La gran muntanya a l’horitzó

La jungla del procés a vint-i-nou setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Josep Ramon Bosch, Miquel Calçada, Juan José López Burniol, Maurici Lucena, Pere Navarro i Ferran Requejo

19  

( 7 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.-Una setmana més, el joc brut del dependentisme s’ha manifestat amb virulència en tots els fronts, en especial, als mitjans, en suport a les estratègies polítiques de dilació estil tercera via-reforma constitucional i a les iniciatives paral·leles d’agitació i propaganda. En el camp sobiranista hem viscut el sacseig provocat pel nou gran port que tots plegats haurem de pujar a la tardor, quan l’Estat espanyol prohibeixi la Consulta i el president Mas hagi de triar entre continuar endavant o passar a la pantalla de les plebiscitàries. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Bosch, Josep Ramon (empresari i promotor de Societat Civil Catalana).
Els hereus de Berwick.
Amb una espectacular cobertura mediàtica, l’associació que pel seu nom parla en representació de tothom (els indepes no som societat civil), promoguda per una seixantena de dependentistes connectats (sovint, literalment) al PSc, PP, Ciudadanos i altres grups ultraespanyolistes, que vol esdevenir una mena de cantó fosc de la força, el revers de l’ANC, ha llançat el seu manifest. Diu que vol ajudar els anti-independentistes ha sortir de l’armari; costa de creure perquè no se’ls ha vist mai amagats d’ençà del 1936. Entre les convocatòries que anuncia, embrutar el dia de Sant Jordi i revaloritzar l’alçament antifrancès del 1808, que va unir catalans i espanyols en un objectiu comú. Crec que s’equivoquen: van guanyar el 1714 i hauríen de celebrar amb eufòria el Tricentenari; a ells la història també els convoca, però a consolidar el supremacisme.
 
Calçada, Miquel(periodista, autor d’Afers Exteriors).
Hipersensibilitat unidireccional.
Darrerament, la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) acostuma a oferir-nos tendres espectacles de victimisme dependentista contra tot allò que es mou. Presenciar com l’espanyolisme que monopolitza tots els mitjans públics a Espanya denuncia una suposada persecució a Catalunya és de traca i mocador. Arriben fins i tot a demanar l’eliminació dels mitjans públics catalans alhora que denuncien que no hi apareixen prou. La darrera ofensiva ha tingut per objectiu Miquel Calçada. Es lamenten que porta una estelada quan apareix al seu programa (fixa’t) i que va dedicar massa atenció a Ramon Tremosa en el darrer, dedicat a la Unió Europea. Entretant, Televisió Espanyola es permet criticar fins i tot els mitjans internacionals que s’atreveixen a mostrar-se comprensius amb l’independentisme.
 
López Burniol, Juan José (notari de Barcelona).
Perdent l’esperança.
La darrera proposta d’Alfredo Pérez Rubalcaba ha excitat aquesta setmana els qui creuen encara, contra tota esperança, en l’èxit de la tercera via. El notari més present als mitjans, històricament proper als socialistes, ha corregut a llançar la seva hipòtesi: arribats al moment d’un acte de plena sobirania pel nostre Parlament, Europa forçarà el govern espanyol i els catalans a pactar una reforma constitucional en sentit federal. D’acord amb una part de la diagnosi, en total desacord amb l’altra: Brussel·les preservarà sobretot l’euro i els grans estats els seus interessos imposant una solució a Madrid, però serà inviable obligar la majoria dels catalans a acceptar un status polític diferent al que hagin triat: per això és tan important votar. Perquè tots sabem que després ja no hi haurà marxa enrere.
 
Lucena, Maurici (portaveu del PSc al Parlament de Catalunya).
Infantilisme polític.
Amb la seva veu en falset permanent (no només sonor), la jove “estrella” del dependentisme socialista català (fet un home, com abans, al Ministeri de Defensa, encara que ell no a la mili, sinó a la cúpula para-empresarial) no cessa d’oferir-nos estampes esperpèntiques. La darrera, la seva defensa tancada de la reforma Constitucional que el Partido Popular, per tercera vegada, va avortar en només 24 hores. Quan, amb bon criteri, li van qüestionar com és que els seus havien votat al Congrés en contra de la Consulta acordada amb l’argument que no existia un pacte previ entre governs i que ara proposaven una reforma constitucional a la qual el PP amb majoria absoluta ha dit que no reiteradament, va dir que no era el mateix, que el PSOE tenia més diputats que els partits sobiranistes. Senzillament espectacular.
 
Navarro, Pere(primer secretari del PSc).
Mentides compulsives.
L’home que demana als altres partits dos dimissions per minut, alhora que en el seu aconsegueix dos baixes de militància per segon, va fortíssim. Agafeu-vos bé. Sembla un acudit, però no. És cent per cent real. Dilluns el líder dels socialistes catalans presentava el seu darrer llibre, que porta per títol, atenció, atenció: Insisteixo: la solució és federal (Edicions Els Llums)(que consti que el nom de l’editorial és rigorosament verídic). Doncs bé, després de quedar-se descansat amb l’enèssima proposta d’estafa de futur federal impossible, va dedicar-se a titllar de mentida les conclusions del darrer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre les relacions entre el futur estat català i Europa. Sense dubte, el Navarro real sempre supera al del Polònia.
 
Requejo, Ferran (catedràtic de Ciències Polítiques a la UPF).
Comptar fins a deu.
Cal fer-ho. Caminar amb peus de plom. Qualsevol afirmació cal mesurar-la al mil·límetre, si no es vol que sigui interpretada al gust de l’establishment i del dependentisme radical. Qualsevol interpretació cal pensar-la també considerant aquest condicionant. Dit això, però, és evident ja a hores d’ara que patirem. Un sector del sobiranisme no vol continuar endavant amb una Consulta considerada il·legal per l’administració espanyola. Un altre (on m’incloc) considera que la Declaració de Sobirania anava de debò i que no necessitem de l’acord amb Espanya per dur-la a terme. Que posats a trencar la legalitat amb una DUI és preferible fer-ho amb el dret de vot. És el proper coll, la següent prova de foc a la unitat sobiranista, que s’albira a l’horitzó. I reconec que a hores d’ara ja pateixo.
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  
 

19 comentaris

Imprimir Enviar