art de la Franja de Ponent. El rumor que corria al poble sobre uns quadres de la parròquia de Sant Esteve que guardava el Museu de Lleida ha quedat confirmat. Molts veïns no sabien ni com eren i ni tant sols si era cert ja que des del 1894 estaven al Bisbat de Lleida. Ara, durant tota la Festa Major han observat atents els dos olis del segle XVIII, el càstig d'Ananies i Jesús curant un cec, que s'han col·locat a banda i banda de l'altar. Aquest dissabte, durant la missa major en honor a les festes patronals, més d'un centenar de persones es van aprovar a l'església per veure el què no es podien creure. Encara aquest diumenge el poble, on només resideixen 13 persones, ha estat un anar i venir de curiosos que volien veure els quadres. Sorpresos, els veïns no entenien per quin motiu aquest dilluns els tècnics del Museu de Lleida s'emportaran aquestes dues obres d'art que havien estat propietat del poble, adquirides pels seus avantpassats, i que ara l'alcalde havia aconseguit retornar.
L'alcalde admirat
José M. Ariño presideix un ajuntament rural on ell i dos regidors gestionen la Vall de Lierp, escassament habitada i exclosa de les aglomeracions turístiques. Després d'intenses negociacions, per la sorpresa de tots els veïns ha aconseguit que el Museu de Lleida cedís temporalment les obres, opció que des de Catalunya s'observa com una bona possibilitat per calmar els ànims a l'Aragó dins el litigi per l'art. Els veïns han celebrat aquesta iniciativa que no s'esperaven, segons han assegurat.
Però l'alcalde, a més d'admirat, ha estat criticat entre els mateixos veïns que destacaven el seu valor per haver aconseguit la cessió dels quadres. Ara no entenen perquè els ha de tornar. Segons Ariño "l'únic objectiu de l'acord era que els habitants del municipi poguessin tenir l'oportunitat de veure els dos quadres que el 1894 van ser traslladats a Lleida i que de moment no tornaran mentre es segueixi retardant la devolució". Una devolució que Catalunya no reconeix ja que les obres d'art estan protegides com a part d'una col·lecció indissoluble del Museu de Lleida segons la Llei de Patrimoni de la Generalitat. Aragó però, insisteix que les sentències han deixat clar que la propietat és del Bisbat de Barbastre.
L'alcalde no ha volgut expressar clarament la seva opinió davant la pregunta 'Vol que es quedin els quadres?'. Només ha dit que ara ha de complir l'acord amb el Museu de Lleida i el Bisbat, i que ja opinarà després. En tot cas, José M. Ariño probablement s'hauria posat al costat dels seus veïns que ara veuen amb recel el retorn de les obres d'art a Catalunya.
A l'espera de la Guàrdia Civil
L'últim dia d'exposició dels dos quadres s'ha viscut a Eixea amb una certa esperança de que en un moment o altre aparegués la Guàrdia Civil per evitar que el Museu de Lleida se'ls emporti. "A veure què passarà demà", deia el Julian, un dels fills d'Eixea que torna al poble cada cap de setmana.
Els mal de caps han arribat aquest cap de setmana quan la premsa aragonesa s'ha fet ressò de la denúncia que ha presentat l'advocat Jorge Español a la Guàrdia Civil per un suposat delicte d'apropiació indeguda de les obres d'art per part del Museu de Lleida, basant-se en les sentències del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó on es reconeix que les obres formen part de l'inventari del Patrimoni Cultural d'Aragó. Si el jutge de Boltaña ho permetés, la Guàrdia Civil podria retenir els quadres i evitar així que tornin a Catalunya, cosa que de moment sembla que no passarà, segons els veïns.
A més, l'alcalde ha assegurat que malgrat la polèmica, tornarà les obres i que està agraït al Museu de Lleida. L'advocat però deixa clar en declaracions a la premsa aragonesa que "el Museu de Lleida no és el propietari de les peces i per tant no les pot cedir al Bisbat de Barbastre perquè ja són seves". L'actuació de l'alcalde ha estat considerada com a "política barata". Alcaldes com els de Berbegal, Peralta de Alcofea o Vilanova de Sigena han criticat durament aquesta cessió dels quadres.
Només una veïna ha dit que el millor lloc on poden estar els quadres és al Museu de Lleida, que és on s'han guardat i cuidat fins ara. La resta han insistit en que aquests olis del segle XVIII s'haurien de quedar d'on van sortir en el seu moment. Un dels veïns, Jesús Castel, feia una comparativa vital, justificant que els quadres han de tornar d'on van emigrar igual com ell, nascut a la Vall de Lierp, torna de tant en tant al lloc dels seus orígens. "Es pot donar el valor que es vulgui a aquests quadres, però el valor sentimental només se'ls hi pot donar a la Vall de Lierp d'on no haurien de marxar", ha afegit.
La Teresa, que viu al poble, ha explicat l'alegria dels veïns que fins que no van veure els quadres "no esperaven que arribarien". El dubte de tots és "perquè no es poden quedar?". Més enllà d'Eixea, un recorregut per la comarca de la Ribagorça serveix per descobrir el rebuig generalitzat que s'ha creat cap al Bisbat de Lleida i la Generalitat. Aquest mateix cap de setmana una conferència a Roda de Isábena ha encès els ànims dels veïns que fins el moment s'havien mantingut totalment al marge del litigi de l'art sacre, a diferència dels dels pobles situats més al sud. Del capellà de la Vall de Lierp només n'han sortit unes poques paraules: "Tant de bo Jesucrist no estigui veient això".