Política Última actualització Dilluns, 10 de maig de 2010 05:00 h

Barcelona inicia la consulta de la Diagonal sense comptar amb l'autorització de l'Estat

La Carta Municipal permet al consistori organitzar referèndums amb una regulació pròpia, però sempre és necessària l'autorització

Malgrat centrar l'atenció informativa dels darrers mesos, l'Ajuntament de Barcelona no ha pres exemple de l'escrupolosa transparència i legalitat de les consultes sobre la independència que s'han celebrat arreu del país, i aquest dilluns arrenca la consulta sobre el futur de la Diagonal enmig de veus que critiquen la fiabilitat de les votacions i qüestionen la legalitat del procés. Per començar, l'alcalde Hereu no ha demanat a l'Estat cap autorització per celebrar la consulta, en el que suposa una clara vulneració de la Llei de Règim Local, segons la qual qualsevol referèndum ciutadà ha d'estar aprovat pel Consell de Ministres espanyol. A més, la regulació pròpia de l'Ajuntament en qüestió de consultes que li atorga la Carta Municipal genera dubtes de fiabilitat entre els juristes, ja que el procés no compleix les garanties que haurien de caracteritzar qualsevol votació.

Aprovació obligatòria del Consell de Ministres

Segons l'article 144 de la Llei de Règim Local de Catalunya, qualsevol convocatòria de consulta popular haurà de ser tramesa a la Generalitat, que la farà arribar al Govern estatal, i en tots els casos serà Madrid qui haurà de decidir si el referèndum s'autoritza o no.

La legislació actual fixa que la sol·licitud d'autorització, acompanyada de la pregunta, una memòria explicativa i la certificació de l'acord de ple municipal s'han de trametre a Madrid a través de la delegació del Govern. A la sol·licitud s'hi pot afegir un informe de la Generalitat si es considera convenient, i tot plegat ha d'arribar al Ministeri d'Administracions Públiques espanyol, que és a qui li correspon decidir si s'eleva la sol·licitud al Consell de Ministres espanyol o no.

Diversos precedents

D'ençà de la instauració de la democràcia han estat diversos els casos de consultes populars municipals aprovades i denegades pel Consell de Ministres espanyol. A Sitges es va autoritzar una consulta per determinar les festes locals, a Arbúcies per decidir l'ordenació urbanística d'un carrer, i a Carcaixent, per exemple, es va permetre la votació per canviar la data de la festa major. Per contra, a Almuñecar (Granada) les autoritats de l'Estat van prohibir celebrar una consulta per canviar el pla urbanístic del municipi, però finalment el Tribunal Suprem espanyol va autoritzar el referèndum.

Les especificitats de la carta municipal

Des de l'Ajuntament de Barcelona argumentaven a directe!cat que, segons la Carta Municipal (pdf), l'autorització de l'Estat no és necessària, però l'article 35 d'aquesta carta fixa que 'l'Ajuntament i cadascun dels seus districtes poden demanar l'opinió dels ciutadans en matèria de la seva competència per mitjà de la consulta ciutadana', però estableix que la consulta s'haurà de realitzar 'dins el marc de la legislació pertinent', i aquesta és la Llei de Règim Local, que obliga a demanar autorització a l'Estat.

Malgrat tot, la Carta Municipal si que atorga a l'Ajuntament de Barcelona màniga ampla en algunes qüestions: Un cop aprovada pel Govern espanyol -cosa que ara no ha succeït- qualsevol consulta barcelonina es pot regir per unes lleis pròpies, independentment de les de l'Estat i de la Llei de consultes populars catalana, aprovada recentment pel Parlament.

Aquesta 'legislació pròpia' de Barcelona en qüestió de referèndums locals és el que ha aixecat aquests dies les crítiques de l'oposició i seriosos dubtes sobre la transparència i la democràcia del procés participatiu. Aquest diumenge, La Vanguardia exposava l'opinió de diversos juristes, que tal com feia Xavier Trias els darrers dies, qüestionaven la fiabilitat del vot electrònic -que encara no s'autoritza a cap comici estatal- i criticaven la falta de pluralitat de la publicitat institucional, que ha omès l'opció C -deixar l'Avinguda com està ara- de les campanyes per promocionar els votacions.

Un camí cap a la independència

Des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, el president i exvocal del CGPJ, Alfons López Tena, assegurava en un article a directe!cat que la consulta sobre la Diagonal es tractava d'un 'frau il·legal i corrupte' en haver ignorat l'autorització estatal. Segons el jurista, si el PSC a Barcelona pot impulsar una consulta sense aquest permís que exigeix la Constitució espanyola s'obriria la porta a que es convoqués una consulta sobre la independència de Catalunya també sense necessitat de permís estatal.

A més, López Tena carregava contra l'organització de la consulta sobre la Diagonal del PSC en comparar-la amb el rigor de les consultes sobre la independència: 'El vot [en les consultes independentistes] és presencial i es pot comprovar, el del PSC és informàtic i no es pot comprovar; en els nostres les persones han d’acreditar la seva identitat, en el del PSC no se sap qui vota; en els nostres tots els partits tenen dret a nomenar interventors i apoderats que controlen la votació i el recompte, en el del PSC no; en els nostres tots els mitjans de comunicació poden ser-hi presents a la votació i al recompte, en el del PSC no'.

Per tot això, el jurista sentenciava: 'Nosaltres complim la llei i les normes de Nacions Unides, el PSC no compleix la llei i ho organitza a la manera d’Hugo Chávez'.

---

Notícies relacionades