Primera veu del PSC en contra la immersió lingüística
Victòria Camps argumenta que la cohesió social a Catalunya que s’atribueix al model d’immersió lingüística es podria haver aconseguit també amb una major flexibilització a favor del castellà
La filòsofa i exsenadora socialista, Victòria Camps, que ha fet campanya activa al costat de Pere Navarro a favor del model federal, en un article a El País que titula “La immersió tocada de mort?” assegura que el problema de la immersió, més que amb els resultats, té a veure amb el propòsit d’inserir els nens en un “món fictici, imaginari i irreal” creat pels qui voldrien que Catalunya fos en realitat monolingüe i “s’extingís un incòmode bilingüisme”. També qüestiona que la sentència del TSJC atempti contra el model d’immersió
El que està en qüestió és un model monolingüe d’educacióCamps posa en dubte que la sentència del TSJC atempti contra el model d’immersió. “No puc creure que la consellera Irene Rigau digués seriosament que la immersió lingüística està tocada de mort, després de conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De veritat pensa que per introduir una assignatura en castellà la immersió corre perill?, es demana la professora emèrita de la UAB, i conclou que “l'enrenou que es produeix cada vegada que es posa en qüestió el model d'immersió lingüística porta a la sospita que no s'està discutint a partir del que de fet passa, sinó una qüestió de principi: l'ensenyament a Catalunya ha de ser monolingüe”.
On el PSC conviu amb Ciutadans
La professora emèrita coincideix amb el que va escriure Francesc de Carreras en referència a que una “llei és arbitrària quan només es compleix quan convé” i assegura que tothom estarà d’acord en que els tribunals que s'han pronunciat sobre el model d’immersió només demanen que el castellà no quedi relegat a la categoria de llengua estrangera.
Les polítiques públiques són instruments ideològics
Camps argumenta que des de Catalunya ens agafem a certs principis com si fossin sagrats i que després critiquem que es sacralitza al constitució, i que “tot tindria un acord fàcil i gens traumàtic si les polítiques públiques deixessin de ser instruments d'ideologies, que discorren a esquena del que passa al carrer.”, i posa com a exemple les necessitats que pot tenir un alumne d’Olot o un de l’àrea metropolitana.