Referèndum sobre la independència Última actualització Dilluns, 28 d'abril de 2014 05:00 h

"KATALOŃCZYCY" (Catalans) El procés sobiranista català a la TV polonesa

Teresa Forcades, Irene Martín, Alfred Bosch, Alicia Sánchez Camacho, Toni Strubell, Muriel Casals i Liz Castro entre els entrevistats

Aquest dissabte 19 d’abril, la principal cadena de notícies polonesa TVN24 ha emès un reportatge sobre el procés sobiranista català. Es tracta de la versió complerta del resum que es va emetre el passat mes de març, dins el programa “Aquí Europa” (Tu Europa). La base del reportatge han estat una sèrie d’entrevistes realitzades el passat mes de febrer a Catalunya. Els personatges entrevistats, entre d’altres, han estat Carme Forcadell, Ricard Gené, Muriel Casals, Alfred Bosch, Liz Castro. 

Internacionalitzar el procés català

El toc d’humor l’ha aportat l’aparició del personatge de Rajoy del programa “Polònia” de TV3 interpretant “la cançó del no”, amb el que l’autor del reportatge ha volgut escenificar l’actitud del govern espanyol. La qualitat i pluralitat amb les que el reportatge analitza el procés sobiranista català demostra l’interès i l’expectació que aquest desperta a l’estranger.

L’Assemblea Nacional Catalana ha col·laborat amb l’autor del reportatge facilitant-li el contacte amb alguns dels personatges entrevistats:  Teresa Forcades, Alfred Bosch (ERC), Eduald Senmartí (ramader), Irene Martín (ANC), Liz Castro (Vilaweb), Toni Strubell (escriptor), Muriel Casals (Òmnium Cultural), Maria Jesus Cañizares (ABC Barcelona), Elisenda Paluzie (UB), Alicia Sanchez Camacho (PP).

Com anècdota destacar que tots els entrevistats han parlat en anglès, excepte Alicia Sanchez Camacho i Maria Jesús Cañizares, que ho han fet en castellà. L'autor de les entrevistes no parla castellà.

Resum del reportatge. (facilitat per @anc_polska )

Us passem la transcripció de les declaracions del programa gràcies a @anc_polska 

Teresa Forcades:El capital i el benefici són al centre de la societat. Crec que hi hauria d’haver el respecte i la dignitat.

Part del discurs d’Alfred Bosch en anglès al Congrés dels Diputats espanyol.

Albert Bosch:, com a representant del partit independentista, a Madrid treballo defensant el dret a l’autodeterminació al bell mig del poder espanyol.
Eudald Senmartí: Fa deu anys, la situació actual era inimaginable. No es parlava obertament d’independènica i menys entre els pagesos, un col.lectiu conservador. Es veia com quelcom impossible. Els últims cinc anys la situació ha canviat diametralment, se’n pot parlar i hi estem a favor.

Irene Martín:Des de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 han canviat moltes coses. Ens han dit que no som una nació. Vam dir prou, ja que no ens accepten hem de fer alguna cosa per canviar la situació.

Liz Castro: Els pessimistes diuen que els catalans sempre perdem, que anem amb un lliri a la mà i que continuarà sent així. Els optimistes diuen que seguirem sent demòcrates, pacifistes, pero ferms en les nostres conviccions. Aquesta vegada estem units i organitzats. La gent participa amb un somriure a la cara i en un sentit molt positiu.

Hi ha catalans que no volen la independència, però la majoria de la població, dels partits polítics i dels Parlament  està a favor d’una consulta sobre la possibilitat d’esdevenir un nou Estat a Europa.

Veu en off: Alguns dels arguments de Teresa Forcades. Els catalans l’escolten, s’ha convertit en un personatge popular i encara més ara que parla d’independència.

Teresa Forcades:Com a cristiana no puc acceptar que el món s’encamini cap a la uniformitat. La llibertat és del que pensa diferent. No es pot tenir democràcia en la uniformitat. En el cas dels catalans la millor manera de defensar aquesta diversitat és tenir un Estat propi.

No tinc una definició fixada de qui és català. Ser català és un concepte arrelat al passat, però encarat cap al futur. Intentem crear una societat realment diversa, democràtica, que doni suport a la diversitat. Ara formem part d’una societat més àmplia, l’espanyola que històricament sempre ha tingut problemes per respectar la diversitat.

Veu en off:Fins fa poc els catalans es sentien bé en el marc autonòmic, però segons alguns dels entrevistats, les bases d’aquesta autonomia estan cada vegada més erosionades.

Toni Strubell: L’Estat desmantella la nostra autonomia. La gent no aguanta més.

Veu en off:Poden manifestar-se gràcies a la llibertat que va assolir tot Espanya després de la mort de Franco, però remarquen la paradoxa que, en un país democràtic, lliure i dins la Unió Europea, la seva cultura està cada vegada més qüestionada.

Muriel Casals:L’Estat intenta fer del català una llengua de 2a, portar l'ús del català a un àmbit residual.

Veu en off:Segons les enquestes, el suport popular a un Estat independent creix cada cop més. L’inici d’aquesta clara tendència la trobem a l’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut autonòmic prèviament votat i acceptat a les Corts. La crisi econòmica ha accentuat la situació.

Ma Jesús Cañizares:Els independentistes aprofiten la crisi. Hi ha una part de la població catalana que voldria modificar la seva relació amb la resta d’Espanya, però no sap ben bé com i per això accepten fàcilment les teories independentistes. El problema és la falta de solucions alternatives per la crisis, la relació amb l’Estat. És més una creació política que una realitat social. Cat., Madrid i país basc motors d’esp. La independència provoca inestabilitat per les empreses internacionals.

Teresa Forcades: Actualment tenim a Catalunya un 12% de població que viu en la misèria i fins a un 30% en la pobresa. D’aquest tema no se’n parla. Aquestes xifres no es poden acceptar. Són suficients per a voler un canvi.

Elisenda Paluzie:L’economia catalana ha patit durant molts anys les decisions del Govern Espanyol, sovint contràries als interessos dels catalans i de les empreses de Catalunya.

Veu en off: La independència econòmica de Catalunya podria ajudar a resoldre la crisi. L’atur a Catalunya és del 20%, menor que la mitjana espanyola, però encara és dramàtic. A aquesta situació s’hi afegeix el desequilibri entre el que els catalans aporten a l’economia espanyola i el que en reben.

Ma Jesús Cañizares: És cert que Catalunya és un dels motors de l’Estat. Però també ho és Madrid o el Pais Basc. També cal recordar com n’és d’important la influència d’Espanya sobre el mercat català. Si Catalunya s’independitza haurà d’afrontar una situació d’inestabilitat que afectaria les empreses estrangeres.
Veu en off: La germana Teresa Forcades no té por a les institucions econòmiques internacionals. En el seu criteri funcionen sobre unes bases injustes, que condueixen a l’enfonsament econòmic de les persones que cauen en l’impagament dels seus crèdits.

Teresa Forcades. Critica el sistema de crèdit públic. Diu que seria raonable que els diners del BCE s’empressin directament als països necessitats per a després retornar-los. Actualment aquest procés inclou institucions bancàries que en són mitjanceres i en fan negoci. El funcionament de la UE hauria de ser canviat. Per aquest motiu, al Procés constituent parlem d’una revolució.

Veu en off: Una Catalunya independent hauria de reconèixer una part del crèdit espanyol. Si aquest problema no fos suficient, Alicia Sanchez Camacho encara n’afegeix més.

Sanchez Camacho: Catàstrofe econòmica. Una Catalunya independent no podria pagar un exèrcit propi ni podria ser part de l’OTAN. Tampoc el sistema de seguretat social, de pensions o dels aturats. La situació actual ja és pràcticament de fallida per culpa de la mala direcció per part del govern autonòmic.
Veu en off: Contra aquest tipus d’arguments lluita el representant d’ERC al Congrés, Alfred Bosch. Com a manera original de protestar pel fet que no pot utilitzar el català a la cambra, fa servir l’anglès en una de les seves intervencions

Alfred Bosch– (parlant en anglès al parlament espanyol i li treuen la paraula mentre criticava la falta de democràcia i llibertat de l’Estat espanyol. La frase utilitzada per la presidenta del Congrés és: Senyor Bosch, no s’està examinant pas d’un exàmen d’anglès. Té un accent perfecte, però això no és un exàmen). Ens diuen que ens faran fora de totes les institucions internacionals, que acabarem fora d’Europa i fins i tot de la galàxia – aquest tipus d’argumentari no es la millor manera de convèncer la gent.

Veu en off: Per tant, també entra en joc l’argument emocional.

Ma Jesús Cañizares: A Catalunya hi viu molta gent provinent d’altres parts de l’Estat. Per ells, una Catalunya independent seria un problema molt gran.
Veu en off: Teresa Forcades pensa de manera molt ambiciosa. Si més de la meitat de la gent vol un país nou, no només hauria de resultar en un canvi local en forma d’Estat independent. També hauria de representar un canvi en la societat, i el principi d’un nou moviment internacional.

Teresa Forcades– Els catalans han de saber què volen. No estic d’acord amb l’argument dels que diuen que primer hem d’aconseguir la independència, i després ja parlarem de quin país volem. La independència ha de ser l’eina per una revolució social. Hem d’explicar al mon quin país volem ser. Sóc conscient que no estem isolats i no podem controlar tot el procés. La nostra funció és estar preparats per a quan es presenti la ocasió ideal, per a no deixar-la perdre.

Imatges de la Via Catalana.

Veu en off: Segons la Teresa, aquestes ocasiones són les que serveixen per a canviar el rumb de la Història. Però els catalans no esperen amb les mans creuades aquest moment. De moment, les mans les han unit per a formar una cadena humana demostrant la seva unitat. Aquest fet va fer impressió a la capital d’Espanya. Aquesta manifestació va servir per demostrar que no es tracta d’un grup de radicals els que lluiten per la independència, sinó d’una nació que vol ser reconeguda. Una nació que trobem a una gran ciutat com Barcelona, però també al camp.

Eudald Senmartí: Som una nació i així ens sentim. Tenim cultura i història pròpia, institucions i idioma. Som un grup que ara vol decidir com a tal. Un grup que es vol relacionar amb la resta de nacions del món, evidentment amb els espanyols, francesos, alemanys i polonesos. Amb tot el món. Però com a nosaltres, com a nació: Catalunya.

Alfred Bosch: El passat desembre el govern espanyol es fa posar molt nerviós, quan cinc partits diferents de tot l’arc parlamentari, varem acordar la data i la pregunta del referèndum.

Veu en off:Llegeix l’anunciat de les dues preguntes. Aquestes són les preguntes del referèndum, que hauria de tenir lloc el proper 9 de novembre.

Alfred Bosch: A partir d’aqui el govern espanyol comença a entendre realment de què va la Història. A partir d’aquest punt, uns quants mesos ençà, han començat a canviar la seva posició. Amb presses construeixen arguments pel NO. Diuen que això no és factible, que aquest tipus de consulta no es pot fer. Parlen publicament de totes les desgràcies que podrien venir a continuació, que això durà a l’apocalipsi, que tot s’enfonsarà.

Imatges de la Via Catalana

Alicia Sanchez Camacho: No imagino cap tipus de referèndum que serveixi per a decidir la independència de Catalunya. Això ho ha de decidir els 47 milions de persones que viuen a Espanya. Una part no pot decidir la destrucció de tot l'Estat.

Alfred Bosch: Acceptem les opinions diverses, les que estan en contra, no h
i ha cap problema. Però cal votar, anem a les urnes. Això és una cosa que no es pot oblidar, estem a l’Europa occidental, a una democràcia.

Imatges del programa “Polònia” de TV3 – Apareix en Rajoy (Queco Novell) cantant una versió de la famosa cançó de n’Eduard Khil (conegut a les xarxes com el Trolololó) on només repeteix la paraula NO. Demostra així la manera en que el govern espanyol respon a les propostes del govern català.

Veu en off:Aquesta cançó no conté cap altre paraula. L’actor en el paper del president espanyol Mariano Rajoy, canta clarament NO. Aquest és un exemple utilitzat per TV3 de Catalunya per a mostrar la manera de comunicar-se del govern espanyol amb el català.

Alfred Bosch:No som millors que altres nacions, però tampoc pitjors, Hauríem de tenir els mateixos drets que Escòcia, els mateixos drets que les altres nacions, per a poder decidir democràticament el nostre futur. El problema és que el govern central no està d’acord amb aquests arguments.

Imatges de la careta del programa “Polònia” de TV3

Veu en off:Aquestes són imatges d’un dels programes més populars de la televisió catalana: “Polònia”. Per motius que desconeixem, aquesta paraula està escrita amb l’alfabet ciríl·lic. El nom del programa fa referència a la manera que els espanyols anomenem als catalans: polacos. I d’això tampoc n’estem segurs del motiu (parla de teories relacionades amb la diferència lingüística o en el fet que hem intentat declarar infructuosament, tal com els polonesos, la nostra independència).

Liz Castro:Cada 11 setembre se celebra una derrota. És la nostra festa nacional. Recordem la derrota contra els Borbons de 1714.

Veu en off: Però aquesta derrota desperta el seu orgull. És per això que als partits al Camp Nou, al minut 17:14 es crida aquesta paraula.

Crits de IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i imatges de gent al voltant del Camp Nou.

Veu en off: La situació del FCB en cas de secessió podria representar un problema. Els catalans es prenen aquesta situació molt seriosament. Però l’escriptor i fan del Barça Toni Strubell no en té cap dubte.

Toni Strubell: La qüestió de si sortirà o no de la Lliga espanyola… cal recordar que existeixen diversos exemples de clubs que juguen a lligues d’altres països. Per exemple el club d’hoquei de Toronto juga a la lliga d’Estats Units. O el club de futbol d’Andorra, juga a la Lliga espanyola, i el Mònaco a la francesa. El Barça és una institució molt important, i l’hi trobarem el seu lloc en el futur.

Eduald Senmartí: Aquest orgull nacional és amb nosaltres des de fa segles. La diferència és que ara tenim una situació de llibertat i democràcia, sense repressió de cap exèrcit, fet que ens permet expressar-la lliurement. El país ha canviat socialment.

Teresa Forcades: La majoria de catalans estem preparats pel canvi. Aquest és un fet que requereix un gran esforç polític. És un moment històric i una ocasió irrepetible. Però estem preparats per a què? Ens hem de preguntar de que ens volem separar, del país o d’una manera de fer. Hem de reconsiderar els valors de l’Estat.

Veu en off:El passat 8 abril es va produir un nou no del parlament espanyol, el de la transferència per a l’organització del referèndum per la independència a Catalunya.
 

---

Notícies relacionades