Política Última actualització Dimecres, 12 de maig de 2010 05:00 h

La joventut és el sector de població que més incorpora nous parlants al català

Quatre de cada deu parelles castellanoparlants parlen en català als seus fills

Quatre de cada deu parelles castellanoparlants parlen en català amb tanta o més intensitat que en castellà amb els seus fills, segons l'estudi 'Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana' presentat aquest dimarts. Aquesta xifra reflecteix un canvi generacional, ja que els pares dels enquestats només utilitzaven el català per dirigir-s'hi en un cas de cada deu. La investigació afirma que aquesta tendència compensarà el desequilibri entre catalanoparlants i castellanoparlants d'origen i posa de manifest que la joventut és el sector de la població que més incorpora nous parlants a la llengua catalana. Tot i aquesta dada positiva, la realitat encara és lluny de ser ideal ja que la meitat dels joves d'entre 15 i 34 anys (51,8%) parlen només o sobretot castellà, enfront el 34,8% que només o sobretot ho fan en català.

El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, acompanyat del secretari de Política lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, ha llençat un missatge positiu sobre la situació del català entre els joves i ha explicat que tot i aquesta situació de partida en que el castellà té major pes, a mesura que els joves creixen incorporen el català.

L'estudi s'ha elaborat prenent com a base l'Enquesta d'usos lingüístics de 2003 i la de la joventut de Catalunya de 2002 i 2007, així com 25 entrevistes en profunditat i 15 debats de grup amb 102 participants d'entre 16 i 35 anys. L'estudi diu que el 47,3% dels joves només parlen en català als seus fills, el 28% ho fa només en castellà i l'11,3% ho fa igual en ambdues llengües.

La principal conclusió de la investigació és que el tret característic dels usos lingüístics de la joventut és la hibridació, que va d'una situació de partida on el castellà té un major pes –especialment entre els col·lectius de menys edat- cap a una adopció del català quan el jove entra en contacte amb el sistema educatiu i el món laboral. Aquesta hibridació però és desigual, ja que els catalanoparlants fan usos puntuals del castellà i no desplacen l'ús preferent de la seva llengua, cosa que sí que passa entre un sector dels castellanoparlants, que fins i tot arriben a invertir la llengua d'origen. Si es té en compte el sexe, les dones tenen una major predisposició a la hibridació lingüística.

Entre els amics, el castellà continua tenint un major pes ja que aquells que adopten el català ho fan menys en aquest context que en d'altres. A més, la xarxa d'amics també hi té molta influència i si un castellanoparlant manté els seus amics no canviarà al català encara que ho hagi fet en l'àmbit laboral. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics de 2003, el 19,2% dels joves d'entre 15 i 34 anys només parlen català amb els seus amics, percentatge que arriba al 26% entre els que només ho fan en castellà. Tot i això, hi ha un 22% que ho fan tant en una llengua com en una altra.

A més formació i estatus laboral, més ús del català

El català adquireix un cert estatus de formalitat, ja que en els àmbits més íntims e informals aquest té una presència inferior a la del castellà. Per aquesta raó, les institucions educatives són l'espai on els joves acostumen a utilitzar socialment una llengua diferent de la seva d'origen, i en aquest context la situació és favorable al català. Segons l'estudi, a més nivell d'estudis i més estatus laboral, més ús del català.

Aquesta situació explicaria que hi ha ¾ parts de la joventut catalana que té empatia envers el català, mentre que un de cada quatre sent indiferència o, fins i tot, 'hostilitat', segons ha dit el secretari de Política lingüística. Ha afegit que aquest darrer col·lectiu està relacionat amb un menor contacte amb el sistema educatiu i menys oportunitats d'inserció laboral i que en general hi ha consens en la necessitat de parles ambdues llengües.

La universitat és per als catalanoparlants un lloc de trobada amb el castellà en la docència entre els professors i els alumnes, però també es dóna el cas contrari, ja que els castellanoparlants entren en contacte amb joves que parlen català habitualment i no només en el context acadèmic.

El català com a font d'oportunitats laborals

El moment de major hibridació es dóna en la incorporació al món laboral, on principalment s'adopta el català, ja que hi ha molts entorns laborals on s'empra aquesta llengua tot i ser una zona on la presència del castellà és majoritària. El secretari de Política lingüística ha afirmat que el català és percep 'clarament com una font d'oportunitats', tot i que ha afegit que també hi ha una part de 'voluntat civil'. Segons la mateixa enquesta de 2003, el 27,8% dels joves només utilitzen el català a la feina, el 24,8% només empra el castellà i el 21,7% utilitza ambdues llengües.

D'altra banda, l'ús majoritari del castellà en els mitjans de comunicació és conseqüència, segons l'informe, de que hi hagi una major oferta en castellà que en català. Bernat Joan ha destacat però que hi ha una part de casatellanoparlants que fa 'consums significatius' en català a través de la televisió i que entren en contacte amb aquesta llengua a través d'aquest mitjà.

Sense conclusions sobre la immigració

L'estudi pren com a base l'Enquesta d'usos lingüístics de 2003, quan el percentatge de la immigració era inferior a l'actual, per la qual cosa Bernat Joan ha afirmat que és complicat extreure conclusions sobre aquest col·lectiu. L'informe però incorpora dades de 2008 i assegura que el 43,6% dels joves d'entre 15 i 34 anys nascuts a l'estranger sap parlar català, percentatge que és del 99,4% entre els que saben parlar castellà.

El secretari de política lingüística ha dit que la nova immigració segueix 'els mateixos paràmetres' que han seguit onades migratòries anteriors i ha destacat que el sistema educatiu hi té un impacte important en la incorporació del català.

Villalbí ha conclòs la presentació de l'informe fent referència a les paraules d'un dels seus autors assegurant que 'els joves no són el problema de la llengua, sinó l'esperança'. El secretari ha destacat la part positiva de les dades i ha defensat que la 'resistència al canvi' entre un sector dels catalanoparlants permet que els castellanoparlants entrin en contacte amb aquesta llengua, cosa que d'una altra manera no seria possible. Villalbí ha demanat referents de l'oci en català ja que els joves s'emmirallen en aquests.

Ha dit també que la hibridació és un procés que no perjudica el català, sinó tot el contrari. En aquest sentit, Bernat Joan ha afirmat que en els primers mesos d'incorporació al català la qualitat de la llengua no és molt elevada però ha desitjat que 'tant de bo durant els propers anys es continuï parlant mal català' ja que això voldrà dir que continua el procés d'incorporació a aquesta llengua i ha criticat la posició de 'dèspotes il·lustres' que diuen que no el parlen per respecte ja que no ho fan amb la màxima correcció.