Política Última actualització Dissabte, 22 de març de 2014 05:00 h

Entre la impotència i el pànic, criminalitzar l’Assemblea

La jungla del procés a trenta-tres setmanes del dia D. Personatges clau de la setmana: José Antich, Sílva Bel, Agustí Colomines, Josep Antoni Duran, Carme Forcadell i Esperanza García

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Els darrers set dies han vingut marcats pel joc brut de l’espanyolisme, concretat en un atac despietat i contraproduent contra l’ANC, qualificada amb tocs surrealistes de colpista pels grans mitjans a dreta i esquerra i pel dependentisme català en ple. També, per la revelació d’una nova enquesta del CEO que situa el suport a la creació d’un Estat català en màxims històrics. Tot plegat acompanyat de nous senyals de fatiga civil com el multitudinari acte de PIMEC clos a crits d’independència.

Antich, José (exdirector de La Vanguardia).
La metamorfosi.
És que és molt fort. Però molt. L’hem vist per televisió tots plegats esquinçar amb violència, amarat d’indignació, la primera enquesta del CEO que, fa només uns pocs anys, va revelar l’existència d’una majoria independentista a casa nostra. Ara ho sabem ben bé: el pes de l’armadura de servei al comte és senzillament descomunal. I ara, alliberat, fresc, fet un xaval, l’Antich s’ha posat la mà estesa a la cara, ha tibat amb força i ha sortit la pell sencera: la tercera via (la gran aposta dels Godó i, amb ells, de tot l’establishment català), proclama amb insistència arreu on pot, està clínicament morta. Defensar-la, afirma contundent, ara que ens hem posat espacials, és viure en un altre planeta. Kafka es va quedar curt.
 
Bel, Sílvia(actriu).
La veu de la memòria.
A la inauguració del Born o a la Seu Vella de Lleida, la que podem considerar com la musa del Tricentenari, una de les grans veus de l’escena nacional, ha tingut també un paper protagonista en el llançament de l’spot troncal de la campanya institucional de la commemoració de l’Onze de Setembre de 1714. Amb els compassos de Llach sonant de fons, el text que recita l’actriu ens recorda solemne i serena, fent camí cap al punt de trobada que representa gràficament el símbol de Santa Eulàlia, que “Si mires enrere hi veuràs el rastre d’un camí que no ha estat fàcil / Davant, només l’horitzó / El que hem viscut és a la nostra memòria / El que hem de viure és a les nostres mans / Ara, la història ens convoca.” El vídeo toca el cor intensament. Érem. Som. Serem. Mal que els pesi en les entranyes, afegeixo.
 
Colomines, Agustí(professor i assagista).
Creuen que val tot.
Home especial i polèmic, és fàcil discrepar d’alguns dels seus judicis. Però, alhora, també, caure atrapat en la profunditat d’alguns dels debats que suscita, dins i fora de les xarxes socials. Aquesta setmana, com el país sencer, ha estat víctima greu de manipulació. Fa mesos, va escriure un apunt al seu bloc on demostrava plàsticament la falsedat (que l’espanyolisme de biga a l’ull repeteix com un mantra) d’una Catalunya de pensament únic. Com? Senzillament, oferint un inacabable llistat d’opinadors contraris a la independència  omnipresents als mitjans catalans. Ara, aquesta demostració empírica del pluralisme existent aquí (i desconegut allà) ha estat capgirada per la Cristina Fallarás, famosa per menysprear la bona gent de Súmate, per acusar-lo de fer llistes negres. Un altre exemple de joc brut que demostra que la nostra és també una causa moral.
 
Duran i Lleida, Josep Antoni(president d’Unió Democràtica de Catalunya).
Atrapat al planeta Palace.
Gràcies a un nou massatge televisiu en prime time hem sabut que continua atrapat, més atrapat encara. En la contradicció insalvable que li suposa no voler alinear-se ni amb la llibertat plena, ni amb l’Espanya més desacreditada i més regressiva que es recorda des de la mort del dictador. Segons el nou Antich, segueix entestat en la tercera via, viu al planeta Palace. En va deixar constància dilluns al programa d’en Cuní. Poc a poc, el líder d’Unió va fent passes per reconèixer la seva imminent ensulsiada. El cas Sedó ha estat la derrota més punyent. No fa gaire, va admetre que, quan arribi l’hora decisiva del procés, acabarà fent allò que decideixi la majoria del seu partit. Majoria que tots tenim prou clar, a hores d’ara, què és el que vol. Entretant, la seva humiliació constant a Madrid també ens aplana el camí.
 
Forcadell, Carme(presidenta de l’ANC).
Mines contra el gran cuirassat.
Som a la fase decisiva i l’estratègia del tot és culpa d’un Mas embogit comença a fer figa. El nou objectiu, s’ha fet prou palès al llarg de la setmana, és l’Assemblea, presidida amb mà coratjosa per la Forcadell. Des de l’Abc a Ciudadanos, passant pels “amics” d’El País, tots a una, s’hi han abraonat sobre el buc insígnia del sobiranisme cívic, al mateix temps que el suport a la independència assolia a les enquestes la frontera del 60% de suport sobre el total del cens (amigues i amics, una barbaritat). La barroeria dels atacs (colpistes, Mare de Déu!), però, ha servit sobretot per a promocionar la campanya Signa un vot, que viurà aquest cap de setmana un nou impuls als carrers, per a donar l’última empenta a milers de catalans mandrosos (com un servidor) a associar-s’hi i, en definitiva, per demostrar que són tan sapastres que serem independents encara que no vulguem.
 
García, Esperanza (advocada i militant del PP).
Preparant el mecanisme.
Enmig de l’atac per terra, mar i aire contra l’ANC, ha passat prou desapercebut l’argumentari expressat per un dels valors a l’alça del Partido Popular a Catalunya. Atenció, pareu màquines! Escolteu la lògica jurídica de l’excandidata de Ciudadanos a Barcelona: el foment o la col·laboració amb la comissió d’un il·lícit penal pot ser considerat motiu d’il·legalització d’una associació. Pa-pam. Activada aquesta interpretació de la legislació vigent, ja no només no es podrà parlar de tot, és a dir, negociar els mecanismes per construir una República catalana si així ho vol una majoria dels catalans, sinó que fins i tot defensar-ho podrà ser motiu de prohibició. Sí, amics i amigues, vivim en una democràcia modèlica.
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades