Política Última actualització Dijous, 6 de maig de 2010 12:00 h

Les institucions europees no responen en català les cartes dels ciutadans tot i que així es va aprovar el 2005

Només tres de set institucions a les quals s'ha adreçat la missiva han respòs en la nostra llengua

De les set institucions europees que van aprovar utilitzar el català per dirigir-se per escrit als ciutadans catalanoparlants, només tres ho fan, però no de forma satisfactòria. Així ho conclou una prova pilot de l'entitat Horitzó Europa, que ha enviat missives en català als organismes que, teòricament, haurien de respondre en català d'acord amb les conclusions del Consell del 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials. Segons ha pogut saber l'ACN, la Comissió Europea (CE) i el Comitè de les Regions (CdR) no han ni contestat. El Tribunal de Justícia ho ha fet en castellà i el Comitè Econòmic i Social (CES), en francès. Només les cartes del Consell Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble han tingut una resposta en català. Davant d'aquesta situació, Horitzó Europa presenta la reivindicació de la plena oficialitat del català com l'única via per a aconseguir el respecte als drets lingüístics dels catalans.

En les cartes, a les quals ha tingut accés l'ACN, diversos membres d'Horitzó Europa han preguntat a cada una de les institucions quin és l'estat d'aplicació dels acords administratius signats entre l'organisme comunitari en qüestió i el Regne d'Espanya sobre l'ús del català. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees -que va ser l'últim en signar l'acord, el 27 d'abril de 2009- contesta en castellà que 'l'acord no ha començat a aplicar-se en el dia d'avui'.

De la seva banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CES), que ja fa quatre anys que va aprovar l'ús del català, contesta la carta en llengua francesa. En la missiva, un representant de la institució explica que, per saber l'estat d'aplicació dels acords, convé adreçar-se a la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea (UE), la REPER, que és 'l'òrgan competent' en aquest afer. D'altra banda, la carta també assegura que demanarà a la REPER que tradueixi aquesta mateixa carta en català, però la versió catalana mai no ha arribat.

Tres institucions contesten en català, però de manera no satisfactòria

Més de 200 dies després d'enviar una carta al Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros, el ciutadà en qüestió, membre d'Horitzó Europa, va rebre una carta en català. Però el remitent no era el defensor del poble, sinó la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Aparentment, es tracta d'una traducció de la resposta de Diamandouros, però la carta no inclou l'original de la resposta ni tampoc la versió en català té cap segell ni res que indiqui que la procedència real de la traducció sigui de l'Ombudsman. En la carta, Diamandouros reconeix que els Documents del Defensor del Poble Europeu no estan publicats en català, sinó només pels estats membres.

El Consell de la UE i el Consell Europeu emeten respostes idèntiques. En la contestació, els Consells expliquen, en castellà, que cal escriure a l'òrgan competent de les traduccions al català, la Representació Permanent d'Espanya davant la UE (REPER). Uns dies més tard d'aquesta primera resposta, els dos ciutadans que havien enviat sengles cartes van rebre una segona missiva en català, que provenia de la REPER, signada pel conseller per a Assumptes Autonòmics, Estanislau Vidal-Folch de Balanzó.

No es tractava, però, d'una traducció de les cartes dels Consells, sinó d'un altre text diferent en què Vidal-Folch explica: 'L'acord administratiu entre Espanya i el Consell de la Unió Europea sobre la correspondència amb el Consell en les llengües cooficials a Espanya s'ha complert fins ara, segons el que disposa l'esmentat acord, sense que s'hagi produït cap problema ni incidència en la seva aplicació pràctica. Des de l'any 2005, s'han registrat 32 intervencions orals en català a les sessions del Consell. Pel que fa a les comunicacions escrites, hem d'informar-vos que la correspondència amb la Representació espanyola a Brussel·les, que és l'òrgan designat per a la tramitació de les traduccions que siguin necessàries, és fluida i eficaç'.

Tot i que l'escrit és en català, els membres d'Horitzó Europa no estan satisfets amb la resposta, ja que no es tracta d'una traducció de les cartes que van enviar el Consell Europeu i el Consell de la UE, sinó que el contingut és diferent. L'entitat denuncia que la REPER hauria d'haver traduït la carta original en comptes d'haver-ne fet una de nova.

El Comitè de les Regions i la Comissió Europea no contesten les peticions dels ciutadans

Horitzó Europa lamenta que l'administració europea sigui 'ineficient i obscurantista'. Prova d'aquesta 'ineficàcia' és que hi ha dues de les institucions que no han ni contestat les cartes que els van enviar. Tot i que la normativa comunitària estableix que els ciutadans han d'obtenir resposta en 15 dies laborables, la CE va rebre la carta el 15 de gener de 2010 i la carta dirigida al Comitè de les Regions va ser enviada el setembre de 2009.

Horitzó Europa ja va denunciar, el gener de 2009, l'incompliment de la major part de les clàusules previstes en els acords bilaterals entre les institucions europees i l'estat espanyol. Els acords emanen d'unes Conclusions del Consell del 13 de juny de 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials per part de les institucions i organismes de la UE.

La solució, l'oficialitat plena del català a la UE

Horitzó Europa defensa l’oficialitat plena del català a la UE d’acord amb el 'Full de ruta pel català a la UE' presentat al Parlament Europeu a Brussel·les i al qual es van adherir públicament els eurodiputats catalans (CiU-ALDE, ERC-ALE, ICV-Verds Europeus, PSC-PSOE/PSE).

La cooficialitat del català a les tres comunitats autònomes obliga les institucions de l’Estat espanyol al respecte dels drets lingüístics derivants. Atès el caràcter interior de les polítiques de la UE, les seves institucions han d’exercir el mateix respecte d’aquests drets lingüístics. Si el català es converteix en llengua oficial de la UE, serà la 8a o 9a llengua més parlada de les 23 llengües oficials que la UE compta actualment (tenint en compte el nombre de ciutadans allà on és oficial d’acord amb el criteri emprat per la UE). Aquesta oficialitat es tramita prèvia sol·licitud per part d’un Estat membre i amb l’acord dels altres Estats membres de la UE, tal com va ser el cas de l’irlandès gaèlic al 2007.

El govern espanyol no ha sol·licitat mai l’oficialitat del català a la UE. Per això, Horitzó Europa el convida a presentar o comprometre’s amb la sol·licitud corresponent aprofitant l’actual presidència espanyola de la UE fins al final de juny de 2010. Horitzó Europa també convida els partits catalans a convertir el suport dels eurodiputats catalans al full de ruta en accions concretes.

---

Notícies relacionades