Política Última actualització Dissabte, 8 de març de 2014 09:55 h

Europa no pot excloure Catalunya i Escòcia

Un expert en política exterior de la UE i membre del think tank 'Carnegie' demana que "no es jugui políticament" amb la continuïtat de Catalunya o Escòcia a la UE

Londres (ACN).- La Unió Europea "hauria de ser bastant cautelosa" a l'hora d'involucrar-se en "temes polítics tan sensibles" com les conseqüències d'una hipotètica independència de Catalunya o Escòcia i hauria d'evitar que s'hi "jugui políticament". És l'opinió de Richard Youngs, expert en política exterior de la UE i membre del prestigiós think tank Carnegie. "Passi el que passi a Catalunya i Escòcia, la UE necessita més força, més pes a nivell internacional, i no començar a excloure territoris del seu projecte d'integració", assegura Youngs a l'ACN. En plena crisi a Ucraïna, l'expert creu que la UE "ha de millorar i enfortir la política exterior i alhora la legitimitat democràtica del seu propi model d'integració".

Un canvi que "suavitzi" les tensions a Catalunya

Richard Youngs confia que en els propers 5-10 anys la UE promogui "un model d'integració molt més flexible" que tingui també "un impacte en els debats polítics a Catalunya i Escòcia" i que "suavitzi les tensions i les queixes" actuals. De fet, per aquest expert, "alguns moviments independentistes tenen com a causa que els ciutadans tenen la sensació que no poden participar en les decisions que es prenen molt lluny".

Youngs creu que passi el que passi "és necessari que aquests territoris segueixin formant part de la UE i no es jugui políticament amb aquest assumpte". Per al membre del 'think tank' Carnegie Europa i exdirector de Fride Madrid, tant si Catalunya i Escòcia opten per la independència com si no "la UE necessita més força, més pes a nivell internacional, i no començar a excloure territoris del seu projecte d'integració". Amb tot, admet que es tracta d'un "tema polític que els governs haurien de decidir".

De fet, per aquest expert en política exterior europea, la solució a la crisi d'Ucraïna podria ser precisament la promesa de l'adhesió a la UE, una situació que aparentment contrastaria amb una expulsió europea de catalans o escocesos. La Unió Europea viu aquest 2014 a Ucraïna "un dels desafiaments més importants" als que ha hagut de fer front en els últims anys, però que també es pot convertir en un "oportunitat". Segons l'expert Youngs, Brussel·les opta a "exercir una influència molt més important" a Kíev de la que ha tingut en les revolucions de la primavera àrab o d'altres conflictes internacionals.

Però mentre a Ucraïna Brussel·les podria exercir pressió per a aconseguir reformes democràtiques i canvis constitucionals a canvi de l'adhesió a llarg termini, Youngs veu poc probable que la Unió Europea s'involucri en el cas de Catalunya, fins i tot si Espanya continua amb la seva oposició a autoritzar el referèndum. "Crec que la UE serà bastant cautelosa, i de fet, tampoc en les seves polítiques de suport a la democràcia en altres països entra tant en detalls sobre si donar suport o no a un referèndum", destaca.

De fet, per al professor, Brussel·les tampoc intervindrà encara que el govern català argumenti que dins de la UE Londres permet un referèndum a Escòcia, mentre que davant de la mateixa petició per part de Catalunya, Madrid s'hi oposa. "Potser en teoria no hauria de ser així, però en termes polítics, òbviament, mentre els governs nacionals tinguin tant de poder, és una cosa impossible d'evitar", admet.
 
 
Les eleccions del Parlament Europeu del proper maig podrien resultar en la cambra més euroescèptica de la història, i coincidir amb uns comicis a Ucraïna que, si es compleixen els pronòstics, podrien mostrar la voluntat dels seus ciutadans d'acostar-se cada vegada més a Brussel·les. La paradoxa entre l'atracció que genera la UE en alguns estats que no en formen part i els dubtes que desperta en alguns dels seus membres s'ha de resoldre a través d'una millora "de les condicions democràtiques" del club dels 28, segons el també professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Warwick al Regne Unit.

En aquest sentit, Richard Youngs destaca que, sense canvis, Brussel·les a llarg termini "no tindrà el mateix èxit per influir en altres països" de fora de la UE. L'objectiu hauria de ser un "model molt més participatiu" sobre "com s'entén la democràcia" dins de la pròpia UE. Youngs lamenta que la UE, tot i promoure la democràcia fora de les seves fronteres, "no té els instruments per reaccionar i protegir eficaçment les normes democràtiques" en estats membres que "suposadament les gaudien", com Hongria, per exemple. I tampoc ha reaccionat a temps per frenar l'euroescepticisme o escoltar les demandes dels independentistes.

"No es tracta només d'escollir noves figures polítiques a Brussel·les, sinó de canviar les estructures institucionals per donar als ciutadans moltes més possibilitats de participar en les decisions", explica. Segons Youngs, es tractaria de donar "més fluïdesa i més vincles" entre els ens regionals, nacionals i europeus. "Que Brussel·les no sigui només un lloc on es troben els governs nacionals per negociar sobre els ciutadans", destaca.