
#ViaCatalana tram 63: “Un poble unit, alegre i combatiu”
Francesc de Dalmases: M’explica una amiga que l’11 de setembre va passar per davant de l’estàtua de Vincent Andrés Estellés a Burjassot i li va veure un somriure satisfet.
M’explica que es va aturar i enmig del silenci del capvespre va sentir la remor llunyana de la veu del poeta proclamant
“...baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu."
Em va semblar una història bonica i em va semblar la millor resposta a alguns debats estèrils que hem viscut abans –i que vivim després- de la Diada. Perquè si alguna lliçó ens pot tranquil·litzar i ens pot fer feliços després d’aquesta Diada magnífica és la confirmació que el procés d’autodeterminació que vivim té una arrel social tan forta, tan convençuda i tan transversal que no estem en mans d’un o altre polític, que no depenem d’una o altra declaració o estratègia d’aquesta o d’aquella altra formació.
Som protagonistes del somni més volgut per qualsevol Poble: decidim el nostre futur i som mestres de la nostra història. La torna, per força, és que no ens podem excusar en res ni en ningú. Som nosaltres i serem, exactament, allò que triem ser.I si mai defallim ni que sigui per un moment curt, pareu les orelles i escolteu les paraules sàvies d’Estellés:
“...No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.”