Política Última actualització Dimarts, 15 d'abril de 2014 12:30 h

Els querellants a Argentina contra els crims del franquisme demanen que la jutgessa citi el rei Joan Carles

La Generalitat assessorarà els particulars i entitats que vulguin personar-se en el procediment judicial, al qual ja s'ha presentat com a acusació l'estat argentí

(ACN).- Diverses entitats i sindicats catalans s'han adherit a la querella contra els crims del franquisme oberta per una jutgessa argentina. La querella s'ha ampliat amb el cas d'un altre afusellat al Camp de la Bóta de Barcelona, i en els últims dies s'ha demanat la citació del rei Joan Carles I, com a màxim representant de l'estat espanyol i garant de la continuïtat des de la legalitat franquista fins la Constitució. Per això, han demanat que se'l citi a declarar. A la querella també s'hi ha afegit com a acusació la República Argentina, que es converteix en el primer estat que es persona en una causa per crims contra la humanitat.

El president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, un dels principals impulsors de la macroquerella que la jutgessa María Servini està instruint a Buenos Aires, ha explicat que només la mobilització social catalana permetrà tirar endavant aquest procés, com ja va passar a l'Argentina amb els crims de la dictadura militar d'aquell país. Per això, ha agraït a les fins ara 54 entitats adherides a la querella, que per la seva part la poden anar ampliant amb nous casos. De moment hi ha 150 expedients oberts, tot i que alguns representen més d'un cas.

Arcos ha explicat que ara la querella es dirigeix contra l'estat espanyol, perquè els que directament van practicar les execucions o tortures ho feien en nom del govern franquista. Per això, considera que el rei Joan Carles és hereu d'aquell estat, ja que va jurar els Principios del Movimiento, i representa el pas d'un règim a l'altre sense que s'hagi jutjat o castigat els responsables dels crims comesos durant 40 anys. En aquest sentit, demana a la jutgessa Servini que el citi a declarar com a responsable, cosa que podria fer a través de videoconferència.

El president del Casal Argentí també ha volgut destacar que la República Argentina s'ha personat a la causa com a acusació, ja que hi ha també víctimes argentines, cosa que suposa que per primer cop un estat es querella contra un altre per crims contra la humanitat, ha dit Arcos.

Alguns tràmits requerits per la jutgessa estan pendents de l'autorització de l'estat espanyol, primer per part de l'Audiència Nacional, després del govern i finalment del cap de l'estat, com les extradicions del capità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas, acusat de tortures, i de l'inspector de la policia Antonio Gómez Pacheco, àlies 'Billy el Niño', o del sogre del ministre Alberto Ruiz Gallardón, José Utrera Molina, que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, i de l'advocat d'Alícia Sánchez Camacho, Carlos Rey, redactor de la sentència de mort. La magistrada ha ordenat una quinzena més de personacions.

L'últim cas denunciat és l'afusellament al Camp de la Bóta de Barcelona de Gregorio Abarca López, un argentí executat el 1940 per les autoritats franquistes després d'un judici sumaríssim amb poques garanties, i on el propi advocat d'ofici admetia que no hi havia proves de cap delicte.

Un altre cas, que no ha arribat a la justícia argentina però ho podria fer aviat, és el del sindicalista Cipriano Martos, del FRAP i CCOO, mort el 1973 a Reus en mans de la Guàrdia Civil. Va ser arrestat després d'unes jornades sindicals, i a la caserna el van obligar a veure's 'xupitos' de 'còctel Molotov'. Quan va començar a tenir greus problemes de salut el van traslladar a l'hospital, però en comprovar que l'ingrés quedaria registrat en un informe mèdic, se'l van tornar a endur a la caserna sense ser visitat per cap metge, i allà va morir després de ser apallissat.

El regidor de la CUP de Reus David Vidal ha criticat que el govern municipal no hagi tirat endavant cap denúncia per aquests fets i tampoc li hagi dedicat cap tipus de reconeixement a la ciutat.

Altres entitats, com les joventuts d'ICV, d'UGT o CCOO, els sindicats CGT i CSC i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, també s'han adherit a la querella recordant les persecucions de diversos col·lectius durant el franquisme i reclamant que no s'oblidi i que es faci finalment justícia, a més de criticar l'eliminació de la justícia universal per part dels tribunals espanyols i que la transició es tanqués amb un pacte de silenci i una amnistia pels responsables de la dictadura.

D'altra banda, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Palou-Loverdos, també ha assistit a l'acte i ha assegurat que el Govern sempre donarà suport a les víctimes del franquisme i que el Departament de Justícia acompanyarà i assessorarà tots aquells particulars o entitats que vulguin adherir-se a la querella.