
Catalunya no necessita l’amor captiu que reclama Trueba
El cineasta reticent al dret a decidir reclama als espanyols mostres d’amor vers Catalunya i s’oblida que el que volem els catalans és votar.
Les paraules del cineasta a la gala dels Goya recomanant l’audiència de venir més a Catalunya i dir-nos que ens estimen – és la teoria també d’Esperanza Aguirre-, ha estat recollit per molts mitjans i ha generat simpaties a dojo, benvingudes les mostres d’amor, però el que volem i necessitem els catalans és votar. L’enrenou que ha generat la mostra d’estimació pública a Catalunya per part de David Trueba és proporcional a la misèria de la intel·lectualitat espanyola incapaç de defensar la democràcia. Els partidaris de la tercera via han vist una escletxa de llum llunyana a la cerimònia dels Goya on Trueba ens ha ofert amor captiu.
Una pila d’articles “amorosos”Trueba des del seu amor a Catalunya ha arribat a equiparar la Vía Catalana a la manifestació del 12-O i ha escrit abastament negant el dret a decidir dels catalans amb frases com: “Solo la legalidad nos puede guiar en un conflicto así, donde es necesario que se respeten los lindes del camino porque lo demás es desmonte y acantilado.”, o “Del otro lado se intuye que bajo el caramelo del derecho a decidir se esconde precisamente la incapacidad para definir lo que se quiere decidir.”
Un seductor de terceres vies
Jordi Basté ha celebrat abastament les paraules del periodista i cineasta i ha dit en directe que Trueba és un dels millors oradors que ha sentit mai a la vida, mentre per Márius Carol, Trueba és una persona responsable que ha fet una picada d’ull a Catalunya, cosa que ha retret no haver fet intel·lectuals com Ana Belen o Víctor Manuel.