Les retallades del primer ministre francès, el català Manuel Valls demà a BCN
Serà el míting més mediàtic de la campanya del PSC, més de 65 professionals, entre periodistes, càmeres i fotògrafs, cobriran l’acte de la Vall d’Hebron
Barcelona (ACN).- Expectació mediàtica pel míting central del PSC en què intervindran el primer ministre francès, Manuel Valls, socialista nascut a Horta; i Martin Schulz, el candidat dels socialistes europeus a presidir la CE. En total hi ha 65 professionals acreditats que treballen per 31 mitjans, dels quals 17 són internacionals. Una desena són francesos i n'hi ha de danesos, alemanys, suïssos, russos i italians, entre els quals destaquen capçaleres com 'Le Figaro', 'Le Monde', l'agència ANSA o Radio France Internationale, segons el PSC. L'acte és dimecres a les 7 de la tarda al pavelló de la Vall d'Hebron i es preveu que Valls intervingui al míting en català, castellà i francès, i que Schulz parli en castellà.
El ministre de les retallades a França, el protagonista de la campanya del PSCA banda dels mitjans catalans i espanyols, hi ha acreditats també mitjans com el Russia Today, l'agència de fotografies Blunapress, France2, l'agència France Press, l'Independent du Midi i Canal+ France, del grup danès Berlingske i del suís Tages-anzeiger.
El PSC no descarta que hi hagi més acreditacions a última hora i que per tant s'incrementi el nombre de mitjans i professionals, entre periodistes, operadors de càmera, tècnics i fotògrafs, que cobriran el míting central. A l'acte, a banda de Valls i Schulz, intervindran la candidata del PSOE, Elena Valenciano; l'expresident del govern espanyol, Felipe González; el primer secretari del PSC, Pere Navarro; els candidats a l'Eurocambra del PSC, Javi López i Esther Niubó; i l'aspirant a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni.
Un darrer intent d’evitar una dolorosa derrota del PSC
El primer ministre francès serà a Barcelona després d'haver aprovat un pla de mesures per retallar 50.000 milions d'euros. Diversos dirigents socialistes en públic han admès discrepàncies però han defensat també que hagi contractat professorat o que hagi impulsat un impost a les rendes més altes.