Consultes independentistes Última actualització Divendres, 7 de maig de 2010 14:10 h

La Coordinadora inicia el procés per a presentar una Iniciativa Popular per convocar un referèndum nacional d'independència

L'informe jurídic conclou que Catalunya 'pot promoure legalment' el referèndum si es planteja com a reforma constitucional

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha donat aquest divendres el tret de sortida del procés per a la convocatòria d'un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya per la via de la Iniciativa Popular (IP) prevista en la nova Llei de Consultes Populars. Uriel Bertran, en nom de la Coordinadora, ha fet una crida a la societat civil perquè constitueixi una comissió promotora 'àmplia i plural' que presenti la IP al Parlament de Catalunya en aquesta legislatura. El procés està avalat per l'informe (pdf) elaborat pel jurista Alfons López Tena que conclou de forma clara que 'Catalunya pot legalment promoure un referèndum per iniciativa popular sobre la independència de Catalunya si es planteja com a reforma constitucional'. Així es podria mantenir la pregunta que s'està fent a les consultes només afegint un text introductori per plantejar a la ciutadania 'Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?'. Una pregunta que, tècnicament, la Mesa no podria rebutjar i que si s'aconsegueixen recollir les 220.000 signatures necessàries, portaria inexorablement el debat polític sobre la convocatòria del referèndum al ple del Parlament.

L'informe jurídic sosté que la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya compleix els cinc requisits plantejats a la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum: que sigui una qüestió política de transcendència especial per a la ciutadania, que no sigui matèria tributària o pressupostària, que no vagi en contra de les facultats que la Constitució i l'Estatut reconeixen a les institucions de la Generalitat i que estigui en l'àmbit de les competències de la Generalitat. Segons López Tena, aquest darrer punt que és el 'punt clau', queda superat pel fet que d'una banda Catalunya té dret a l'autodeterminació i que la Generalitat té competències per promoure reformes constitucionals.

Una proposta que la Mesa del Parlament no pot rebutjar
López Tena ha explicat que, a diferència de les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) sobre la independència de Catalunya presentades i rebutjades per la Mesa del Parlament, en aquest cas la IP no podria ser 'tècnicament' rebutjada. La Mesa del Parlament avalua si tècnicament pot admetre a tràmit les propostes, cosa que no podia fer en el cas de la ILP perquè era necessari que la matèria sobre la qual tractava fos una competència legislativa de la Generalitat. En canvi, en el cas de la IP amb la Llei de Consultes només cal que la Generalitat tingui capacitat de proposar i no també legislar sobre l'assumpte en qüestió. Així, segons l'informe, la Mesa no tindria arguments tècnics per tombar la Iniciativa Popular ja que la Generalitat de Catalunya té competències per proposar una reforma constitucional i el debat es traslladaria a l'àmbit polític quan -després de la recollida de signatures- el tràmit arribés al Parlament i obligués els partits a posicionar-se a favor o en contra no de la independència sinó de convocar o no un referèndum.

Una vegada conegut el dictamen Uriel Bertran, responsable de la Coordinadora, ha fet una crida a la societat civil catalana i a les Comissions Organitzadores Locals a constituir una Comissió Promotora 'àmplia i plural' que presenti la Iniciativa Popular sobre la Independència al Parlament de Catalunya. En aquest sentit s'ha apuntat que la potència i la quantitat de les persones que formin la Comissió Promotora, així com el volum de signatures per sobre del mínim exigible per a que la IP prosperi, donaran força al projecte i 'interpel·laran' directament els representants polítics al Parlament. Bertran ha afegit que 'El referèndum és la resposta del poble català al menyspreu de l’Estat espanyol i del  Tribunal Constitucional espanyol cap a Catalunya i el següent pas per a les persones que han organitzat les consultes d'Arenys, del 13D, 28F i 25A'.
 
Uriel Bertran també ha subratllat que l’expressió 'Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular' que recull la pregunta és una expressió eminentment política i que és possible, si el Sí guanya en el referèndum, i si hi ha una majoria parlamentària disposada a fer-ho, proclamar la independència en exercici del dret a l’autodeterminació, tal i com ho va fer el Parlament kosovar en el seu dia.

Full de ruta

• 1. Des d’avui mateix s’enviarà el dictamen i la pregunta a totes les entitats de la societat civil, a personalitats i a totes les Comissions Organitzadores Locals que han organitzat o que estan organitzant la Consulta sobre la Independència.
• 2. Es fa  una crida a tota la societat catalana perquè es constitueixi en els propers dies una Comissió Promotora àmplia i plural que presenti la Iniciativa Popular al Parlament de Catalunya en aquesta legislatura.
• 3. Una vegada presentada, la mesa del Parlament haurà de decidir si l’admet a tràmit (només ha de valorar si s’ajusta a la Llei de Consultes Populars, l’admissió a tràmit no és una decisió política sinó tècnica).
• 4. Des del moment que s’admeti a tràmit, la mesa del Parlament haurà d’entregar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures. Encara que el Parlament es dissolgui per la convocatòria de les eleccions la recollida de signatures continuarà.
• 5. S’han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.
• 6. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar (es necessita majoria absoluta) la convocatòria del referèndum. Aquest Ple se celebraria en la propera legislatura.
• 7. Finalment, l’Estat ha de decidir si l’autoritza o no el referèndum. En el cas que no ho faci la Coordinadora creu que s’obrirà un conflicte polític internacional.