‘The Economist’ considera "erroni" dir que Catalunya o Escòcia no podrien entrar a la UE
El setmanari britànic recrimina a Barroso que "ha anat massa lluny" i recorda que ha de ser "imparcial"
(ACN).- "És erroni insinuar que els nous estats independents mai podrien unir-se a la Unió Europea". Aquesta és la tesi a partir de la qual el setmanari britànic 'The Economist' especula sobre l'encaix a la UE d'una Catalunya i una Escòcia independents. La revista explica que es tracta de dos casos sense precedents a Europa i adverteix que també és "deshonest" pretendre que l'entrada de totes dues nacions al club europeu sigui un procés "ràpid i fàcil". Segons els funcionaris consultats pel setmanari, es trigaria "almenys quatre o cinc anys a negociar i ratificar" l'accés. 'The Economist' renya el president comunitari Barroso per comparar "referèndums pacífics" amb les "ruptures violentes" dels Balcans. El setmanari conclou l'anàlisi amb una frase sense extrems: "por o alliberament, aquest és el significat de la independència".
En l'article titulat 'Homenatge a Caledonia', la publicació britànica 'The Economist' analitza les circumstàncies que envolten els processos independentistes a Catalunya i Escòcia, i desgrana com es produiria una hipotètica entrada de totes dos territoris a la Unió Europea com a estats independents.
"És erroni insinuar que els nous estats independents mai podrien unir-se a la Unió Europea", assegura l'article, publicat a la secció Charlemagne, Però tampoc creu que sigui fàcil. "És deshonest pretendre que l'adhesió [a la UE] sigui ràpida i fàcil, fins i tot en el millor dels casos", avisa el setmanari, que explica que aquestes serien unes ruptures sense precedents en el marc europeu, "fins i tot quan diversos estats membres de la Unió han nascut fruit de secessions més recents", afegeix.
Als funcionaris de la UE els portaria, "com a mínim, quatre o cinc anys negociar i ratificar l'accés d'Escòcia i Catalunya" a la UE, assegura. El setmanari també alerta que qualsevol divorci comporta "viure en solitari, almenys durant un període", i es pregunta si el Banc Central Europeu oferiria crèdit als bancs catalans en cas d'independència. Segons 'The Economist', molt depèn de si la separació és "amigable" i "reconeguda per a tots". Pel setmanari, el cas escocès a la UE serà "més ràpid" per l'acord entre Londres i Edimburg. I assegura que el rebuig d'Espanya a acceptar una consulta a Catalunya demostra que "s'adona que, al final, la UE no pot refusar una regió que s'ha separat".
Retrets a Barroso
'The Economist' fa un toc d'atenció al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, arran de les darreres declaracions sobre la dificultat o impossibilitat que Escòcia s'adhereixi a l'Europa dels 28. "Barroso assegurava que no volia interferir en el debat escocès, però ho ha fet, i ha anat massa lluny", li retreu el setmanari.
"No hauria de jutjar les probabilitats d'una acceptació exitosa o no -parlant en boca d'Espanya- o suggerir que els referèndums pacífics de l'Europa occidental equivalen a les ruptures violentes als Balcans", denuncia la publicació. I recorda que la tasca de la comissió és avaluar "imparcialment" les peticions d'adhesió a la UE.
Menció a Cameron
En l'article s'assegura que el primer ministre britànic David Cameron "és admirat a Catalunya" per "permetre Escòcia votar al setembre sobre la seva independència del Regne Unit". I recorda que el pla català contempla la consulta dos mesos més tard, "malgrat que Mariano Rajoy ha promès que l'aturarà". "És una prova, segons els nacionalistes catalans, de la profunditat de la democràcia britànica i del persistent autoritarisme espanyol", afegeix.