L’aposta per competir amb Ciutadans trenca el PSC
Cada cop és més evident que Pere Navarro ha decidit lliurar-se a les estratègies de Ciutadans per aturar el dret a decidir, malgrat que això li costi una greu crisi dins del PSC.
El clima de tensió que viu el PSC pel gir espanyolista de la direcció i que segons publicava el diari ARA amenaça de trencar la direcció i el grup parlamentari socialista, s’ha fet evident avui quan Antoni Balmón ha anunciat la convocatòria d’un Consell Nacional extraordinari per aquest diumenge tot avisant que el que es decideixi “s’haurà d’acatar”. El fet que la independència hagi guanyat la centralitat política i que el procés tingui la simpatia de la majoria ciutadana ha deixat sense arguments als ideòlegs socialistes, que han de crear un discurs sense argumentari que coincideix amb la demagògia lerrouxista de Ciutadans. Joan Ignasi Elena, del corrent Avancem, fa quatre dies feia una piulada molt significativa: “Socialisme o catalanisme? Fa anys que coneixem la resposta!”, i adjuntava una imatge d’un cartel que recorda els orígens del PSC i la defensa d’una Catalunya en plena llibertat, un clar avís a la direcció del PSC i al seu gir espanyolista.
Descontent en augment i militància que abandonaMontserrat tura advertia fa un dies de l’abandonament silenciós de molts militants del PSC, i aquesta mateixa setmana l'exalcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, anunciava que deixa la militància del partit perquè amb la línia oficial de l'actual direcció s'hi sent "tristament incòmoda". "Sóc i em sento socialista i ho seré sempre d'ànima i de manera de ser i de fer. Però avui no en veig amb cor de seguir militant i defensant el projecte polític d'un partit que avui no sento com a propi", afirmava.
Els actuals ideòlegs del PSC perfectament podrien militar a Ciutadans
El fet que la independència hagi guanyat la centralitat política i que el procés tingui la simpatia de la majoria ciutadana ha deixat sense arguments als ideòlegs socialistes, que han de crear un discurs sense argumentari que coincideix amb la demagògia lerrouxista de Ciutadans. Articulistes com Joaquim Coll o tertulians com Toni Bolaño radicalitzen el seu discurs i la ciutadania ja no els diferencia dels discursos de Rivera o Cañas, i per tant, els partidaris de seguir amb Espanya trien l’original i Ciutadans acaba liderant els unionistes.