
Els atacs a la llengua a l’estat espanyol arriben a Europa
A Espanya "hi ha una política de discriminació sistemàtica de la llengua que requereix una resposta legal a nivell europeu" diu la carta de queixa enviada a l’eurocomissària de Justícia
(ACN).- Els eurodiputats catalans i la Plataforma per la llengua han reclamat aquest dimecres a la Comissió Europea que posi les discriminacions lingüístiques al mateix nivell que les d'orientació sexual, religió o origen ètnic i els doni la mateixa protecció, i han exigit que s'incorpori en la legislació comunitària "eines per combatre" els atacs a la llengua i per garantir que el dret europeu "d'igualtat i no discriminació" cobreix també la llengua. El director de la Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, ha presentat al Parlament Europeu i davant de representants de l'executiu comunitari un informe amb 40 casos de discriminació lingüística a ciutadans, sobretot per part de l'administració pública.
Guardia Civil i Policia Nacional espanyola en el punt de mira"Això no s'ho pot permetre, un Estat que es vol democràtic, hi ha massa casos perquè sigui només una anècdota", s'ha queixat. En 25 d'aquests 40 casos hi ha implicats agents dels cossos de seguretat: de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. "Es posa de manifest una actitud de poca sensibilitat per part d'aquests agents cap als ciutadans que en teoria els han de servir, els imposen el castellà i sovint s'arriba a les denúncies als jutjats o fins i tot l'agressió física", ha denunciat Mundet.
Els atacs i discriminacions necessiten resposta legal
Tremosa, Sedó, Badia, Obiols, Romeva, Bilbao, Irazabalbeitia i Tabadji han enviat una queixa a l'eurocomissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, i a la d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou. Els eurodiputats es queixen que "és una disfunció" que "la legislació de la UE prohibeixi i combati la discriminació per orientació sexual, religió o origen ètnic, però no en els casos en què ciutadans són discriminats per motius de llengua". I denuncien que "malauradament, en alguns estats membres", referint-se a Espanya, "hi ha una política de discriminació sistemàtica de la llengua que requereix una resposta legal a nivell europeu".
Crear una directiva específica sobre la no discriminació lingüística
Els eurodiputats i la Plataforma per la llengua proposen modificar la directiva 2000/78/EC de novembre del 2000 sobre igualtat de tracte en el mercat laboral per afegir-hi que tampoc no es pot discriminar un treballador, o un candidat en una entrevista de feina, pel fet de parlar una determinada llengua. També volen incloure la llengua en la proposta de directiva europea per "implementar el principi d'igualtat de tracte entre persones independentment de la seva religió o creença, minusvàlua, edat o orientació sexual". A més, demanen a Reding i Vassiliou que es plantegin crear una directiva específica sobre la no discriminació lingüística, basant-se en l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals.
El director de la Plataforma per la Llengua ha acusat l'Estat de "no actuar amb prou contundència" contra les agressions, ha criticat la seva "manca de sensibilitat" i ha assegurat que "no vol que la llengua catalana tingui el mateix reconeixement i dret d'igualtat que la castellana".