Què i qui impedeix la pregunta normal?
La majoria del poble de Catalunya vol la pregunta sobre si Catalunya ha de ser un estat independent, només uns pocs ho volen impedir. Qui són i quins són el seus interessos?
Mai un país amb un nivell de consciencia i voluntat tan gran per aconseguir la independència com ara Catalunya ha fracassat, ja hem vist com l’unionisme ha punxat en les seves convocatòries contra el dret a decidir dels catalans, i fa temps que ha quedat clar que són una minoria sense cap capacitat per impedir el dret a decidir, el problema no són ells, ni tant sols el govern espanyol en plena decadència és el problema, el veritable problema el tenim a casa nostra, són les castes del poder de sempre, que avui viuen molt bé que mouen els fils per fer-ho fracassar, i per aconseguir-ho utilitzen els seus peons, i ho amb total impunitat. Qui són els que no volen ni la pregunta ni el referèndum i qui són els seus peons?
Un poder econòmic que viu molt bé de l’actual dependència d’EspanyaMai surten, mai opinen amb claredat, no els cal, tenen els seus peons que treballen sense descans per fer avortar el que vol la majoria, moltes vegades són petits gestos, petits moviments, però un desgast constant que posa en perill la voluntat majoritària del poble de Catalunya de ser un país normal.
Quines són les eines que utilitzen?
1.- Els mitjans de comunicació, grans i petits per intoxicar, dividir i desprestigiar el procés
Ho veiem cada dia, des dels grans mitjans de comunicació com La Vanguardia i El Periódico a petits mitjans que no paren de posar pals a les rodes a un procés sorgit des de la base, moltes vegades ho fan dissimuladament, però altres no se’n amaguen. Podem comprovar com aquests mitjans són capaços de vendre diferents icones del procés independentista, vídeos o llibres de la via catalana o el concert per la llibertat mentre treballen en contra el procés sobirtanista, posant dubtes sobre al pregunta clara i concreta, o editorialitzant o omplint d’opinadors contraris al que vol tirar endavant la majoria política i social d’aquest país.
2.-Opinadors, tertulians i altres que no accepten que la ciutadania ho tingui tant clar
Cada dia podem escoltar, llegir i veure com els anomenats pares de l’opinió diuen la seva per debilitar el procés, tot són problemes, objeccions, critiques però mai cap solució. I darrerament han sorgit els “yuppis” de la causa que converteixen la voluntat majoritària de la gent en intransigència, i mai accepten criticar a tots aquells que sense cap recolzament democràtic volen imposar el que no toca. Són els que es creuen estar per sobre del bé i del mal i que tenen por a la democràcia i dels moviments democràtics que neixen des de baix.
3.-Els polítics que ham estat superats per la ciutadania, que per pur personalisme no accepten la voluntat majoritària del poble de Catalunya
Avui entre els partits partidaris del dret a decidir i d’una pregunta clara sobre la independència tant sols Duran, Herrera o Camats s’hi oposen, fins i tot s’oposen a la majoria dels seus militants i dels seus votants. Però ells s’hi resisteixen per motius purament de protagonisme i egos personals. I això es utilitzat pels mitjans de comunicació contraris al dret a decidir, els hi donen un protagonisme exagerat i els utilitzen per pressionar al president Mas i al líder república Junqueras.
Malgrat tot, Duran, Herrera o Camats tenen una debilitat, no poden quedar al marge i formar part dels que no volen que votem
Per tant si el president Mas, Junqueras, l’ANC, Òmnium, la CUP i la societat manté la fermesa, els Duran, Herrera i Camats de torn no tindran més remei que acceptar la voluntat de la majoria de ciutadans d’aquest país.