Vila torna a la vella política amb el Roine
Mentre el conseller parla d'estudiar la viabilitat del projecte alguns mitjans espanyols ja donen per fet l’acord entre el govern espanyol i el català. Les constructores espanyoles es freguen les mans.
El conseller de Territori parla de contactes amb el govern espanyol sobre la viabilitat del transvasament del Roine quan fa una setmana els mitjans espanyols ja parlen d’un acord tancat que permetrà alleujar la crisi a les grans constructores espanyoles. I és que el transvasament del Roine és un pastís de més de 4000 milions d’euros que ha fet capgirar la negativa històrica dels governs espanyols davant el projecte, perquè a més, és una peça clau a l’hora de resoldre l’encaix dels diferents plans hidrològics del govern espanyol davant les exigències de la UE. A Catalunya, la llum verda al projecte BCN World és l’excusa perfecta per justificar una infraestructura que CiU ha defensat reiteradament. Torna la política de despatx, d’acords amb el govern espanyol i les elits i constructores, mentre Vila justifica el transvasament per no "atabalar tant els nostres rius".
Una inversió de més de 4000 milions d’euros, bàlsam per a les malmeses constructores espanyolesEl transvasament del Roine és una obra transeuropea que podria finançar-se en bona mesura amb fons comunitaris i accedir crèdits tous del Banc Europeu d'Inversions, la construcció del projecte requeriria un acord internacional amb França que i tot apunta a que el govern francès veuria amb interès l’obra.
L’Ebre com a moneda de canvi en la vella política de despatx
Ecologistes en Acció considera que la reaparició en escena del transvasament del Roine plantejada pel govern espanyol pretén satisfer "els desitjos de l'actual Govern" intercanviant l'aigua "per negociacions a la baixa del cabal ecològic de l'Ebre en el seu tram baix per a permetre el transvasament" cap a la costa sud del Mediterrani peninsular.
Fer negoci amb l’espantall de la sequera
Segons l’entitat ecologista "L'objectiu comú seria facilitar el negoci de grans constructores i multinacionals que fan negoci amb la venda d'un dret humà com és l'aigua. No caben altres hipòtesis atès que la falta de garantia d'abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona de 110 hectòmetres cúbics anuals, que va quedar palesa durant la sequera del 2006-09, ha quedat resolta amb les obres del Pla Hidrològic de Catalunya executades a finals de la sequera i durant els anys 2010 i 2011", argumenten.
Recorden que la construcció de les dessalinitzadores, els projectes de recuperació d'aigua o el reaprofitament dels efluents de grans depuradores permeten cobrir totes aquestes necessitats, amb una capacitat total de 131 hectòmetres cúbics anuals. A tot això, sumen les projeccions de creixement demogràfic negatiu, que contrasten amb les previsions creixents que justificaven la major demanda.
Apunten, a més que els consums continuen decreixent malgrat una possible recuperació de l'economia. Tot plegat, xifren en 140 hectòmetres cúbics anuals el decreixement en el consum d'aigua a Catalunya. Escenaris que "garanteixen l'abastament de la població per a molts anys" i, fins i tot, "també permetrien el retorn dels cabals del Ter".
Davant d'aquest escenari, Ecologistes en Acció de Catalunya considera que és el moment d'obrir un debat amb el màxim rigor i responsabilitat entre els diversos sectors per afrontar amb criteris econòmics, socials i ambientals quines mesures s'han de desenvolupar per afrontar els efectes del canvi climàtic en el mitjà i llarg termini.