Els senadors de l'Entesa preparen una reforma de la llei del TC, esperant el suport del PSOE
Zapatero només s'ha compromès a 'estudiar' la proposta
Els senadors de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV-EUiA) han rebut aquest dilluns l'encàrrec del president de la Generalitat, José Montilla, de presentar al Senat una proposició de llei de modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional espanyol (LOTC). L'objectiu principal és aconseguir un canvi legal que comporti la renovació dels magistrats que tenen el mandat caducat, tal i com recull la resolució aprovada al Parlament. Els senadors s'han mostrat oberts a incloure altres punts en la negociació que en col·laboració amb els senadors de CiU s'haurà d'emprendre per tirar endavant la reforma. Per fer-ho caldrà el suport de PSOE que, per ara, només s'ha mostrat disposat a 'estudiar' la proposta després que Zapatero la rebutgés de ple dies enrere.
Montilla, amb els senadors de l'Entesa Catalana de Progrés, al Palau de la Generalitat.
Comparteix
TweetEtiquetes
El senador d'ICV, Jordi Guillot, ha assegurat que l'objectiu és 'que l'actual TC espanyol no es pugui carregar l'Estatut', forçant la renovació dels magistrats amb el mandat caducat. Per aconseguir-ho, ha deixat clar que caldran 'els vots de tots els grups que van donar suport a l'Estatut el 2006'. Així, ha assegurat que l'Entesa obrirà diàleg amb tots els grups, en primer lloc amb CiU. Guillot ha remarcat que caldrà convèncer el PSOE, però també a grups com el PNB o el BNG, ja que 'la correlació de forces al Senat és diferent a la del Congrés'. 'El gran objectiu és que l'actual Constitucional no es pugui carregar l'Estatut', ha dit, i 'farem mans i mànigues per evitar-ho'.
Des del PSC, Isidre Molas ha dit que el seu objectiu prioritari és que la proposició de llei 'no sigui derrotada', cosa que passa per aconseguir el suport del PSOE. 'Nosaltres tenim el propòsit que la llei que presentem pugui ser aprovada', ha dit.
Per la seva banda, el senador d'ERC Carles Bonet ha dit que, durant la conversa amb el president, s'ha constatat que 'no és lògic que l'última paraula no la tingui el poble de Catalunya' i que caldrà veure com això es tradueix en la llei. Així, ha obert la porta a l'opció que es debati si el TC ha d'emetre sentències sobre lleis referendades.