Política Última actualització Dijous, 12 de setembre de 2013 12:10 h

#Viacatalana tram 51-Amposta: Desperta Catalunya!

Oriol Jordan –Dietari 2014-: hem convertit els 400kms de Via Catalana en una autopista de llibertat, felicitat, esperança i il•lusió.

Malgrat separar-nos més de 350 quilòmetres, malgrat no veure l’horitzó més enllà del nostre tram; en el moment d’agafar-nos de les mans, hem pres consciència que el clam independentista ressonava a l’uníson per el Pertús, Girona, Barcelona, Tarragona... No tinguin cap dubte de que Catalunya serà lliure, perquè ningú podrà aturar la determinació d’un poble que clama llibertat, units per les mans.

Despertar gris i plujós. Indicis d’èpica. Primers dubtes. A les deu del matí, quan hem agafat el cotxe en direcció al tram 51 cap Amposta, un dels trams interurbans més complicats de la Via Catalana cap a la Independència; a gran part del Principat queien ruixats més o menys intensos. A través de la retransmissió especial de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio, hem pogut seguir l’evolució de la previsió de pluges i dels actes de la Diada, mentre recorríem la Catalunya que queda per sota de l’antiga Marca Hispànica, aquella que ja vam conquerir fa mil anys. Amb una mini estelada lligada a l’antena del cotxe, ens hem fet veure entre el trànsit i la pluja de la ronda litoral barcelonina.

Des del cotxe, i amb el vidre entelat per l’aigua, hem començat a distingir un munt d’estelades anònimes entre els cotxes que baixaven al voltant nostre. Complicitat, somriures, joia i salutacions entre els conductors. La ronda, l’N-340 i l’AP-7 baixaven plenes de cotxes carregats de gent vestida de groc i estelades al vol. De cop, ja érem majoria a les carreteres. Oloràvem el ple imminent. Ja al sud de Tarragona, el sol ha dissipat la tempesta. A les dues del migdia, quan hem arribat a Amposta per dinar, el poble estava tan ple de gent que a les quatre ja estava informalment estès per la carretera que va cap a l’Aldea. Ja no hi havia cap dubte que el ple seria absolut.

A una hora de les 17:14h, ja estàvem fent pinya al tram 51. El tram interurbà entre Amposta i l’Aldea ha estat un dels més tardans a l’hora d’omplir-se. Però la gent ja havia desbordat l’asfalt. Un èxit en aquesta carretera, on s’han concentrat totes les crides de l’Assemblea Nacional Catalana, era el senyal i la tranquil·litat de l’èxit total. L’organització, esforçada i eficient, no ha tingut gaire feina a l’hora d’organitzar la gent. Quan hem sentit per la ràdio el repicar de campanes de la Seu Vella de Lleida, a les 17:14h, el milió i tres quarts de persones que ens hem agafat de les mans del Pertús a Vinaròs, hem convertit els 400kms de Via Catalana en una autopista de llibertat, felicitat, esperança i il·lusió.

---

Notícies relacionades