La Gilette dependentista

La jungla del procés a vint-i-vuit setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: José Félix Ballesteros, Susana Beltrán García, Eduard Berraondo, Jaume Cabré, Joaquim Coll i Celestino Corbacho.

11  

( 13 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- La setmana ve marcada per l’escenificació d’una doble estratègia de l’espanyolisme per mirar d’ofegar la contestació catalana: la primera fulla, més antipàtica, la repressió pública i privada, a base de gravíssimes accions policials d’investigació de caire polític o contra entitats culturals als carrers de Badalona; la segona, la presentació, sense estalviar mitjans econòmics, de Societat Civil Catalana, la nova marca blanca del dependentisme a Catalunya (amb una meritòria assistència equivalent a un dels vuit-cents trams de la Via Catalana) . Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Ballesteros, José Félix(alcalde de Tarragona).
Submissió en vena.
Figura emergent del seu partit, s’aferma en la primera línia a la successió de Pere Navarro: tot i que avui encara no se’n parli, no sembla clar que el terrassenc pugui sobreviure a la castanya estratosfèrica que significarà perdrem la meitat dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig. Dissabte, Ballesteros oferia una de les seves habituals lliçons de dependentismeamb guant de seda: manifestació d’ignorància supina sobre el paper de la Tàrraco romana fa més de dos mil anys, ple suport a la manifestació organitzada a la seva ciutat pel dependentisme el proper Onze de Setembre, crida a convertir-la en un enclavament fort de l’espanyolisme resistent aprofitant els Jocs del Mediterrani i ple suport a la maniobra de distracció federal. Esperem que les properes eleccions municipals el posin a lloc.
 
Beltran García, Susana (vicepresidenta de Societat Civil Catalana).
Només contra-sobiranisme.
Les intervencions als mitjans d’aquesta professora de dret de la UAB posen de relleu el principal punt feble de l’estratègia del prim associacionisme dependentista existent a Catalunya: més enllà de la negació, no representa cap projecte concret. Si els sobiranistes tenen una proposta acordada al 80% que caldrà modelar finalment d’acord amb la representativitat en el procés constituent de les diferents forces, en el cas del dependentisme l’únic ciment és la defensa de la submissió. No saben si estan favor de la Consulta o no. Tampoc, si volen una reforma de la Constitució i una regeneració profunda d’Espanya o no. Ni en quina direcció, federal o recentralitzadora. Convertir aquest no projecte a la contra en un element de mobilització elsresultarà francament complex.
 
Berraondo, Eduard(presentador de l’Illa de Robinson).
Mitjans al servei del país.
El naixement aquesta setmana d’El Punt Avui Televisió coincideix exactament amb un nou lliurament de dades d’audiència de l’EGM, que demostra un excel·lent nivell de salut de la ràdio i la premsa en llengua catalana. Neix una nova televisió d’àmbit nacional que ens fa ser un país una mica més normal: s’ha acabat haver d’aguantar altres figures mediàtiques com a única alternativa als dies més avorrits de la televisió pública. Un espai on recollir-se per escoltar les opinions més selectes del sobiranisme català. L’aparició del president Mas i d’Oriol Junqueres en els dos primers dies d’emissió, ha anat seguida d’entrevistes a aquests dos líders principals del procés, immediatament després, a TV3 i 8tv. Casualitat?
 
Cabré, Jaume(escriptor).
Elogi des de l’excel·lència.
El vespre de Sant Jordi un dels millors escriptors de la literatura catalana actual aprofitava el discurs en representació de les 27 persones i les 15 entitats guardonades asquest any simbòlic amb la Creu de Sant Jordi per expressar al Gran Timoner unes paraules de recolzament sincer que val la pena reproduir aquí: “no us arronseu president Mas, hi ha molta gent al costat vostre o vós esteu al costat de molta gent, no esteu sol, no estem sols, som molts i cada vegada més, som més i més il·lusionats”. Quan un suport tan decidit ve de l’excel·lència intel·lectual és molt més dolç. Un senyal clar que, mentre Albert Rivera es fotografia amb Belén Esteban per guanyar vots entre els espectadors de Telecinco, el millor del país està amb el procés.
 
Coll, Joaquim(historiador i tècnic de la Diputació de Barcelona).
Les amistats perilloses.
Representant de l’esquerra espanyolista als mitjans, no ha dubtat mai a criticar els correligionaris ideològics que tinguin com a prioritat aquest país. Ara, des de Societat Civil Catalana, sembla no tenir en compte aquesta contradicció. De fet, però, és molt pitjor: no l’importa alinear-se amb el feixisme. A mitja setmana comprovo quins comptes de twitter segueix l’oficial de la nova plataforma transversal espanyolista: són 702, entre els quals, molts de Plataforma per Catalunya (l’oficial i els de Barcelona, Igualada, Mataró, Reus, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet), els de Catalunya, internacional i Espanya del Movimiento Social Republicano, el d’Alianza Nacional, el de Democracia Nacional (els assaltants de Blanquerna) i les seves joventuts, el general de Falange (FE) (amb els de Barcelona i Tarragona) i el de  Falange Española de las JONS. Espectaculars referents.
 
Corbacho, Celestino(diputat del PSc).
Exclusivisme identitari.
Encara en Setmana Santa, l’exalcalde i exministre més ben arrapat a la cadira oferia a les xarxes socials una mostra lamentable del pitjor dels socialistes catalans en piular el següent: “Oriol Junqueras presidiendo una procesión y diciendo que con sus amigos habla en castellano. Vete con cuidado que te echaran de ERC”. La resposta del líder republicà, un zasca memorable, recordava que el PSc és l’unic partit que vol créixer a base d’expulsar-ne militants. L’expressió de Corbacho respon a l’ADN, interioritzat durant cinquanta anys, segons el qual el socialisme sucursalista del PSOE ostenta aquí, en exclusiva, la condició de guardià de les essències de la immigració; només ells són els grans intermediaris, els únics habilitats per repartir carnets de xarneguisme; els pastors que guien el ramat. Un xollo que se’ls acaba, amb gent com Súmate trencant-los el monopoli.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 
 

Notícies relacionades

11 comentaris

Imprimir Enviar