
Malgrat Espanya tenim tot el dret a decidir
Una trentena de jutges catalans defensa que el dret a decidir és possible dins de la Constitució i creuen que Catalunya té dret a decidir la seva relació amb Espanya, segons la legislació internacional
Barcelona (ACN).- Una trentena de jutges i magistrats catalans han signat un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya. Segons aquests juristes, Catalunya és una nació, sense dubte, i, per tant, té dret a decidir la seva relació amb la resta de l'estat. De fet, segons ells, el dret a decidir hi cap dins de la Constitució espanyola, interpretada segons la legislació internacional i des d'una "perspectiva dinàmica i viva, no sacramental". En el manifest, es recorda que els catalans han decidit almenys en tres ocasions recents la seva relació amb l'estat, la última en l'Estatut del 2006, però la sentència del Tribunal Constitucional ha portat a la situació actual.
El manifest, de dues pàgines i mitja, s'estava preparant des de mitjans de gener i serà enviat als partits polítics, Govern i Parlament, així com als 756 jutges i magistrats de tot el país, i es preveu que al voltant d'un centenar hi signin a favor.Els 34 signants pertanyen a diverses associacions de jutges i alguns d'ells no estan adscrits a cap. Tot i així, és el primer cop que alts funcionaris de l'estat, com són els jutges, signen un manifest que defensa la legalitat del dret a decidir.
Entre els magistrats signants del manifest hi ha els magistrats de l'Audiència de Barcelona Santi Vidal, Josep Niubó, Joan Francesc Uría, Juli Solaz, Carmen Sánchez-Albornoz o Montserrat Comas d'Argemir. Dels jutges d'instrucció de Barcelona, destaquen Josep Maria Miquel Porres, Míriam de Rosa Palacio o Josep Maria Pijuan, recentment jubilat.
Segons l'escrit, la qüestió clau del debat passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya, i, per tant, la seva "plena sobirania per decidir el seu futur". A continuació, asseguren que existeix un fet que "no admet discussió: Catalunya és una nació", per la seva història, cultura, llengua pròpia i una "reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament integrador".
La realitat nacional de Catalunya "rau en la base de la Constitució del 1978" i en els Estatuts del 1979 i 2006. "Si el reconeixement no fou més explícit en el seu moment", va ser pel model de transició de la dictadura a la democràcia i el "perill d'involució o amenaça autoritària, confirmat l'any 1981" amb el cop d'estat del 23-F. A més, recorda que l'Estatut del 2006 va ser "manifestament desvirtuat" pel TC en "aspectes essencials d'identitat nacional i autogovern".
La indiscutible condició de nació que disposa Catalunya, segons ells, "comporta indefectiblement el reconeixement del seu dret a decidir". L'anomenat 'principi democràtic' impregna l'ordenament jurídic internacional i de la Unió Europea i per tant, la negació del dret a decidir "només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya".
El rebuig del TC el 2010 ha generat la situació actual, segons els jutges, que recorden que les massives manifestacions del 2010, 2012 i 2013, les enquestes publicades i els pronunciaments de partits, sindicats i entitats socials evidencien que "gran part de la societat catalana vol tornar a decidir la seva articulació amb l'estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independència".
Pels signants del manifest, el dret a decidir es pot exercir en el marc constitucional actual, recordant que el text del 1978 es basa en els principis de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. "En tot cas, tota Constitució ha de permetre un procés continu de discussió i evolució i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l'ordre constitucional", assegura.
A continuació, el text detalla alguns articles de la Constitució que emparen els drets i llibertats polítiques, així com la celebració de referèndums. A més, els jutges recorden que "els preceptes de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar segons la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l'estat espanyol". Així, cita l'article 21 de la Declaració Universal que defensa que "la voluntat del poble és la base de l'autoritat del poder públic", així com el dret a l'autodeterminació recollit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
El dret a l'autodeterminació, asseguren els jutges segons els criteris més recents i relacionats amb el cas del Canadà, "no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s'estén a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a l'autogovern".
Per tot això, conclouen que "en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la societat catalana".