Els efectes de la Guerra Civil sobre la població de Barcelona
Coincidint amb el 75è aniversari del final de la Guerra Civil, el Monestir de Pedralbes i el Castell de Montjuïc recorden en unes exposicions els efectes de la postguerra a la ciutat
Al Monestir de Pedralbes una mostra destaca el paper que va assumir com a protector del patrimoni artístic i cultural. “Patrimoni en temps de guerra” és el títol d’aquesta exposició, que fins al 8 de desembre repassa com el monestir es va convertir en seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya i en dipòsit de valuosos documents i obres d’art de diversos museus de la ciutat i de la resta de Catalunya. En el mateix període s’emmarca l’exposició “Barcelona en postguerra, 1939-1945”, que trobareu al Castell de Montjuïc fins al 30 de juny i que mostra 250 documents, principalment fotografies, que il·lustren com van patir els barcelonins els efectes de la dictadura.
El paper clau de la Generalitat Republicana per salvaguardar el patrimoniTot va començar l’any 1936, en què la Generalitat Republicana va confiscar els béns patrimonials del monestir per salvar-los de la crema i la destrucció. L’edifici també va custodiar quadres importants de particulars provinents de Madrid, entre els quals hi havia signatures com les de Velázquez i Sorolla. I a partir del 39 es va convertir en dipòsit del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional.
“Malgrat el caos del moment, la Generalitat va fer una tasca molt important de protecció, salvaguarda i inventari del patrimoni que custodiava en aquest moment convuls”, explica la cocomissària de la mostra, Carme Xalà. Acabada la guerra totes aquestes peces i documents es van retornar als seus propietaris, i les monges, que s’havien exiliat, van poder retornar al monestir.
La repressió franquista a la ciutat de Barcelona
Des de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, fins al final del mandat de l’alcalde del règim Miquel Mateu i Pla, el 1945, la mostra palesa la repressió viscuda en tots els àmbits de la ciutat, des de l’escola fins a la vida política d’uns temps en què estava prohibit parlar en català a l’espai públic, es van declarar il·legals activitats polítiques i sindicals i eren habituals els empresonaments i les execucions de persones no afins al règim.
Les imatges també recorden la imposició dels hàbits del catolicisme més radical a través de festivitats religioses populars, la proximitat als règims feixistes de l’Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini i les penúries viscudes per una gran part de la població, que passava gana.
Més informació: -Monestir de Pedralbes -Castell de Montjuïc