
De primàries, primaris i primats
La jungla del procés a trenta-una setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Carmen Andrés, Toni Bolaño, Jaume Collboni, Miguel Ángel Gimeno, Víctor Grífols i José Manuel Lara
Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Quan val mal dades tot s’acostuma a girar en contra: les primàries socialistes a Barcelona en són un bon exemple. Bona praxi d’aprofundiment democràtic, han quedat tacades per les velles pràctiques clientelars i per una participació ínfima. La setmana ens ha tornat a oferir el contrast entre empresaris que arrisquen per triomfar al mercat mundial (amb la mateixa determinació que demanen als polítics) i els qui viuen de vendre l’odi contra els seus propis conciutadans. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Andrés, Carmen (candidata a les primàries del PSc).
Més Jibarització.
Dona de partit, la seva sorprenent entrada a la segona volta de les primàries socialistes a Barcelona ha estat una gran sorpresa. Diuen que l’aparell socialista, una vegada descavalcats els crítics, podria haver fet un tomb en les seves preferències i optat per la regidora de Nou Barris. Hi ha qui ho considera un autèntic suïcidi: a la primera volta, Andrés va aconseguir guanyar només a un sol districte, que representa el 10% dels electors de Barcelona; als barris on s’agrupen un 81% dels votants no va passar del 15% i en els districtes d’un 44% dels barcelonins ni tan sols del 10%. Si en l’àmbit nacional el PSc s’adreça a un segment cada dia més petit del país, ara podria fer-ho també a Barcelona: continua el viatge a la marginalitat. Avui, la solució.
Bolaño, Toni (periodista).
Xaladura indecent.
De rumors sobre la seva conducta personal i política en circulen molts, però quan vaig escatir la seva alçada moral va ser el 14 de desembre de 2009. El dia abans s’havia votat a Vilanova i la Geltrú, on vivia. El to foteta, el menyspreu radical, feridor, amb ganes de fer mal, amb que es referia a la gent que havia organitzat i participat festivament a la Consulta em va semblar propi d’un miserable. Amb la seva clàssica actitud de busca-raons, s’ha fet aquesta setmana un lloc d’honor en l’actualitat. A més de qualificar d’imbècil un espectadordel 3/24, ha reblat el clau utilitzant l’Alzheimer de Pasqual Maragall (el president que ell com el que més va ajudar a acoltellar per l’esquena) per atacar Jordi Martí. Si el veieu, que no us esquitxi la seva bilis.
Collboni, Jaume (candidat a les primàries del PSc).
Bollywood electoral.
Era lògic que, amb els automatismes de sempre, l’aparell del partit es bolqués a la primera volta en defensa del seu candidat. Les primàries socialistes, però, ens van deparar un espectacle inesperat i lamentable: la utilització espúria dels col·lectius d’immigrants. Del fet en destaco dues reaccions, que tampoc podem dir que sorprenguin: d’una banda, la minimització de la tupinada que n’han fet habituals banderers de la regeneració democràtica; de l’altra, la doble utilització contra l’independentisme per part d’opinadors al servei de l’espanyolisme: primer, en justificar la seva utilització, com si fossin menors d’edat, donant-los una papereta sense ni saber què feien, per a, tot seguit, acusar de racisme als sobiranistes que, lògicament, han denunciat aquesta mena de pràctiques. Molta, molta indigència moral. Demà, molt atents a la participació en la segona volta.
Gimeno, Miguel Àngel (president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Posi’m una altra de supremacisme.
Potser el nom no us sonarà gens, però el magistrat Gimeno és una de les primeres autoritats de Catalunya. Darrerament, es distingeix per presidir el braç armat de l’Espanya que està trinxant a sentències la immersió lingüística en aquells centres (pocs més de la meitat del país) on realment existia. Com a representació màxima del supremacisme lingüístic que executa, veieu sinó la ratificació ara del següent fragment de la sentència 332/2012, de 29 de maig, objecte de polèmica aquesta setmana: “...declarar de igual modo el derecho de los recurrentes a que todas las comunicaciones, circulares y cualquier otra comunicación, tanto oral como escrita, que le sean dirigidas por el centro escolar lo sea también en castellano...”. I para celebrar tan colonial actitud, el TSJC ho comunica a la Generalitat en versió monoligüe espanyola!
Grífols, Víctor (president de Grífols).
El bon ús de la sang.
Coincidint en el temps amb una referència del president espanyol a la sang més pròpia de Sabino Arana, dijous l’empresari farmacèutic, líder mundial en el sector dels hemoderivats, va aprofitar la inauguració d’una nova planta a Parets del Vallès per llançar un missatge de confiança i suport en el Gran Timoner. Emulant la seva pròpia determinació, va recordar que quan es disposa d’un objectiu clar, no convé arronsar-se davant les dificultats. El contrast amb els qui no han arriscat mai ni un sol euro a la seva vida perquè han fet del negoci de la dependència, per la via del Boletín Oficial del Estado, el seu modus vivendi, no pot ser més radical. Confiem que els comptes de Grífols estiguin immaculats perquè la inspecció fiscal es preveu draconiana. Donem-li tot el suport perquè tampoc ell se’ns acabi arronsant.
Lara, José Manuel (empresari i editor).
Hipocresia en estat pur.
El segon marquès del Pedroso de Lara disposa de poderosos mitjans de comunicació que fa anys que utilitza, sembrant l’odi impunement, contra els seus propis conciutadans. No volem que marxi si Catalunya esdevé independent: ens conformaríem amb que els mitjans de la seva propietat deixessin de mentir i d’insultar-nos cada dia. Amb una mà demana diàleg i concòrdia des del Pont Aeri, mentre amb l’altra empara els insults de Carlos Herrera des d’Onda Cero contra una parlamentària catalana i instiga des de La Razón la il·legalització de l’Assemblea, amb arguments directament delirants. Aquesta setmana, la pressió sobre la fiscalia ha estat tan descarada que fins i tot el fiscal general de l’Estat ha hagut de sortir a negar cap investigació sobre l’ANC. Un doble joc tan pervers com l’estètica del personatge.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Notícies relacionades
- Negar-nos la sobirania, ajudar-nos a desconnectar 30.03.2014.
- La Transició ha mort, visca la República Catalana 29.03.2014.
- De la batussa gratuïta al supremacisme lingüístic 23.03.2014.
- Entre la impotència i el pànic, criminalitzar l’Assemblea 22.03.2014.