Política Última actualització Diumenge, 11 de maig de 2014 05:00 h

La inconsciència espanyola ens aplana el camí

La jungla del procés a vint-i-sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Salva Maldonado, Manuel Manchón, Francisco Marhuenda, Carina Mejías, Javier Nart i Raimon

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Un dels fets més importants de la setmana ha estat sense dubte la publicació d’un dur editorial de Financial Times contra la immobilisme del govern espanyol en relació al plet català; el fet que no adrecés ni una sola crítica a les demandes catalanes ha provocat autèntic mal de ventre al dependentisme i ha fet vibrar (mentre s’acaba d’esvair la fumera que provoquen) els partidaris de la tercera via que tothom, inclosos els seus partidaris, sap sense cap recorregut possible. Entretant, el patètic serial del #Navarrogate ha estat la banda sonora  d’aquests set dies. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Maldonado, Salva (entrenador del FIATC Joventut de Badalona).
Compromís decisiu.
Correcamins de la lliga ACB de bàsquet (set clubs diferents en vint anys), el seleccionador català, nét d’andalusos i nascut a Sant Adrià de Besòs, diu que s’ha identificat amb l’independentisme com a conseqüència de les agressions a què ens sotmeten. Per a ell és, simplement, una qüestió de justícia. El seu testimoni és particularment rellevant per un doble motiu: perquè el món de l’esport no es propici a aquest tipus de manifestacions públiques i perquè la ciutat de Badalona (de la qual l’equip de bàsquet és buc insígnia com a entitat social) és un dels escenaris on el dependentisme pretén fer-se fort contra el procés. Considera que la selecció catalana de bàsquet podrà competir amb garanties entre les vuit millors del món: temps de recordar que la reivindicació de les nostres seleccions fou un dels primers elements del procés.
 
Manchón, Manuel(periodista d’EconomiaDigital.es).
Fonamentalisme legalista.
Aquest periodista, format a El Mundo, que no es caracteritza per estalviar-se qualsevol oportunitat de manifestar el seu  dependentisme, va llançat en la crítica al procés. Educat i solvent, seguir-lo a les xarxes socials permet viure en directe, pràcticament, totes i cadascuna de les activitats que organitza l’espanyolisme més actiu a casa nostra. Està clar que l’insomni provoca monstres: intercanviem pensaments a les xarxes socials arran de l’enèssima conferència organitzada a casa nostra per la FAES per criminalitzar el procés, ocasió que aprofito per manifestar-li que, en tot cas, de nacionalisme perillós, l’espanyol, que no ens deixa votar. Resposta literal en un tuit mític, de traca i mocador: “El respecte a la democràcia és el que no et permet votar!”. Capgirament total de valors, això sí, en pro de la legalitat.
 
Marhuenda, Francisco(director de La Razón).
Caçador caçat.
Cada nit, les xarxes socials esperen amb avidesa la publicació de les portades dels diaris en paper del dia següent. A mig camí entre l’humor i la ficció, el diari de referència propietat de José Manuel Lara ofereix dia a dia una contribució inigualable a aquest gènere, gairebé sempre delirant. Molts dies, a més, es combina amb l’estratègia parlamentària del PP: com ara dijous, quan el diari portava als titulars la notícia de la impressió de butlletes per acreditar el vot dels participants a la Consulta, un fet gravíssim, especialment si tenim en compte que se celebrarà en diumenge. Aquesta setmana és notícia, sobretot perquè el director del pamflet, autèntic butlletí del govern, ha estat imputat per publicar les fotografies facilitades pel ministre Fernández Díaz amb l’objectiu d’amenaçar els jutges que justifiquin el dret a decidir dels catalans. Estic desolat.
 
Mejías, Carina(diputada de Ciudadanos).
Perdent els papers.
La diputada que, com milers de votants catalans, ha fet el pas del Partido Popular a Ciudadanos (fet lògic, per cert, perquè tot i l’intent d’aposta liberal, la majoria continua ubicant ideològicament el partit dependentista ben a la dreta) ha destacat aquesta setmana per un ridícul espantós. No em refereixo al seu vantar-se de la seva condició d’aforada (cosa que fa molt de regeneració democràtica), sinó en haver afirmat sense rubor que la Generalitat de Catalunya ha comprat el famós editorial del Financial Times que denunciava l’autisme polític del govern espanyol en relació a Catalunya. I és que, de tant llegir La Razón, al final un acaba creient que el mitjà econòmic més important del món també és un pamflet al servei dels interessos d’un partit.
 
Nart, Javier(candidat de Movimiento Ciudadano al Parlament europeu).
Catalans d’amagat.
Tants anys després del fracàs estrepitós de la famosa Operació Roca (1986), resulta divertit veure com Ciudadanos torna a assajar l’intent de “conquerir” Espanya des de les províncies del nord-est (amb predicció de castanya per part del CIS). La presentació a Bilbao del candidat amb compte a Suïssa més malhumorat dels qui es fan i es desfan, va contenir la negació formal i explícita, davant dels mitjans, del fet que la candidatura ultraespanyolista propiciada des del dependentisme d’aquí tingués cap mena de component català. Obligats a competir durament amb la candidatura d’UPyD, per a la qual les enquestes els són molt desfavorables (fins i tot comencen a mossegar-los a Catalunya) i amb l’eclosió del ben conegut Alejo Vidal-Quadras, l’exguerriller Nart ha hagut de jurar bandera.
 
Raimon (cantant).
Visió des del sud.
De ronda pels mitjans per presentar una nova tongada de concerts, Raimon ha estat objecte de polèmica pel seu pronunciament sobre la conveniència de la plena sobirania del Principat. Tal i com ja havia fet altres vegades, ha recordat (és el segment on hem de treballar dur) que no se sent independentista i que el procés li genera dubtes i perplexitat. Considerar que l’èxit del procés al Principat comportarà una major pressió de l’espanyolisme a la resta dels territoris de parla catalana és plausible, però, en tot cas, tant com la possibilitat que actuï d’esperó per a alliberar-se en un futur del jou que (en tots els àmbits, del fiscal al cultural) el supremacisme castellà els aplica ja a hores d’ara sense pietat. El debat han coincidit amb la proposta d’ERC que la futura Constitució catalana incorpori una clàusula d’unió voluntària dels Països Catalans.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades