Tertulians a favor de convertir Catalunya en un Ulster
Ja ho va advertir un líder de Ciutadans, “Os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar” i aquesta és la tàctica de la majoria d’unionistes que omplen les tertúlies a Catalunya
Personatges com Leonor Mayor, Esperança Garcia o Nacho Martín participen a les tertúlies polítiques amb un sol objectiu, vendre que a Catalunya existeix un profunda divisió de la societat catalana en dues comunitats i agitar un intent d’ulsteritzar la societat catalana. Tots aquests tertulians no exposen arguments polítics, exposen un discurs provocador per aconseguir tensionar i fer possible escenes com les d’avui a 8 televisió, que un icona del dret a decidir com Pilar Rahola s’aixequi de la cadira, crispar és el seu objectiu per intentar fer creure que a Catalunya la situació és com l’Ulster.
En ares de la pluralitat els catalans hem de suportar insults, mentides i falsedats de personatges que tant sols transmeten odiNo solament són tertulians, mass vegades els mitjans de comunicació catalans donen la veu a personatges que tant sols aporten falsedats i confusions al procés, això no és democràcia, això és permetre que l’enemic tingui a Catalunya amplia presència cosa que a Espanya no succeeix.
Massa vegades declaracions interessades i sense estudis previs de personatges importants contra la Catalunya independent es converteixen en dogma de fe
Entrevistes a personatges com el professor Ángel de la Fuente o el president de la CEOE o a un suposat portaveu d’uns empresaris alemanys, o el president de Manos Límpias tenen cabuda en els mitjans de comunicació catalans amb una gran facilitat, i són presentats com a gurus del que diuen, i sense cap visió critica, per contra veus contrastades del nostre país són qüestionades una i una altre vegada.
Contra l’Ulster que volen crear, cal claredat i toca començar a explicar els números viables de la Catalunya independent
Amb la jugada de publicar les balances fiscals el ministre Montoro ens tindrà entretinguts una bona temporada, per això no hauríem de caure en aquesta trampa, i començar a explicar els números de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, en què milloraria la nostra vida? O en que ens perjudicaria? Pagaríem més impostos? Millor estat del benestar? Tindríem llei de la dació en pagament? Millors transports? Més o menys atur?







