Cultura Última actualització Divendres, 7 de febrer de 2014 10:00 h

El català s'obre pas a l'escola pública de la Catalunya del Nord

Uns 2.500 alumnes de maternal i primària, el 6,5% del total, estudien en aules on el català i el francès comparteixen protagonisme en un règim "paritari"

(ACN).- "Estem aconseguint entrar al sistema que ens va intentar eradicar". Així explica Joan Jaume Prost, representant de l'APA de l'escola pública, la tasca que realitzen per normalitzar l'ensenyament del català a les aules de la Catalunya del Nord. Tot i que el procés ha estat "lent i feixuc", assegura, en 20 anys han aconseguit que uns 2.500 alumnes, el 6,5% del total, estudiïn actualment en aules bilingües on el català i el francès "coexisteixen". La darrera "conquesta" ha estat garantir dues classes amb 56 alumnes a l'escola d'El Voló per al curs vinent. A curt termini, l'objectiu és arribar a un 10% dels alumnes, una xifra que permetria que el català "deixés de ser un apèndix del sistema".

De les entitats de la Catalunya del Nord que lluiten per a la normalització del català, la més desconeguda és, molt probablement, l'Associació de Pares d'Alumnes per a l'ensenyament del català a l'escola pública, l'APA, que des de l'any 1993, quan es va crear la primera aula bilingüe a una escola de Perpinyà, lluita per introduir el català a l'escola pública.

Sense tant de nom com l'escola immersiva La Bressola, o fins i tot que l'escola Arrels de Perpinyà, que compten amb prop d'un miler d'alumnes entre les dues, aquesta associació ha aconseguit que actualment uns 2.500 alumnes de maternal i primària, el 6,5% del total, estudiïn català a unes 80 aules repartides per diferents escoles del territori.

Joan Jaume Prost, antic mestre bilingüe i un dels impulsors del projecte, explica que l'objectiu és aconseguir que el català i el francès "coexisteixin" amb normalitat a les aules. Així, a les escoles que s'implanta el sistema, els alumnes fan 12 hores setmanals en català i 12 hores més en francès. Prost defineix la fórmula d'"imperfecte" perquè no es pot parlar d'immersió lingüística, però la considera "suficient" tenint en compte els entrebancs que han hagut de superar. A més, destaca que quan es crea una classe d'aquest tipus, l'estat francès es compromet a mantenir-la fins al final de la primària, és a dir, que es garanteix que molts nens estudiïn en català dels 3 als 11 anys, "el que els permet un domini de la llengua molt similar al dels alumnes de la Bressola, per exemple". Un cop a secundària també es garanteix un mínim d'hores en català per "no perdre competència amb la llengua".

Segons explica, el sistema consisteix en aprofitar les baixes de professors a les escoles públiques -ja sigui per jubilacions, trasllats, o d'altres factors- per substituir-los per d'altres amb competències per ensenyar en català. "Mai es creen classes noves, només es transformen", explica. Amb tot, lamenta que tot i els bons resultats de l'experiència, professors, directors d'escola i autoritats educatives, "continuen posant pals a les rodes" a l'hora d'ampliar places.

"Els mestres que no coneixen el català veuen les classes bilingües com una amenaça, i als directors dels centres els hi costa entendre que els nens i nenes puguin titar endavant els seus estudis en dues llengües", explica Prost. Amb tot, reconeix que un cop s'aconsegueix implantar el sistema a maternal, les opinions varien i tot és fa més fàcil "perquè descobreixen els beneficis del bilingüisme". En aquest sentit, afegeix que quan s'han fet avaluacions, els resultats han demostrat que els nens que estudien a classes bilingües tenen un coneixement del francès igual o superior que els que ho fan a classes totalment en francès.

Prost explica també que la gran majoria de les famílies de la Catalunya del Nord estan a favor que els seus fills estudiïn el català a l'escola, però afegeix que moltes escoles estatals no publiciten aquesta possibilitat encara que la tinguin implantada. "Si les escoles que tenen classes bilingües ho expliquessin als pares, tindríem entre un 30% i un 40% dels alumnes estudiant en aquest tipus d'aules", assegura. A tall d'exemple, apunta que a l'escola d'El Voló, on s'han assegurat dues classes per al curs vinent amb 56 nens i nenes, una trentena més s'han quedat sense plaça.

El sistema de classes bilingües té una llarga tradició al País Basc i a la Bretanya on es van implantar molt abans que a la Catalunya del Nord per raons "bàsicament polítiques". De fet, al País Basc del Nord un 60% dels alumnes de maternal estudien en classes bilingües i un 35% a primària, xifres "que semblen impossibles d'assolir" a la Catalunya del Nord.