Política Última actualització Dijous, 6 de maig de 2010 12:56 h

Bernat Joan culpa l'Estat espanyol dels incompliments de les institucions europees cap al català

Troba una anomalia que hi hagi organismes comunitaris que no compleixin els acords en matèria lingüística

Si la majoria d'institucions europees no contesten en català les cartes dels ciutadans, és perquè 'l'Estat espanyol no ha assumit en absolut el català com a llengua pròpia'. Així ho considera el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, qui troba una anomalia que hi hagi organismes comunitaris que no compleixin els acords que preveuen l'ús de la llengua catalana en diversos àmbits. Tal com ha comprovat l'entitat Horitzó Europa, la majoria d'institucions europees no posen en pràctica els acords i no es dirigeixen per escrit en català als ciutadans. Per a Joan, tot plegat és fruit del 'llast' causat pel fet que 'Espanya no es cregui la política lingüística'. La Secretaria de Política Lingüística tradueix al català les cartes que li arriben de les institucions europees així com traduccions de normatives i textos divulgatius de la Unió Europea, tot i que no els correspon fer-ho.

Tot i que la competència sobre les traduccions és de la Representació Espanyola davant la UE (REPER), la Secretaria de Política Lingüística tradueix al català aquelles cartes que li arriben de les institucions europees. 'És una cosa que no ens correspon en absolut, però ho fem sempre que ens ho demanen', explica Joan. El procés és el següent: la resposta surt de la institució europea cap al govern espanyol i aleshores l'Estat li demana a la Generalitat que tradueixi la carta.

És per això que una de les cartes rebudes per uns dels membres d'Horitzó Europa que han participat a la prova pilot tenia com a remitent la Secretaria de Política Lingüística. A més, des de la Secretaria de Política Lingüística també es fan traduccions de normatives i textos divulgatius de la Unió Europea.

De les set institucions europees que van aprovar utilitzar el català per dirigir-se per escrit als ciutadans catalanoparlants, només tres ho fan, però no de forma satisfactòria. Així ho ha fet palès l'entitat europeista Horitzó Europa, que ha enviat missives en català als organismes que teòricament van aplicar les conclusions del Consell del 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials: la Comissió Europea (CE), el Defensor del Poble, el Consell Europeu, el Consell de la UE, el Tribunal de Justícia, el Comitè de les Regions (CdR), el Comitè Econòmic i Social Europeu (CES). D'aquests, dos organismes, la CE i el CdR, no han ni contestat.

El Comitè Econòmic i Social (CES) ha contestat en francès i el Tribunal de Justícia ho ha fet en castellà. El Defensor del Poble i els dos Consells han respost, tot i que de forma incomplerta, en català. En el cas del Defensor del Poble, la resposta va ser traduïda al català per la Secretaria de Política Lingüística. En el cas dels Consells, el ciutadà en qüestió va rebre dues cartes com a resposta, una en castellà i l'altra en català. La catalana provenia de la Representació Espanyola davant la UE (REPER).

---

Notícies relacionades