
Els policies catalans continuen rebutjant el Codi Ètic després d'haver-ne purgat el contingut més crític
S'han eliminat 34 articles que limitaven la tasca dels antiavalots i reglamentaven l'ús d'armes de foc · Ni així accepten la normativa
Tot i els dos anys de negociacions i les al·legacions acceptades per eliminar 34 articles i modificar-ne 20 més, no n'hi ha hagut prou perquè els policies catalans hagin acceptat el nou Codi Ètic. I això que en la voluntat d'aconseguir el consens, s'han eliminat totes les reglamentacions de l'exercici dels antiavalots i el gruix dels punts dedicats a l'ús de les armes de foc. També s'han eliminat articles que feien referència als drets dels periodistes i millores en els drets dels detinguts, però ni així s'ha pogut evitar que el Consell de Policia de Catalunya hagi tombat el Codi amb 23 dels 27 vots en contra.
El codi ètic que s'ha tombat ara ha quedat reduït a 88 articles, una retallada que ha eliminat punts on es detallaven qüestions com ara l'ús d'armes de foc, les actuacions dels antiavalots i alguns drets dels ciutadans si són detinguts.Articles relatius a l'ús de l'arma de foc i que ja han desaparegut especificaven que els agents s'han d'identificar 'abans d'utilitzar l'arma' i que cal que adverteixin l'agressor de 'la seva intenció d'usar l'arma'. Aclarien també que només poden disparar 'en situacions excepcionals i per a la defensa de la vida dels agents i de tercers' o que no pot utilitzar-se 'amb finalitat exclusivament intimidatòria ni en cas de fugida del suposat infractor'.
Mossos i premsa
Dos articles eliminats feien referència a la relació entre policia i periodistes. En un es remarcava que les autoritats dels Mossos han de donar 'publicitat periòdica de les resolucions judicials penals, favorables o desfavorables' en els procediments penals contra agents del cos. En un altre s'aclaria que quan es facilitin imatges als mitjans d'una operació policial, aquestes han d'evitar mostrar les persones afectades 'si es trobaven en condicions que poguessin considerar-se humiliants o en permetessin la identificació'.
Drets dels detinguts
Dos dels articles retallats assenyalaven que cal evitar l'ús de manilles en les detencions motivades per una falta i que les immobilitzacions s'han de fer només en casos d'oposició o 'resistència oberta' del detingut. Un altre subratllava que cal garantir el dret dels detinguts a rebre visites autoritzades i fer trucades telefòniques. Un tercer matisava que en els casos d'un trasllat sanitari d'un detingut 'amb trastorns psíquics' l'agent no podia viatjar a l'interior del vehicle.
Actuacions dels antiavalots
Un dels capítols d'on s'han suprimit més punts ha estat el destinat a detallar les actuacions policials en cas de manifestació, en especial les referències directes a la unitat antiavalot, de la qual ja no queden articles.
Aclarien que els agents 'han d'avisar abans de dissoldre una manifestació', 'amb l'excepció que els manifestants tinguin objectes contundents o armes'. O que els mitjans de dissolució, és a dir, la contundència dels antiavalots, ha d'anar augmentant d'una manera 'progressiva'. El codi subratllava també que els membres d'aquesta unitat han d'estar 'especialment preparats per manejar el material' i han de rebre formació específica 'sobre la tasca de l'antiavalot'.
Ètica a l'anglesa
La policia d'Anglaterra i Gal·les disposa del Codi d'Estàndards Professionals, una guia de conducta que estipula les 'expectatives' que han de tenir els ciutadans de l'actitud de la policia. La norma pretén establir quan una acció o actitud d'un policia s'emmarca dins dels valors i els estàndards professionals dels cossos de seguretat. El codi és un punt de partida per les comissaries a l'hora d'obrir expedients disciplinaris als policies, i inclou una guia per la seva interpretació.
Format per 10 punts, el codi actual va ser aprovat el 2008 pel parlament de Westminster, a Londres, tot i que ja n'hi havia un d'anterior en vigor des del 2004. El codi inclou, entre d'altres, referències a la honestedat i la integritat dels policies, el tracte equitatiu, amb respecte i cortesia a totes les persones, l'ús de la força o les obligacions de conducta dels agents quan no estan de servei. En aquest sentit, es demana que els policies mantinguin una actitud que no 'desacrediti el servei de policia o en disminueixi la confiança per part del públic, ja sigui estant de servei o no'.
A nivell de les relacions amb els ciutadans, s'exigeix que els policies actuïn 'amb autocontrol i tolerància, tractant els membres del públic i els col·legues amb respecte i cortesia'. A més, s'estipula que els oficials no han 'd'abusar dels seus poders o de la seva autoritat'. D'altres punts del codi de conducta inclouen aspectes com la confidencialitat de la informació tractada per la policia, o l'obligació d'informar de qualsevol ruptura de les normes per part d'un mateix o d'un company.
Tot i que amb algunes lleus diferències, els cossos policials d'Escòcia i Irlanda del Nord també estipulen codis de conducta com l'anglès i gal·lès. L'escocès, per exemple, destaca que els policies 'no se situaran sota cap obligació econòmica o d'altre tipus que podria influenciar l'exercici dels seus deures' i 'declararan qualsevol interès privat que podria entrar en conflicte' amb la seva feina.
El codi d'Irlanda del Nord, amb data del 2008, fa referència explícita a l'ètica, i inclou articles concrets dedicats al tracte dels detinguts i les investigacions policials. A més, és molt més concret a l'hora de detallar la garantia d'un tracte amb respecte pels drets humans, tan de la policia vers als ciutadans com viceversa. En concret, s'estipula que la policia té el dret de 'treballar en un ambient lliure d'assetjament i discriminacions de qualsevol tipus'.