Cultura Última actualització Dimarts, 9 d'octubre de 2007 12:00 h

Nou d'octubre, la Diada del País Valencià

L'esquerra independentista es mobilitza

Avui el País valencià està de festa. El nou d'octubre és la Diada Nacional. En aquesta data es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238. Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià. Aquest any, altre cop, l'esquerra independentista es mobilitzarà en la ja tradicional manifestació convocada a les 6 de la tarda a la Plaça de Sant Agustí, a València. Aquí en podreu llegir els manifestos de les associacions i, si no sou del País Valencià, descobrir un xic més sobre la seva diada. 

El 9 d'octubre se celebra institucionalment pel Consell i el President de la Generalitat amb una recepció institucional i amb el lliurament de les altes distincions i medalles de la Generalitat.

A la ciutat de València continua celebrant-se la tradicional Processó Cívica, de caràcter municipal, però en la que també participen els membres del Consell. Durant la dècada dels 90 les celebracions institucionals han anat patint canvis en funció del color polític governant. L'acte final de la Processó Cívica és una ofrena de flors a l'estàtua del rei Jaume I, com es ve fent des de finals del segle XIX, situada a la plaça d'Alfons el Magnànim (coneguda popularment com el Parterre), on s'interpreta l'Himne de València.

Arreu del País Valencià se celebren festes organitzades pels diferents ajuntaments o per la mateixa Generalitat que van arrelant a poc a poc. Als últims anys s'ha posat de moda a algunes localitats una petita desfilada a imitació de la de València, que homenatja una Senyera i ofrenes florals a Jaume I.

Com que la tradicional i oficial Processó Cívica del matí continua monopolitzada per moviments blavers, les organitzacions culturals, sindicals i polítiques d'esquerra i valencianistes, agrupades sota la denominada Comissió 9 d'Octubre, celebren una manifestació alternativa a la vesprada que acaba amb un acte sota l'estàtua de Jaume I, igual que al matí.

Enguany com sempre hi ha la tradicional manifestació convocada a les 6 de la tarda a la Plaça de Sant Agustí, a València. La manifestació la convoquen per una banda la Comissió 9 d'Octubre, formada per diverses associacions culturals, socials, sindicals i polítiques del País Valencià, sota l'eslògan 'Defensem les llibertats, guanyem el país' i per l'altra les organitzacions que engloben l'Esquerra Independentista (CAJEI, Maulets, Endavant, MDT, SEPC, etcètera), sota l'eslògan 'Enfortim l'Esquerra Independentista, Construïm la Unitat Popular', que serà també a les 6 (tot i que el cartell diu a les 7). La CAJEI ha editat també un altre cartell amb el lema 'Les lluites del passat i del present'.

Seguint la tradició pirotècnica d'aquesta celebració, la nit anterior a la festa n'hi ha un castell de focs d'artifici, i una mascletà al migdia en acabar la Processó Cívica.

La Mocadorada

Es tradicional al cap i casal la celebració de la Mocaorà de Sant Donís, l'equivalent valencià al dia dels enamorats. L'ha de regalar l'home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.

La tradició ve de quan a l'edat mitjana les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna contenint els dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al regne, com ara confits i massapans. Amb el temps aquest costum es va popularitzar entre els valencians derivant en un regal per Sant Dionís, però diu la llegenda romàntica que representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre de 1238 quan entraren a València.

El 9 d'octubre del 1238

Després de 5 mesos de setge, el 28 de setembre de 1238, vespra de Sant Miquel, el rei de València, Zayyan ibn Mardanix, va signar la rendició de la ciutat de Balansiya a Jaume I amb la condició de disposar de 5 dies per què tothom pogués sortir lliurement amb tots els bens que poguessen portar. Diu la tradició que Zayyan va ser l'últim en eixir de la ciutat el 8 d'octubre i que al dia següent, Sant Dionís, el rei Jaume i el seu seguici haurien fet l'entrada solemne a la ciutat, on el nou Bisbe de València va consagrar la mesquita major com a Catedral i va celebrar la primera missa d'agraïment. Malgrat que la conquesta no havia finalitzat, pocs mesos després Jaume I donaria els Furs de València a la ciutat, que proclamaven la fundació del nou Regne de València.

Manifestos de l'esquerra independentista

- Manifest Comissió 9 dOctubre
- Manifest unitari Esquerra Independentista
- Manifest Maulets
- Manifest CAJEI