Política Última actualització Dissabte, 10 de maig de 2014 05:00 h

L’estafa ferroviària que mai s’acaba

La jungla del procés a vint-i-sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Germà Bel, María Dolores de Cospedal, Josep Cruanyes, Teresa Forcades, José Manuel García Margallo i Enric Juliana

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- La setmana ve marcada per l’esclat d’un nou cas de corrupció, ara vinculat a la construcció de l’AVE, peça clau d’un mapa espanyol d’infraestructures que cada dia que passa sembla més clar que fou dissenyat amb l’objectiu no només de falcar la recentralització, sinó també de perpetrar un macro robatori de recursos públics. Entretant, bona part dels personatges de la setmana han reproduït la mecànica habitual: propostes i demanda de dignitat des del sobiranisme, pinyó fix de l’establishment i insult des de ponent. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Bel, Germà(economista i membre del CATN).
El gran forat de la corrupció.
Coincidint amb aquests dies de precampanya la corrupció esquitxa novament l’Estat, aquesta vegada, a compte de la construcció de l’Alta Velocitat. El mític reportatge del 30 minuts titulat La festa del celens va mostrar fa més de dos anys, de quina manera les elits polítiques i econòmiques havien procedit al saqueig de l’Estat a compte de les infraestructures aèries. Des d’aquesta setmana sabem que la construcció de l’alta velocitat ferroviària no només constitueix ja un exemple de mala praxi en polítiques públiques, tal i com el gran Germà Bel ens il·lustra de fa anys, sinó que també, presumptament (i no gaire sorpresivament) ha estat un altre forat negre per on s’han escolat recursos preciosos que pagarem durant generacions.
 
Cospedal, Maria Dolores de(secretària general del Partido Popular i presidenta de Castella-la Manxa).
Que segons qui et digui feixista.
La intervenció pública en un míting de precampanya per a les europees a Guadalajara  confirma que, molt probablement, el partit que governa Espanya prendrà els catalans com a gran boc expiatori: en efecte, si la ultradreta europea concentra els seus atacs en els immigrants, l’espanyola ens té a nosaltres per cohesionar i mobilitzar el seu electorat. Cospedal, ras i curt, diu que els sobiranistes som uns feixistes. A mi m’agafa de visita a Toledo, la capital de la comunitat que governa Cospedal, mentre veig als aparadors d’una botiga, en ple centre de la ciutat (en absolut excepcional), clauers amb l’efígie del Caudillo i tota mena de símbols franquistes, flanquejats per figures del mateix Franco, José Antonio i Adolf Hitler.
 
Cruanyes, Josep (advocat i membre de la Comissió de la Dignitat).
Temes per a la negociació del divorci.
Després d’una llarga mobilització ciutadana i política, en 2005 s’assolí l’aprovació d’una llei estatal que organitzà el retorn a la Generalitat de Catalunya i als particulars de la documentació confiscada per les tropes franquistes durant l’ocupació de Catalunya el 1939. Tot i que, com ens recorden cada dia, cal complir la legalitat per damunt de tot, l’actual govern espanyol manté a hores d’ara bloquejat el lliurament de la documentació encara pendent de devolució. La norma, a més, no va incloure els arxius confiscats a les institucions municipals: per aquest motiu, els 43 Ajuntaments catalans afectats han anat demanant individualment a l’Estat el seu retorn. Per desgràcia, em fa l’efecte, aquest serà un dels temes que haurà d’esperar a la taula de negociació del repartiment dels actius i passius durant el procés d’independència.
 
Forcades, Teresa(promotora de Procés Constituent).
Motivació regeneradora.
La monja benedictina i l’Arcadi Oliveres han presentat aquesta setmana la proposta oficial de constitució d’una candidatura unitària de l’anticapitalisme, adreçada a ICV, EUiA i la CUP, així com als sectors descontents d’ERC i el PSc.  Més enllà de l’encert o no en la data escollida, que justifiquen en funció de les dinàmiques assembleàries pròpies, cal saludar aquesta contribució a la mobilització de la ciutadania, fortament descontenta amb l’statu quo, sempre des del compromís amb la creació d’una República Catalana. Certament, l’aglutinament de totes aquestes forces en una de sola, amb el plus que confereix la Llei d’Hondt a les forces més votades, podria conferir-li un gruix comparable al de CiU o ERC. No sembla fàcil, però, que aconseguim veure reeixir la unitat d’acció de forces amb herències ideològiques i cultures organitzatives tan diverses.
 
García Margallo, José Manuel (ministre d’Afers Exteriors).
Autisme cap al desastre.
Després d’algunes setmanes en les quals la vicepresidenta semblava haver relegat el seu protagonisme, el ministre espanyol d’exteriors ha aprofitat per amenaçar-nos amb un nou informe abismal arran d’una visita a la seu de l’ONU: Espanya està embrancada en la batalla per accedir a les places temporals del Consell de Seguretat, en bona part, per vetar-nos. L’acció ha coincidit amb la publicació d’un importantíssim editorial del Financial Times, la capçalera econòmica més important del món, en la qual s’exigeix a Espanya l’adopció de reformes constitucionals profundes que permetin acontentar les reivindicacions catalanes. Essencial: ni un sol retret a la part catalana, de manera que cada dia d’immobilisme espanyol és un nou gra de sorra a favor de l’acceptació de les mesures unilaterals que prendrem d’aquí uns mesos.
 
Juliana, Enric(director adjunt de La Vanguardia).
Equilibris desiguals.
Setmana esperpèntica la d’aquest pes pesant de l’host comtal. Pujat d’adrenalina, del bracet d’en Màrius Carol, com a  conseqüència de l’esclat tercerviista de l’editorial del Financial Times, ha aprofitat per atrinxerar-se com a dur acusador dels qui han criticat desaforadament el posicionament de Raimon (de “Talibània”, els diu, genèricament), aquest referent del periodisme al servei de l’establishment ha aprofitat l’afer, com sempre, per presentar la via del mig com l’única possible. En aquest cas, per hilaritat de molts, manifestant un interès sobtat i sobretot inopinat pel manteniment de la unitat política dels Països Catalans (això sí dins l’Espanya que els prohibeix federar-se). Ben bé, com diu Quim Torra, estem veient coses meravelloses.
 

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades