Política Última actualització Dijous, 12 de setembre de 2013 05:00 h

#Viacatalana tram 544: Bolquers, futbol i estelades

Xavier Ginesta: N'hi ha que neixen ensenyats. Amb prou feines aixecava dos pams de terra -i de fet gatejava-, però no dubtava en exhibir un fantàstic culet embolcallat amb un bolquer de color groc i una estelada vermella dibuixada.

Coses de l'efervescència independentista, que ja ha aconseguit articular un seguit d'organitzacions i empreses que són capaces de fer qualsevol objecte d'ús quotidià -ara sembla que també bolquers- amb la bandera de les quatre barres i l'estrella gravada. El menut s'esperava, a coll de la mare, davant de l'hostal de Cal Coix -que van fer l'agost, gentilesa de l'Assemblea-, lloc d'enllaç entre els trams 543 i 544, entre Tordera i Maçanet de la Selva. Com tothom, a les 17.14h de la Diada, el menut va formar part de la marea groga que va resseguir la N-II.

No el van haver de tapar, per molt que la previsió meteorològica feia ser escèptic al més pessimista i, qui més qui menys, s'havia proveït d'un paraigües o una capellina. Un parell, ja granadets, fins i tot la portaven patrocinada per Port Aventura, però grogues com eren quedaven difuses entre el mar d'estelades que hi havia arreu. El cert és que cada tram prenia una vida autònoma, que s'unia en una comunió nacional a l'hora de la veritat i per fer-se la fotografia de rigor que ha de mostrar el món la necessitat que Catalunya pugui organitzar una consulta sobre la independència. Però, abans de les 5 de la tarda, uns aprofitaven l'estona per fer una botifarrada -com una colla de Blanes, que s'estenia pel tram 544-, d'altres per ballar al ritme del parell d'altaveus que hi havia muntats sobre d'un tractor o, fins i tot, per dissenyar una gran estelada amb bales de palla que decorava un dels camps regentats per una de les moltes masies de banda i banda de la N-II, que van cedir terreny per aparcar cotxes i autocars.
 
 La Via Catalana ha esdevingut reivindicativa, per sobre de tot. Però, també ha servit per fer país, per posar en relació gent de diversa procedència que s'ha trobat defensant un tram i alçant els braços quan la sobrevolava una de les múltiples avionetes o helicòpters que prenien imatges de la jornada. Les imatges que han d'acabar de convèncer el món. Als trams 543 i 544 s'hi van trobar gent de Seva i el Brull (Osona), amb les figures destacades dels esportistes Toni Barnils -exjugador del Manlleu, quan competia a la 2a B- o l'alpinista i escriptor Eduard Sallent, de Terrassa i Matadepera, Blanes (d'on van arribar 10 autocars), Hostalric i Vilanova del Vallès. Precisament, un Barnils enfundat a la samarreta de la selecció catalana de futbol (com no podria ser d'altra manera) exhibia una de les estelades més enlairades de tot el tram, al capdamunt d'una canya quilomètrica (i mentre cantava _Els Segadors_, el seu Manlleu guanyava a Sant Boi per 1-2 en la quarta jornada de la Tercera Divisió). Diada completa per alguns; Diada festiva per tots els participants.