Cánovas 1896: "Cuba mai serà independent"
Avui fa 117 anys La Vanguardia publicava el discurs del president espanyol Cánovas del Castillo sobre la “imposssible” independència de Cuba, els arguments en front el cas català no han canviat
61
( 25 vots )
CarregantEls mandataris espanyols no han estat capaços d’aprendre cap lliçó, la lectura dels arguments del discurs de Cánovas del Castillo negant la possibilitat de la independència de Cuba fa palès l’immobilisme i la miopia intel·lectual de la casta política espanyola. Sorprèn que amb un segle a les espatlles l’anàlisi de les demandes de llibertat d’un territori i els arguments per negar-la siguin, salvant la distància històrica, idèntics. Cánovas situa les causes de la demanda en l’adoctrinament, i en les ambicions inqualificables d’una comunitat que gaudeix dels mateixos privilegis que la resta de territoris, menysprea els negres “salvatges” i els intel·lectuals que la reclamen i assegura que la comunitat internacional els donarà l’esquena perquè la unitat d’Espanya és inqüestionable. Setze mesos després del seu discurs Cuba era lliure.
La miopia dels mandataris espanyols no té remei
El discurs de Cánovas del Castillo del 21 de novembre de 1896, que es pot llegir a l’hemeroteca de la Vanguardia, negant la possibilitat de la independència de Cuba té moltes similituds amb el discurs i les actituds de Rajoy davant el procés endegat pel poble català.
L’adoctrinament: els diaris predicaven obscenament i impunement la separació d’Espanya
En el seu discurs Cánovas afirma que la revolta de Cuba l’entristeix i que és el resultat d’ambicions inqualificables per no haver cedit posar en mans dels rebels el poder de l’illa. Una illa que segons ell tenia massa llibertat ja que gaudia del mateix règim que la metròpoli i on la llibertat de premsa era il·limitada, fins el punt, que alguns diaris predicaven “obscenament la separació de la mare pàtria” sense que els tribunals els perseguissin. ”A Cuba s’ha predicat durant anys la independència i s’ha preparat la rebel·lió contra la pàtria”, deia.
El rebuig internacional
El discurs del rebuig internacional també hi era present, “als EUA no hi ha un sol home d’estat seriós i influent que vulgui en realitat la independència de Cuba perquè veuen que en realitat suposaria un retrocés de la civilització”, afirmava, i afegia que una Europa “sàvia, fecunda i lliberal” també abandonaria Cuba.
La qüestió cubana, una qüestió interna que s’apuntala amb el dret
Més endavant Cánovas assegurava que en la qüestió cubana “tenim de part nostre el dret”, i aquesta és una qüestió interior i no “dono valor a les paraules autoritzades d’alguns oradors dels EUA fetes per satisfer el populatxo”.
Cap concessió, cap renuncia, la raó i el dret estan amb Espanya
L’antic president espanyol continuava: “Espanya és unànime, res de concessions, res de debilitats, cap abdicació... no vull conciliació, res de mitges tintes, cap transacció amb els rebels”, i conclou que “l’honor d’Espanya no pot admetre un sol instant la paraula renúncia” i resumeix la seva política assegurant que es basa en: “cap fanfarronada ni temeritat, calma i fermesa a l’interior i a l’exterior cap concessió, cap pas enrere, cap debilitat davant ningú. La raó i el dret estan amb nosaltres i tenim la voluntat indestructible de fer-los triomfar”. La història demostra que estava molt equivocat.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat