Internacional Última actualització Dimecres, 11 de setembre de 2013 08:45 h

Trobo "meravellós" que l'exemple bàltic "pugui ajudar" Catalunya a assolir la independència

La directora de el Museu de l’ocupació de Letònia, Gundega Michele, espera que els estats bàltics reconeguin un hipotètic estat català i considera "raonable" una declaració unilateral

Riga (ACN).- La directora del Museu de l'Ocupació de Letònia, Gundega Michele, creu que és "meravellós" que l'exemple de la via bàltica del 1989 "pugui ajudar" Catalunya a aconseguir la independència. En una entrevista a l'ACN, Michele pronostica que la cadena humana de la Diada podria tenir "encara més èxit" que la bàltica gràcies a la coordinació que permeten les noves tecnologies. La responsable del Museu de l'Ocupació defensa que els catalans "haurien de tenir, i tenen el dret a determinar el seu futur" i pronostica que en cas d'una hipotètica independència els estats bàltics reconeixerien el nou estat perquè els seus ciutadans "comprenen millor" i tenen "més simpatia" per aquests processos.

La Via Bàñtica i la Via Catalana

"Em satisfà molt i molt pensar que els nostres esforços, juntament amb els dels lituans i estonians, els de tot el Bàltic, poden ara trobar una nova utilitat i ser un exemple", assegura Gundega Michele sobre la inspiració bàltica de la via catalana. Michele, que lidera un museu que forma part dels actes oficials de tota visita estatal a Letònia -entre els seus visitants hi hagut la reina d'Anglaterra, Elisabet II o el president d'Israel, Shimon Peres- defensa que fer una cadena humana ofereix un missatge "molt simbòlic i poderós".

Michele assegura que el 23 d'agost del 1989 entre les capitals de Tallin, Riga i Vílnius hi havia "joves, grans, rics o pobres" units de les mans. "No hi havia classes o grups de gent que no s'hi impliquessin", explica, remarcant que la fortalesa de la manifestació va ser que no va incloure "discursos violents, ni va ser una rebel·lió amb armes ni cap tipus de violència".

Les noves tecnologies, un avantatge per Catalunya

La directora del Museu de l'Ocupació destaca la "capacitat d'organització" de la cadena bàltica, "una fita grandiosa" que ha passat a la història i va ser determinant en la restauració de la independència de Letònia, Lituània i Estònia. "No hi havia telèfons mòbils, la comunicació per organitzar una cosa així era molt i molt més difícil del que és avui", remarca, en referència a Catalunya.

Precisament per l'existència d'Internet i dels telèfons mòbils, Gundela Michele pronostica que la via catalana podria tenir "més èxit" que la bàltica. "Espero que tinguin encara més èxit del que vam tenir, perquè tenen aquest tipus d'ajuda electrònica, espero que sigui exitosa", destaca.

Michele recorda que a la via Bàltica "va anar-hi molta més gent de la que s'havia registrat" i en alguns pobles i ciutats els seus participants no podien allargar les mans i estaven "espatlla amb espatlla". "Això normalment passa, i espero que en el cas català, passarà", indica.

Declaració unilateral

Letònia va fer una declaració d'independència a través del seu parlament regional quan encara formava part de la URSS, i Michele admet que seria "raonable" que Catalunya fes el mateix si no té opció a fer un referèndum. "El parlament està escollit representativament, i els parlamentaris representen el poble, certament seria una manera raonable de fer-ho", destaca.

Michele argumenta que és "molt i molt important" que els ciutadans tinguin l'opció de decidir el seu futur i destaca en referència a l'oposició inicial de Rússia a la independència dels Bàltics i a l'actitud de Madrid que "els veïns grans no tenen el dret d'imposar la seva voluntat".

"La gent hauria de tenir i té el dret a determinar el seu futur", reclama la directora del Museu de l'Ocupació de Letònia, que es mostra fascinada perquè hi ha pobles que "mantenen el desig per la independència i la llibertat durant moltes generacions".

Preguntada sobre si Letònia i la resta d'estats bàltics evitarien reconèixer un nou estat català per evitar un conflicte amb Espanya, Michele és contundent: "Espero absolutament que no". "No estic en disposició de garantir-ho, però si em pregunta diria que sí que reconeixeríem (Catalunya), perquè és la nostra feina", remarca.

Al Museu de l'Ocupació, situat a Riga, en els darrers mesos han notat una major presència de catalans que s'interessen sobre la Via Bàltica i expliquen que l'11 de setembre se'n farà una a Catalunya, segons ha reconegut a l'ACN la guia Laura Aksika. La via catalana d'aquesta Diada desperta molt d'interès als promotors del Museu, que miren amb curiositat a Catalunya per veure el "llegat" de la tasca que els seus ciutadans van fer ara fa gairebé 25 anys.

---

Notícies relacionades