La llista unitària a les europees no afavoria el bloc sobiranista
Mas i Junqueres van decidir que les dues formacions no anirien en bloc a les europees i van fer una pacte de no agressió que no s’ha respectat
12
( 8 vots )
CarregantMas i Junqueras van pactar no concórrer a les europees amb una llista unitària i van arribar a un acord de no agressió que, a la llum de les informacions en alguns mitjans que assenyalen ERC com a responsable de la trencadissa, no s’ha respectat. Els tres factors determinants que van portar a Mas i Junqueras a prendre la decisió de no concórrer junts a les europees van ser una enquesta encarregada per les dues formacions, a la que el directe.cat ha tingut accés, que reduïa els resultats electorals en el cas que anessin junts a les europees; les friccions internes entre CDC i Unió i dins d’ERC que una llista unitària provocava, i la dificultat de consensuar els noms de la llista.
L’aparell “opinador” en marxa contra ERC
Després de l’anunci que s’abandonava la possibilitat d’una llista unitària alguns opinadors van esmolar l’eina contra ERC, entre ells Vicent Sanchis que assegurava que “en l’últim i extrem moment, Esquerra es va fer enrere”. Jordi Barbeta també va voler rematar la jugada i en un article a La Vanguardia assegurava que “segons un sondeig en poder de diversos partits, una candidatura sobiranista unitària a les eleccions europees hauria arrasat gràcies a un augment específic de la participació a Catalunya”, el cert però, és que l’enquesta apuntava en sentit contrari ja que segons el sondeig encarregat per les dues formacions, la candidatura conjunta obtindria un 39,3% del vots, mentre que les dues formacions per separat sumarien, com a mínim, un 45,7% dels vots. Barbeta a més, llençava una altre falsedat, assegurant que “l'acord no va prosperar per una cosa tan transcendental des del punt de vista del procés català com que el candidat proposat per ERC no estava disposat a anar de segon” i concloïa que: “Amb aquestes dades, ERC ha optat per presentar-se ara com a hereva del maragallisme, que és la causa -perduda- més romàntica de l'esquerra catalana. L'estratègia és òbvia: ERC intenta arrabassar vots al PSC per aconseguir per primer cop el sorpasso sobre CiU, un objectiu legítim amb què ERC aconseguirà debilitar enormement el lideratge d'Artur Mas al capdavant del procés sobiranista... Cosa que confirma que si no fos per l'ardor guerrero espanyolista, el minifundisme polític català ja hauria convertit el procés en una altra il·lusió perduda.
Imprimir
Enviar
Sitges
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat