Fernández Díaz com Franco, devoció extrema a Santa Teresa
La mà incorrupta de la santa va romandre quaranta anys al dormitori del dictador Franco com el seu talismà de la sort i com a protecció del diable, llavors jueu, maçó i comunista
48
( 9 vots )
CarregantEl ministre de l’Interior es mostrava ahir convençut que Santa Teresa fa d'"intercessora" per Espanya "en aquests temps tan durs", de la mateixa manera que el dictador Franco es protegia dels maçons, els jueus i els comunistes amb una de les relíquies de la santa, la seva mà esquerra. El dictador es va apoderar de la figura de Santa Teresa de Jesús, utilitzant-la com portaestendard del nacionalcatolicisme i incorporant-la a la seva filosofia política, i Fernández Díaz ha donat continuïtat a la tasca que va iniciar i perpetrar Franco durant els quaranta anys de dictadura.
Una relíquia inscrita a la duana dels EUA com a conserva i salaó
Una anècdota divertida sobre la relíquia explica que en una ocasió que la filla del dictador, Carmen Franco, va realitzar un viatge a Nova York per assistir a un congrés catòlic va decidir portar-hi la relíquia i que un cop a la duana va haver d’omplir un formulari indicant la naturalesa de l’objecte i en no poder especificar el que era van haver inscriure en l'apartat de conserves i salaons. El destí últim de la relíquia va ser el municipi de Ronda, després de la mort del general colpista, la seva vídua, Carmen Polo, va tornar la mà incorrupta de la santa al municipi, prèviament però va incorporar al reliquiari del segle XVII - un guant de plata daurada amb incrustacions de pedres precioses-, una creu militar d'or i brillants, la Creu Laureada de San Fernando.
Fernández Díaz vivia d’esquena a Déu fins que va anar a Las Vegas
El ministre no sempre ha estat un catòlic devot, com ell mateix relata en una entrevista que recollia Intereconomia, en la que Jorge Fernández Díaz explica la retrobada amb Déu després d’anys de viure apartat de tot allò espiritual. L’ara ministre de l’interior assegura que “el 1997 Va ser l'any en què el Senyor va dir: "Fins aquí hem arribat. O caixa o faixa ". Però el meu camí de retorn va començar el 1991.” I afegeix que: “la meva conversió va ser més agustiniana que paulina, que em vaig fer molt de pregar. Em trobava de viatge oficial als Estats Units, convidat pel Departament d'Estat. Un cap de setmana ens van portar a Las Vegas. Allà, per mitjà d'un gran amic, que sens dubte va ser un instrument de la providència de Déu, Ell va sortir manifestament a trobar-me. El recordo i penso en sant Pau: "On abundà el pecat, sobreabundà la Gràcia", i puntualitzà que “Ho dic per mi i ho dic per Las Vegas”.
Imprimir
Enviar
barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat