Societat Última actualització Dissabte, 19 d'abril de 2014 05:00 h

Un nou capítol @EmquedoaBCN 28 de gener Les quimeres d’un il•lús

És el dietari de Michael Dewman, un periodista anglès que, controvertint les ordres de tornar del director del seu diari, es queda a la capital catalana per escriure la crònica de l’ocupació franquista

Per poder dur a terme la feina compta amb la inesperada presència de tres personatges molt especials, que l’ajudaran en tot moment a superar les múltiples dificultats que van sorgint. Gràcies a la inestimable ajuda que rep, Michael pot explicar amb tot detall la fugida cap a França, què passa a la presó de dones de les Corts, la situació al camp de concentració d’Horta, la presència alemanya, la misèria de la vida diària...

Pròleg: Em quedo a Barcelona, Crònica d’una ocupació

Era una tarda de mitjan gener quan vaig entrar al despatx del director del News Chronicle a Londres, amb una barreja d’impaciència i d’il·lusió. Feia temps que esperava una oportunitat com aquella i no la volia desaprofitar —al News ja hi havia fet algunes col·laboracions puntuals, però ara era diferent.

Em va rebre assegut rere una taula plena de papers, que em va semblar la quinta essència del desordre. Estava parlant per telèfon i amb un gest enèrgic em va fer seure davant seu

26-1-1939, La caiguda de Barcelona
Era a la platea del Royal Albert Hall amb la meva estimada Vanessa veient una òpera, quan, de sobte, sense voler, vaig donar un cop amb la cama a la cadira del davant, on hi havia asseguda una dona guarnida com un arbre de Nadal. El cop és tan fort que li fa saltar les arracades de brillants. El seu acompanyant, lleig com una mala cosa, lluïa una costura que li travessava la cara. Semblava el rostre de Satanàs solcat per la cicatriu d’un llamp. Es va girar violentament per dir-me que anés amb compte, perquè, si no, em liquidaria

Sort dels consells del pare
Ja a la pensió i més asserenat em va venir a la memòria la conversa amb el director delNews. La frase “Un periodista mort no escriu cap crònica!” ressonava dintre meu amb força. Però em vaig sobreposar i vaig decidir continuar escrivint-ne, de cròniques; mentre ho fes, senyal que encara seria viu. No havia anat a Barcelona per marxar-ne al cap de quatre dies.

Aviam, em vaig dir, en casos com aquests cal actuar amb molta sang freda, cal avaluar totes les possibilitats i no fer cap pas en fals.

27 i 28 de gener, La porta es tanca però s’obre una finestra
El primer que vaig fer només llevar-me va ser escorcollar la casa a consciència. Estava fresc i descansat i es notava. Vaig tenir la meva recompensa, ja que vaig fer dues troballes que podien ser-me de gran ajut. En primer lloc havia trobat entaforada en una calaixera una ploma, tinta i paper secant. Era el què necessitava per falsificar el carnet mexicà.

L’altra troballa tenia un caire diferent, però tant o més necessària. En una habitació interior la porta de la qual estava mig amagada darrera un moble, hi havia una quantitat enorme de patates

28 de gener Un home ric i de bon gust
Al xamfrà del carrer de la pensió hi havia palplantat un home, com si estigués vigilant. M’hi vaig fixar perquè era sorprenentment prim, quasi transparent, però em va cridar l’atenció encara més l’extraordinària asimetria del seu rostre, semblava com si una meitat fos d’un home i l’altra, d’una dona. Vaig passar per davant seu i em va semblar que em mirava de cua d’ull.

Tan bon punt vaig creuar el portal de l’edifici, hi vaig veure un altre cop el porter. Em va causar una certa sorpresa, ja que el feia fugit, com els propietaris de la pensió i altres veïns.

28 de gener Les quimeres d’un il•lús
Després de la conversa amb en Met i que hagués marxat no se sap cap a on, no vaig encendre l’estufa, tal com ell m’havia dit, ja que encara s’estava es bé i calia estalviar les poques teies que quedaven. Però el seu primer consell sí que pensava seguir-lo, però no en el mateix ordre. Primer menjaria una mica i després descansaria, ja que de cop m’havia agafat molta gana. També vaig notar com a poc a poc m’estava marxant el trasbals que havia tingut durant la xerrada.

Vaig anar a buscar unes quantes patates, les vaig pelar i posar al foc. 
 
 

---

Notícies relacionades