Política Última actualització Dimecres, 5 de maig de 2010 05:00 h

Mas recepta un pacte d'estat per aprimar l'administració, més formació i reforma laboral per sortir de la crisi

Inicia un nou format d'acte preelectoral, les DOC Sessions · CiU escull l'atur per inaugurar el cicle

El president de CiU, Artur Mas, ha estrenat aquest dimarts un nou format d'acte preelectoral, les DOC Sessions, i ho ha fet parlant de crisi i atur. Mas ha dibuixat la recepta de CiU contra la crisi i l'ha basat en tres grans pilars: més formació, un pacte d'estat per aprimar l'administració i reforma laboral. Ha defensat flexibilitat perquè el món econòmic pugui contractar i acomiadar però, alhora, compromís públic per assegurar un sistema de drets i deures perquè els aturats es formin i es reincorporin més ràpidament al mercat de treball. L'acte, amb gran contingut electoral, ha aplegat unes 300 persones. No han faltat gràfiques i vídeos, entre ells un del president americà Barack Obama. També s'ha pogut veure en directe a través del web de CiU i de Facebook, així com seguir-ne els comentaris a través de Twitter.

CiU ha posat en marxa aquest dimarts un nou format d'acte preelectoral, les DOC Sessions, on el candidat de la federació, Artur Mas, dialoga amb representants de la societat civil i aprofita per desgranar el seu ideari polític de cara a les eleccions. Per la primera sessió, CiU ha escollit com a tema central l'atur i la crisi econòmica. Tots aquests actes tenen lloc a l'edifici Imagina, situat al districte 22@. Abans de la intervenció central de Mas, han participat breument el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, i l'economista internacional Edward Hugh, que han coincidit a assenyalar la difícil situació mundial i també espanyola. Abad ha considerat que 'sobra populisme i falta lideratge i responsabilitat'. 'Cal reil·lusionar, Artur, cal passar a l'acció', ha dit.

Per la seva banda, Mas ha començat la seva intervenció central deixant clar que 'l'únic que pot donar la volta a la crisi són les empreses'. Apel·lant a l'esperit i l'acció de Barack Obama, ha subratllat que Catalunya, fins i tot en els moments més complicats, ha estat capaç de sobresortir, i la història ho demostra. Ha citat períodes complexos, començant per la derrota del 1714 i acabant amb les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. 'I Catalunya potser sobreviurà a la dinàmica del TC. Això seria un altre repte superat', ha afegit. 'Estem ara enmig de la boira i costa orientar-se i trobar la sortida. Es com si estiguéssim perduts en un laberint', ha diagnosticat.

I per sortir d'aquest laberint ha receptat recuperar els valors que han fet gran Catalunya, però també ha volgut passar al terreny més pràctic llençant tres grans propostes de canvi. La primera, un pacte d'estat per a l'austeritat de la despesa pública. Això passaria per no cobrir les vacants per jubilació en el sector públic excepte en els serveis fonamentals i per complir la regla de les tres 'as': aprimament, agilitat i austeritat. 'Un govern ha de ser fort i prendre decisions, però el que no ha de fer és tenir massa greix en la seva administració', ha conclòs. També ha apostat per encarregar informes per avaluar el cost i el benefici de tots els organismes públics i que no hi hagi cap nova regulació que no comporti com a mínim l'eliminació d'una d'antiga. En aquest apartat també ha inclòs la congelació d'impostos mentre duri la crisi.

Reforma laboral

En matèria laboral, Mas ha defensat de nou una reforma que passi per 'més flexibilitat en la contractació i l'acomiadament a canvi d'una protecció important de l'estat en el moment en què una persona es queda a l'atur', però també amb un sistema de drets i deures. Això vol dir que l'estat seria 'generós' a canvi d'uns programes formatius i de 'l'obligació' de l'aturat a reincorporar-se al mercat laboral si sorgeixen oportunitats de treball gràcies a aquesta formació. És el model, ha dit, que funciona en els països on les xifres d'atur són com a mínim la meitat de les de Catalunya i Espanya. El tercer gran canvi passa per millorar la formació i fomentar-la perquè els índexs augmentin.

A aquests grans canvis ha sumat conceptes més genèrics que formen part del que ha denominat 'l'espiral de la prosperitat', que tot dirigent hauria de tenir present a l'hora de prendre decisions en matèria econòmica. I en aquesta espiral ha situat diferents factors: congelació d'impostos mentre duri la crisi, increment del crèdit, reducció de la morositat, més infraestructures, menys dependència energètica, millor educació, més exportació, més productivitat i reforma laboral i de l'administració pública.

El que cal, segons ha dit Mas davant unes 300 persones representants del món social i econòmic, és reaccionar, perquè 'els ajustos o els fas o te'ls fan, i si te'ls fan són profundament més dolorosos'. I aquesta és una lliçó que ha d'aprendre l'estat espanyol i també Catalunya. 'Cal donar el missatge extern que aquí s'està disposat a fer els deures, perquè si no els deures ens els posaran i serà pitjor', ha advertit.