Política Última actualització Dijous, 12 de setembre de 2013 20:50 h

#Viacatalana tram 380 l'Ordal: “Són les actituds estúpids”, que deia aquell

Jordi Fexas: Tal vegada allò substantiu, allò que ho mou tot en la vida , en la història que anem teixint les persones i els pobles, són precisament les actituds.

L’Enric té 83 anys, ben portats, però 83 a la fí. I portem dies intentant convence’l que es pot quedar a Barcelona encara que no hi estigui apuntat.
 
-Pare, la cadena passarà a 50 metres de casa i tampoc cal hagis d’anar amb nosaltres en autocar.
 
-No Jordi, la meva generació potser vàrem salvar els mots, en silenci i amb molta por, però ho vam fer. I avui aquells que encara no hem “desfilat” cap allà dalt, hem de fer costat de la vostra en el sacrifici  i l’esforç de la victòria.
 
La Cristina també hi vol ser. La família li diem que anar amunt i avall amb la cadira de rodes a l’autocar per canviar el carrer de Sants per la N-340 no té massa sentit. Que ningú li demana que faci aquest esforç.
 
-No Jordi, jo puc ser disminuida i sempre ho seré, vaig néixer així. Però el meu país  no va nèixer  disminuit i no hi ha cap raó perqué ningú al SXXI l’obligui a ser-ho. El que res no costa, res no val . El meu esforç i la meva il·lusió  és allò que m’ha permès tirar endavant a la vida i també és la metàfora del meu país.
 
Jo no puc correr germanet, però també tinc pressa

Som 400 santsencs i santsenques que vivim al bell mig d’on passa la cadena, i que malgrat tot hem decidit cedir la nostra plaça als menys convençuts, als més mandrosos, als menys militants,i  també, és clar, a aquells que si no ho fan davant de casa no podríen fer-ho en un altre lloc. Per fugir, capital enllà, on diuen que se’ns necessita més.

Són les dotze, plovisqueja i els núvols abracen els turons de la ciutat. El dia s’ha llevat mandrós i gris i sembla que els de dalt, els de dalt de veritat, els costa obrir la cortina  per il·luminar-nos aquesta diada que volem històrica.
 
Els autocars ens recullen a les 13h.15min per portar-nos i deixar-nos en algun revolt isolat de la carretera de l’Ordal. El glamour i l’èpica doncs, convindrem que vindrà de la mà dels desplaçats i no pas de la seva ubicació.
 
 Sé que algú em dirà que son la meva família. Que segur que són de la bombolla de la “ceba”. Que no representen el “català real”. Que són una anècdota en el magma majoritari de les Catalunyes i silencioses i “comodones”.
 
Jo no sé si son la Catalunya real, per sí la que s’ho val.
 
La Cristina i l’Enric no son millors que ningú, i potser tampoc cal que siguin exemple de res. Però ahir al tram 380 de la N-340 més enllà de les anàlisis polítiques, que potser són les que tocaven avui. Em disculpo. Vaig pensar que tal vegada allò substantiu, allò que ho mou tot en la vida , en la història que anem teixint les persones i els pobles, són precisament les actituds.
 
I la lliçó d’ahir, més enllà de la política, dels discursos, de les conjuntures i de la dialèctica, anava d’això.
 
“Són les actituds estúpids”, que deia aquell
 

---

Notícies relacionades