No tots som iguals davant l’insult

La jungla del procés a vint-i-cinc setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Joan Carretero, Ada Colau, Daniel Fernández, Jorge Fernández Díaz, Javier de Godó i Felipe González.

19  

( 14 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Després de mesos d’insults constants a les xarxes socials, ara hem descobert que cal prendre mesures només si l’agreujat  és de la casta superior, especialment, si és polític i mesetari, que encara hi ha categories. Immersos de ple en la campanya electoral, la setmana ha vingut marcada per l’habitual intercanvi dialèctic entre els protagonistes , però sobretot per la irrupció de nous convidats a un debat sobre el nostre camí cap a la plena sobirania que, a desgrat del dependentisme , ja ha entrat de ple a l’agenda europea. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Carretero, Joan (president de Reagrupament).
Contra-exemple de futur.
L’entrada de l’exconseller Carretero en campanya ha estat de les que fan època. En un discurs que fa honor al títol del seu article (“Joc de mans”) ha acabat per concloure que tots els independentistes estem obligats a votar la candidatura europea de CiU si és que no volem posar-nos al servei de la caverna i de Duran i Lleida. Després que, el 25-N del 2012, fixés clarament la voluntat ferma (d’una àmplia majoria del país) que el procés independentista tingui un caràcter marcadament transversal, sense apropiacions personals de ningú, ni de cap força política, carregades com aquesta del doctor només fan que d’exemple perfecte d’allò que cal evitar: disparar-nos entre nosaltres, especialment, si ve marcat pel passat. Desgraciadament, les rutines no són fàcils de modificar.
 
Colau, Ada(activista pels drets humans a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
MIracle des de baix.
La trajectòria d’aquesta activista social al llarg dels darrers anys ha estat un autèntic exemple que omple d’esperança. En donar-se a conèixer, no era gens difícil connectar amb la seva denúncia, tot i la consciència de la dificultat que una reivindicació que afecta molt intensament, però no molt extensament (els desnonaments), pogués aplegar un consens social tan gran en temps de crisi, que precisament criden a l’individualisme. Però, tot i ser objectiu de les vexacions dels peons de l’establishment, amb la seva contundència i veracitat, Ada Colau ha esdevingut un veritable símbol. Ara, ha anunciat que abandona la primera línia de la PAH i que no entrarà en política. La trobarem a faltar.
 
Fernández, Daniel (ex-secretari d’organització del PSc).
Si volem un nou país.
El fiscal demana dos anys de presó i sis d’inhabilitació per tràfic d’influències i prevaricació per a qui fa només uns mesos era “in pectore” el número dos del partit dels socialistes, juntament amb els germans Bustos i l’alcaldessa (encara) de Montcada i Reixac Maria Elena Pérez. El primer, presumptament, va fer de mitjancer (“hay que colocarla”, deia en les escoltes telefòniques intervingudes) a fi designar, tot manipulant un concurs públic, una coneguda del segon a l’Ajuntament de la tercera. Sense dubte, una de les reformes imprescindibles que, gairebé per sí soles, justifiquen la construcció d’un nou país, és una revolució que ens porti a una administració pública conformada pels principis de mèrit i capacitat, on sigui eradicada la provisió de llocs de treball per via digital. Hi ha molta feina per davant.
 
Fernández Díaz, Jorge (ministre de l’Interior espanyol).
Bomber piròman.
El ministre més llefiscós del present govern espanyol amenaça ara amb limitar la llibertat d’expressió a les xarxes socials. La memòria els posa en alerta: som en campanya electoral i els fan por. De fet, qualsevol expressió de discrepància. Es tracta d’aprofitar el clima creat per l’assassinat de Lleó per fer passar bou per bèstia grossa, de confondre la ja existent capacitat de persecució penal i, fins i tot, el judici moral que mereix qualsevol expressió que atempti contra la dignitat dels altres, amb el dret a exercir-ne una mena de control preventiu. És una idea molt, molt xunga, especialment, provenint d’algú amb el nivell moral del ministre de l’Interior, especialitzat en la guerra bruta contra nosaltres. Fer-lo a ell guardià del ramat és tant com lliurar-nos directament als llops.
 
Godó, Javier de (comte de Godó i president del grup del mateix nom).
Perdent gas.
Aquesta setmana el panorama dels mitjans ha rebut un sotrac important amb la retirada del projecte, per part de la Generalitat, consistent a lliurar a mans del Grup Godó el suculent pastís publicitari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: la marxa enrere suposa un èxit de la mobilització dels treballadors de l’ens, però també un seriós toc d’atenció al viratge, enfollit en pro de la tercera via, emprés per “La Vanguardia” sota la nova direcció d’en Màrius Carol. Curiosament, la notícia va saltar al dia següent d’una enquesta fantasma (com totes les del diari, que mai publica la informació d’abans de la cuina) en la qual, el mateix responsable va reconèixer sense manies que havia rebaixat la intenció directa a favor del Sí, que superava fins i tot la registrada pel darrer baròmetre del CEO.
 
González, Felipe (expresident espanyol).
Rebentar el PSc.
Ell sol, el personatge a qui continuen votant directament milers i milers de catalans d’edat avançada i baix nivell cultural a determinats indrets del país, tira pel dret, encara que signifiqui carregar-se la campanya dels socialistes catalans. Si causa hilaritat la cínica crítica de les retallades als cartells, bàsicament, perquè les van iniciar ells mateixos (amb reforma de la Constitució inclosa per blindar-les), ara l’expresident espanyol apunta a un govern de coalició amb els populars, tot i que el lema de campanya del PSc és “aturem Rajoy”. De traca. Pel que fa a la qüestió nacional, a més, ja se sap, es tracta d’aturar Rajoy, amb qui en realitat van de la mà per impedir-nos decidir el nostre futur polític democràticament. Alegria.
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

Notícies relacionades

19 comentaris

Imprimir Enviar